Dóna’ns perfils
Si miro cap a una banda, sento vertigen pel que passarà demà; tot i que fa molts anys que sóc a la professió, encara tinc la sensació de ser un actor novell. Mirant cap a l’altra, t’adones que hi ha feines que, vistes des de la distància, et fan pensar “això ho he sabut fer”, i aquest pensament t’omple d’orgull.
Parla’ns de la feina
Som en un moment en què les fronteres entre una feina i una altra es dilueixen, i ens hem d’adaptar a aquesta realitat. Darrerament, he estat en una sèrie diària, això com a actor et dóna molta tranquil·litat i t’ensenya a saber estar davant d’una càmera. La docència m’ha situat al lloc on sóc jo com a actor, m’ha descobert quines necessitats tinc, amb què em sento segur i amb què no. També he fet coses de direcció, i en aquests darrers temps, he treballat amb propostes que m’han arribat amb un repartiment ja escollit. D’aquest fet, el més important que n’he tret ha estat conèixer gent diferent que t’aporta coses que no t’esperaves, altres maneres de funcionar. Havent-hi tanta gent, veus com és d’injust que no et plantegis treballar amb els qui no coneixes.
I de la professió
La situació econòmica és una excusa que està fent mal, com si de cop i volta ens haguéssim de conformar només amb projectes a taquillatge, que és la manera que tens per expressar-te. Això dóna una certa precarietat, la gent ha de fer altres coses per guanyar-se la vida. A la vegada, veig que està sorgint molt d’enginy, per tirar endavant projectes i per explicar histories.
