Et convidem a visitar tres exposicions al voltant de l’audiovisual, les instal·lacions i les arts escèniques i plàstiques. De l’animació a la performance passant per l’art crític i de culte. Al CCCB, CaixaForum i MACBA de Barcelona; i també a Lleida, a l’espai PLANTA de la Fundació Sorigué.
William Kentridge. El que no està dibuixat
El CCCB presenta una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de William Kentridge, l’artista sud-africà que combina en les seves creacions disciplines com l’animació, el dibuix, el cinema, la música o el teatre. L’exposició presenta per primera vegada la sèrie completa d’onze pel·lícules d’animació Drawings for Projection, una crònica crítica de la història sud-africana des de l’apartheid fins al present. També es podrà veure l’obra More Sweetly Play the Dance, un espectacular fris en moviment de gairebé quaranta metres de llargada que dilueix fronteres entre la instal·lació artística i les arts escèniques. L’exposició estarà a Barcelona fins al 17 de gener i després es podrà veure a l’espai PLANTA de la Fundació Sorigué, a Lleida.
Vampirs. L’evolució del mite
Una exposició sobre la figura del vampir en tots els àmbits. L’audiovisual té un paper protagonista en la difusió del mite, començant pel Nosferatu (1922), de F. W. Murnau, a partir de la novel·la Dràcula, de Bram Stocker. Des de llavors, el vampir forma part d’una immensa llista de projectes cinematogràfics i televisius, d’avantguarda i blockbusters. Però apareix també en altres disciplines artístiques, com ara els collages surrealistes de Max Ernst, alguns gravats d’Els Capritxos de Goya, les pintures inquietants de l’artista contemporani Wes Lang o la icònica imatge de Dràcula interpretat per Bela Lugosi i utilitzada per Andy Warhol en la litografia The kiss. Tot això i molt més es pot veure al CaixaForum de Barcelona fins al 31 de gener.
Acció. Una història provisional dels noranta
La performance a Espanya al llarg de l’última dècada del segle xx. Aquest és el tema central de l’exhibició, que rastreja algunes de les obres fonamentals de l’època. A la mostra, al MACBA fins al 7 de febrer, hi ha una gran quantitat de documentació i material audiovisual majoritàriament inèdit. Una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que pretén ajudar a interpretar un art crític amb la història i uns artistes que no se sentien representats pels seus antecessors dels vuitanta.
