opinió

Un dia, el prexidente Mariano, xeñor de lox hilillox, va deixar anar: (*)

A vexex la mejor dexixión ex no tomar ninguna dexixión, que también ex tomar una dexixión… xegún mi opinión, que ex la mía!

© Foto Glòria SolsonaUn moment de la lectura

El I Cicle de Lectures Dramatitzades organitzat per l’AADPC, AISGE i Fundació Romea va acabar just abans de Nadal amb “Assaig d’absoltes a Torlanda”, text inèdit de Josep Minguell que ell mateix va dirigir. La iniciativa, tot un èxit de públic, ha donat com a fruit quatre espectacles complexos i de gran qualitat que han anat molt més enllà del que s’espera d’una lectura dramatitzada. I el més important, ha complert un doble objectiu: crear sinergies i complicitats entre professionals de les arts escèniques i ser un trampolí per a intèrprets i directors.

Sembla mentida, però ja han passat quatre anys des que ens vàreu fer confiança en posar-nos al capdavant de l’AADPC.

Neus Ballús, directora del llargmetratge

Llegia, aquest estiu, la batalla que duu a terme la comissària europea de Justícia Viviane Reding perquè sempre en cas d’igualtat de qualificacions professionals hi hagi, per llei, un 40% de dones a les juntes directives de les empreses i la resistència dels estats que diuen que Europa no s’hi fiqui.