Celebracions de l’Any Xirgu, per la seva comissariada Ester Bartomeu

Enguany, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha volgut com­memorar el 50è aniversari de la mort de la nostra Margarida (Margarita) Xirgu.

L’interès a organitzar l’Any Xirgu ve de la necessitat de no perdre el seu record entre el públic expert i de descobrir-la entre el públic neòfit. Es busca provocar l’interès de totes les edats i tipologies de persones.

Des del comissionat s’han enfocat les acti­vitats de manera que la puguem recordar per tota la seva aportació a les arts escèniques i també per la seva determinació com a dona. És indiscutible la seva vàlua com a actriu: va ser una revolucionària de les arts escèni­ques del segle xx i va interpretar una gran col·lecció de personatges, essent valenta en diferents gèneres, descobrint nous drama­turgs i defensant i admirant els clàssics. Va trencar amb la indispensable figura de l’apuntador i va implementar la memoritza­ció necessària dels textos i una nova manera de fer a l’escenari.

Un periodista de La Esfera va escriure: “¿Es bella Margarita?”, i després de qüestio­nar-s’ho durant dues línies més, parlant de les seves dures faccions, acaba dient: “…pero cuando habla de arte, de luchas pasadas, de triunfos, de ilusiones pretéritas, entonces se transfigura de tal forma que se muestra como una belleza extraordinaria.” Aquesta és la imatge que desprèn la Xirgu: tancada, dura, segura, enigmàtica, molt bella sense ser una gran bellesa, una contradicció, una lluitadora eterna.

Però Margarida Xirgu també va ser una feminista, podríem dir que inconscientment. Quan queda vídua s’atreveix a tornar-se a casar amb el seu amor Miquel Ortín sense pensar en el que la societat podia pensar; s’atreveix a fer la dansa dels set vels amb el ventre nu tal com demana el personatge de Salomé sense donar importància a l’escàn­dol, que farà que l’acomiadin del teatre; decideix no tenir fills, contràriament al que s’esperava d’una dona, per dedicar-se ínte­grament a la seva carrera. Creua l’Atlàntic diverses vegades per viure i ensenyar el seu art a altres llocs del món. No s’acovardeix a l’hora de ser empresària. Sempre va lluitar per les seves creences i va mantenir la lògica de dona independent.

De les activitats previstes per a l’Any Xirgu destaquem l’entrega dels anells guardons a totes aquelles actrius premiades anteriorment per l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona) amb el Premi Teatral Margarida Xirgu. Des de juliol, i de la mà de la drama­turga Eva Saumell, estan sortint les píndoles teatrals penjades a la xarxa Instagram @anyxirgu, on es poden seguir, dins un ordre cronològic, anècdotes, reflexions i personatges que van formar part de la seva vida. Tindrem una exposició itinerant que anirà fent parades per tot el territori català fins a sortir cap a Montevideo; l’exposició anirà acompanyada de xerrades, pel·lícules i lectures dramatitzades que ens facilitaran el coneixement de l’actriu en el seu vessant més humà. Francesc Foguet s’encarrega de fer un recull de les entrevistes més impor­tants i més entranyables que se li van fer, on podrem gaudir dels seus pensaments i opinions.

Sempre va lluitar per les seves creences i va mantenir la lògica de dona independent”

Podrem anar al centre d’Arts Santa Mònica per veure la pel·lícula La Xirgu, de Sílvia Quer, i omplir-nos de feminisme participant en una taula rodona al voltant de la figura de l’actriu. A la Sala Dalmau tindrem una exposició durant el mes de gener on po­drem descobrir l’amistat entre el dibuixant Barradas, el dramaturg García Lorca i Mar­garida Xirgu, que ens farà veure la rellevàn­cia de les relacions socials en el món de la creació. El dia de la inauguració comptarem amb el Consolat d’Uruguai donant suport a les figures protagonistes i Antonina Rodrigo meravellant-nos amb els seus coneixements sobre l’actriu. Es faran conferències al Teatre Nacional de Catalunya, que ens portaran a endinsar-nos en el seu vessant i la seva força com a intèrpret. Al mateix teatre podrem gaudir del monòleg que ens oferirà, el 14 de novembre, la deixebla de Xirgu, la gran Este­la Medina, tot un luxe que ens vulgui visitar.

Aquestes i altres activitats les podeu tro­bar i agendar aquí.

 

Aquest article forma part del Dossier Margarida Xirgu, el tema especial de l’Entreacte 207

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta