Com es pot fer justícia a una professió la finalitat de la qual és que com a espectador t’oblidis precisament de la feina que hi ha al darrere? En una pel·lícula, un bon maquillatge realista és el que no es nota. I quan parlem de cinema fantàstic o d’efectes especials, la feina ben feta és la que ens fa creure que allò que no és real existeix i és palpable. Ara bé, és important distingir els maquilladors dels tècnics d’efectes especials de maquillatge. Aquests darrers fan servir els seus propis materials i tècniques, amb les quals traspassen els límits de la normalitat per crear ferides, col·locar pròtesis o transformar persones.

De fet, hi ha tres tipus bàsics de maquillatges d’efectes especials: els protètics, els ficticis, que transformen tant éssers humans com animals, i finalment, els animatrònics, que permeten fabricar ninos mecànics. Amb aquestes tècniques, es poden crear des de personatges fantàstics, com zombis, monstres o extraterrestres, amb efectes realistes sobre les persones, com l’envelliment o el canvi de pes.

Ara bé, al contrari del que puguin suggerir els estigmes lligats al maquillatge, en el sector dels efectes especials hi ha més homes que dones, un fet curiós si es té en compte que a les escoles les dones són l’àmplia majoria. Susana Puigsegur, que ha treballat en produccions com El Perfume, creu que “passa el mateix que amb la cuina o la costura”, que hi ha moltes dones que s’hi dediquen “però els grans referents són homes”. Per la seva banda, Montse Ribé, de DTT-Efectes Especials, apunta que ha tingut molta sort i que és “una tècnica més”, però reconeix que hi ha companyes de professió a qui s’atribueixen determinades tasques considerades més femenines dins l’empresa per raons de gènere.

L’equip de maquillatge arriba on no pot arribar ni el director

Un model a seguir

És impensable parlar del maquillatge d’efectes especials sense esmentar l’empresa barcelonina DTT-Efectes Especials de David Martí i Montse Ribé, que ha treballat amb grans directors, com Juan Antonio Bayona, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar o Guillermo del Toro, amb qui van guanyar l’Oscar al millor maquillatge l’any 2007 per El laberinto del fauno. La Montse, lluny de definir-se com a artista, més aviat es considera una artesana, ja que la seva feina inclou moltes disciplines manuals, com ara l’escultura, el disseny o la pintura. De fet, apunta que els tècnics de maquillatge són també “una mica inventors” perquè tot sovint no hi ha res escrit sobre els encàrrecs que els fan i han d’investigar i fer prova i error. En aquest sentit, Aleix Torrecillas, col·laborador habitual de DTT, destaca que en aquesta professió és imprescindible tenir “una actitud positiva i correcta en tot moment” ja que cada projecte es fa amb un equip nou i desconegut i cal “saber estar i adaptar-se”.

Com funciona tot? L’equip de maquillatge arriba on no pot arribar ni el director, ni els actors o la càmera. Comencen a treballar sempre abans del rodatge fent una proposta que se cenyeixi al pressupost del productor i a les exigències visuals i argumentals del director, que l’haurà de validar. El grau de llibertat varia en funció de la producció i tant se’ls pot demanar dissenyar o assessorar amb la màniga ampla com adaptar-se a un disseny tancat. Els tècnics de maquillatge sempre hi són presents durant el rodatge, tant per col·locar i enretirar les pròtesis als actors com per controlar i rectificar possibles errades que després serien incorregibles. Puigsegur explica la complexitat especial dels efectes que simulen la realitat, com ara “saber plasmar correctament el color d’una ferida o la d’un blau que canvia de color i textura amb el pas dels dies” i que s’ha de poder reflectir a la pel·lícula. En aquest aspecte, l’Aleix defensa que la seva  feina “és important perquè el públic es cregui el que veu” i reconeix la responsabilitat que suporten. “Un mal disseny o una mala aplicació d’un maquillatge pot arruïnar tota la producció”, conclou.

Un ofici oblidat

El maquillatge d’efectes especials és una matèria en constant evolució i aprenentatge i cada cop són més els qui es professionalitzen gràcies a escoles com Zero SFX, que va fundar Torrecillas i que es dedica a formar professionals capacitats per treballar en produccions de la indústria audiovisual i de publicitat en un món cada dia més competitiu. L’interès per la professió va créixer exponencialment arran de l’Oscar al millor maquillatge de DTT, un guardó que la Susana explica que “va emocionar a tot el mundillo”.

Tot i la repercussió aconseguida, la Montse és més pessimista i creu que cal reivindicar la professió, ja que més enllà de la mateixa gent del sector, el gran públic sovint és aliè a la seva tasca. Considera que l’impacte del món digital “és un tsunami que se’ns ha empassat”, perquè són molts els qui desconeixen la vessant artesana de la seva feina i atribueixen tot el mèrit als ordinadors. “Molts no saben ni que existim”, sentencia.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta