En primer lloc, moltes gràcies per confiar-me l´honor de llegir-vos el Missatge del Dia Mundial del Teatre d’aquest any 2017!
La meva primera reacció ha estat de sorpresa ,respecte i alegria alhora.
Em poso davant del paper i penso:
¿Què puc dir jo de nou sobre el teatre que no estigui ja dit?¿Què puc aportar?¿Què puc reivindicar que no s’hagi reivindicat ja un milió de vegades?
I penso…
Alguna cosa no funciona quan la nostra feina al teatre que consisteix precisament en comunicar, enviar missatges, moure l’esperit, commoure’l, …. no arriba a les oïdes de qui ha de arribar, al contrari, cada vegada sembla que és més difícil, que hi ha més dificultats (especialment econòmiques).
Cada vegada més sembla que la cultura no interessa, no és necessària, no quadra amb els nostres temps!
Cada vegada més el poder polític i econòmic pretén que els ciutadans siguem un ramat sense pensament ni sensibilitat pròpies!
Però sí, hi hauria d’haver un CAP de Cultura (Centre d’Atenció Primària) a cada poble, a cada barri perquè la cultura és el pa i la sal, la medicina i l’aliment de l’ànima!!!
Davant d’aquest panorama l’únic que se m’acut és invocar a la nostra Talia , Deessa del Teatre, encendre una espelma i pregar:
TALIA fes que, dins el mercat del capital, la cultura ocupi el lloc essencial que li pertoca!!!
TALIA fes que els nostres governants vagin a l’otorrino a treure’s els taps de cera!!!
TALIA fes que el nombre de dones i homes que ocupen llocs de responsabilitat al teatre s’equipari!!!
TALIA fes que als ciutadans se’ns desperti la necessitat d’estimar el teatre, i consumir cultura que ens fa ser més lliures i més feliços!!!
Bon dia i Bon Teatre!!!
