Cada any, en plena primavera i amb l’estiu acostant-se, centenars d’aspirants passen les proves per accedir a l’Institut del Teatre amb la necessitat de construir una vida lligada a les arts escèniques.
En el meu cas, van ser durant el juliol de 2020. S’allarguen quatre o cinc dies però arrenquen mesos abans, fins i tot abans d’ingressar l’import de la taxa d’inscripció. Comencen quan decideixes amb determinació que alguna plaça
serà teva.
Els motius o impulsos per presentar-te a l’Institut són diversos, i sovint van acompanyats d’un neguit que cal deixar enrere, un seguit d’incerteses, entre les quals hi ha la por del futur. Et submergeixes en un món on hauràs de crear del no-res i jugar a inventar-te la teva manera de fer al costat d’un equip. Esculls un nou camí amb les didascàlies, els silencis i el conflicte com a companys.
El període de preparació de les proves d’accés depèn molt si vens d’uns altres estudis escènics –i tens la sensació de controlar-ho més– o hi accedeixes directament des del batxillerat. Durant l’adolescència, idealitzes l’Institut del Teatre i el trobes inassolible, sobretot si et prepares pel teu compte. La il·lusió pel que es pot esdevenir és immensa, però també t’adones que l’Institut és un camí més i que pots tornar-ho a intentar si no hi accedeixes a la primera. Al capdavall, es tracta d’un espai d’aprenentatge i no has de saber-ho tot abans de començar.
Dia 1
Des de fora, el primer dia de les proves pots observar la diferència entre grups més homogenis i circulars que corresponen als aspirants d’interpretació i d’altres més dispersos que corresponen a direcció i escenografia. Durant la primera jornada és important confiar en el que t’has preparat, ja que veure tanta gent et pot fer sentir molt petit. Però ets allà i és el moment d’aprofitar- ho.
És important confiar en el que t’has preparat, veure tanta gent et pot fer sentir molt petit
La primera prova comuna a totes les especialitats consisteix en la lectura de cinc peces representatives
de l’evolució de la forma dramàtica a Occident al llarg del temps. En el nostre cas les lectures eren Filoctetes, de Sòfocles; La dama duende, de Calderón de la Barca; Coriolà, de Shakespeare; Dansa de mort, de Strindberg, i And then, you act, d’Anne Bogart, acompanyades d’un comentari escollit i una bateria de preguntes en forma de qüestionari. És una prova senzilla que demana haver fet una bona lectura dels textos, sobretot haver-te fixat en els detalls, i entendre què vol expressar l’obra. En aquest cas, és important haver llegit els textos un parell de vegades i, si et va bé, fer-ne una petita ressenya.
La segona part proposa analitzar una imatge. Ens va tocar triar entre el quadre Judit i Holofernes, de Caravaggio, i una instal·lació d’Olafur Eliasson i interpretar-la tant en l’àmbit compositiu com en el possible sentit.
Dia 2
El segon dia, la prova canvia segons l’itinerari al qual t’hagis presentat. Per als de direcció i dramatúrgia són dues proves: anàlisi de text i direcció d’actors. Aquesta prova comença a ser més decisiva, perquè és la primera vegada que et trobes davant de dos actors que no coneixes i d’unes rèpliques sense context. No saps la procedència de l’obra ni coneixes els personatges. Només es tracta d’interpretar unes paraules i fer-les viure. Es pot fer una mica feixuga perquè demana temps d’espera, i has de saber confrontar-te a la inseguretat i al dubte. Per superar-la recomanaria imaginar uns personatges i preguntar-te: com puc aconseguir fer entendre allò que tinc en ment?
Dies 3 i 4
Després d’aquestes proves hi ha una petita pausa de dies. Les notes surten publicades, i llavors saps si pots continuar en el procés. Si tot ha anat bé, el tercer dia tens un temps per generar l’adaptació teatral d’un conte. Recordo que en el meu cas era una nena que anava amb autobús i que volia apropar-se a un nen que veia cada dia. En aquesta prova la intuïció et guia. No passa res si no has fet una adaptació abans, però ho has de provar: jugar amb els personatges, les expectatives, de quina manera transformes el missatge del conte i el traspasses a unes rèpliques.
El quart dia s’ha de redactar un projecte d’escenificació a partir d’un text. En el nostre cas, dues peces ben diferents: L’excepció i la regla, de Brecht, i Genova 01, de Fausto Paradivino, que per l’escriptura lliure de personatges et pot confondre. És important triar l’opció que et soni millor i no abandonar mai la idea que s’ha de presentar a un públic.
L’espera
Un cop acabades les proves, el desig que tot vagi bé t’inunda i només et queda esperar fins a la resolució a mitjan mes de juliol. Sovint s’obre l’etern dilema: “Cal estudiar teatre per fer teatre?” La resposta és sí. Els estudis de l’Institut, amb una durada de quatre anys, et proporcionen una base a la qual es pot accedir a la professió amb un aprenentatge continu de pràctiques que, molts cops, són presentades davant un públic.
És clar que el teatre s’aprèn fent-lo, però estudiar et desenvolupa una musculació per entendre que sovint hi ha molt més del que els ulls poden veure.
| Reclamació per coordinar les PAU i les proves de l’IT |
| Entreacte. L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB reclama que les proves d’accés a l’Institut del Teatre no coincideixin amb els exàmens finals de 2n de batxillerat ni amb la preparació de les PAU, una descoordinació que impedeix que molts estudiants del batxillerat artístic puguin presentar-s’hi en igualtat de condicions. La proposta demana que es tinguin en compte els calendaris educatius per garantir l’accés als estudis superiors d’art dramàtic amb temps i garanties. Entitats com l’AADPC s’ha afegit a la petició de l’ICE. |
