El mes de setembre passat ens va impactar una trista notícia: la Sala Muntaner va abaixar la persiana després de 24 anys com un dels puntals de la cartellera alternativa de Barcelona. Tot i els mals auguris –acompanyats de les tèbies xifres de recaptació que va publicar ADETCA en el seu balanç anual–, volem conjurar els fantasmes repassant alguns dels projectes teatrals (i també cinematogràfics) que han obert en els últims mesos. Sang nova per a un sistema en renovació constant.
TEATRE_____________________________________________________________
La Gleva
(Gleva,19, Barcelona)
Ara fa un any, a finals de 2017, al número 19 del carrer de la Gleva de Barcelona, va néixer una petita sala que enguany s’ha endut el Premi Catalunya de Teatre al projecte artístic amb un futur més prometedor. A La Gleva hi cap de tot: espectacles de música, circ… Es tracta d’un espai impulsat per Bárbara Granados i Albert de la Torre que vol visibilitzar les creacions i direccions fetes per dones, un espai cultural que també funciona com a cafè llibreria especialitzada en filosofia i teatre. “Un espai perquè artistes joves i grans, consolidats o no tant, puguin anar-hi a crear, a fer coses diferents, a mostrar aquell espectacle que fa temps que els balla pel cap i no han tingut l’oportunitat de fer”, expliquen Granados i De la Torre.
La Badabadoc
(Quevedo, 36, Barcelona)
“El seu objectiu és la promoció, creació, investigació i difusió de peces de teatre, dansa, música, arts visuals i audiovisuals”, explica la seva fundadora, Guadalupe Cejas. La Badabadoc és una petita sala de teatre situada dins del Badabadoc Espai Creatiu, un espai polivalent del barri de Gràcia de Barcelona nascut a finals de 2014 que disposa d’un plató d’estudi fotogràfic i una àrea privada de treball, entre altres zones. La sala de (no només) teatre on caben, com a molt, 50 espectadors, va obrir les portes amb Blanca Desvelada, de la Compañía Aleteo, a principis de 2015. Des de llavors, ofereixen una programació variada i força centrada en la dramatúrgia argentina.
Dau al Sec
Tal com vam anunciar al número 202 de la revista, Mercè Managuerra ha obert la seva pròpia sala, situada al barri del Poble-sec de Barcelona. La voluntat, ens explicava, és “oferir un calidoscopi de propostes artístiques que tinguin rigor i intenció social. M’agradaria acollir projectes compromesos i arriscats, obrir les portes a les companyies joves i ajudar-les a fer possible el seu art, donar-los una part més gran del taquillatge”. Ja s’hi han fet diversos actes, com una de les lectures de l’AADPC, i està previst que aculli espectacles del Festival de Teatre Francès de Barcelona.
La nova Sala Versus
(Castillejos, 179, Barcelona)
“Consolidar el concepte off, basat en la proximitat amb els artistes, i amb la programació d’espectacles teatrals de professionals consolidats i companyies i espectacles emergents.” Aquest és l’objectiu de la nova Sala Versus, capitanejada per Ramon Godino i Jofre Blesa des del mes d’abril de 2018. Tots dos tenen clar que volen fugir del terme sala alternativa i consagrar-se com a “agent vertebrador del sector de les arts escèniques de la ciutat”. Aposten per la recerca constant de nous espectadors i per una noció de teatre popular, per a tots els públics. Per això, aquesta nova temporada han programat una vintena d’espectacles de diferents estils teatrals que ens obligaran a reflexionar, entre altres temes, sobre els límits de la comunicació i les seves conseqüències.
CINEMA_____________________________________________________________
Cinema Edison de Granollers
(Joan Camps, 1, Granollers)
Una altra bona notícia: abans d’acabar l’any, Granollers estrenarà un nou espai dedicat al cinema. Aquest espai, situat al Centre Cultural de Granollers, serà gestionat per la Fundació Privada Associació Cultural, que ha guanyat el concurs públic per a l’execució d’un projecte de cinema per a tots els públics i l’explotació de les instal·lacions del Centre Cultural. El cinema tindrà una programació estable amb diferents pel·lícules en cartellera durant com a mínim el cap de setmana a partir de dijous i en diefrents sessions, amb la capacitat de combinar estrenes i versions originals sempre en plena complementarietat amb l’oferta privada de la ciutat. A més, l’Associació Cultural organitzarà activitats al voltant de les pel·lícules programades o del món del setè art en general.
La Calàndria
(Dr. J. Agell, 7, El Masnou)
Ofereixen una programació familiar, estrenes per a tots els públics, òpera i ballet. La Calàndria té més de cent anys d’història, però en parlem perquè actualment, i des de fa poc més d’un any, és gestionada per Max Nadzirov i Mohamed Driouech, dos joves que van començar a treballar a la sala quan eren adolescents i, quan el seu antic cap va decidir retirar-se, van optar per llançar-se a la piscina. En menys d’un any han renovat la pantalla, el so i l’entrada del cinema. L’èxit no s’ha fet esperar: hi assisteixen espectadors de les poblacions veïnes.
Vídeo Instan
(Viladomat, 239, Barcelona)
La llegenda deia que “el que no hi ha a Video Instan és que no existeix”. Va ser el primer videoclub d’Espanya i a l’hora de tancar disposaven de l’arxiu més extens de l’Estat: 44.300 títols, entre VHS i DVD. Per sort, han decidit reinventar-se i convertir-se en un centre cultural de reunió entre la indústria i els cinèfils, amb videoclub, cinema (amb 32 butaques) i cafeteria. Sense oblidar l’actualitat cinematogràfica, també ofereixen cicles i cinema independent.
Zumzeig Cinema
(Béjar, 53, Barcelona)
Va obrir les portes ara fa cinc anys però no podem no parlar-ne perquè el Zumzeig és el primer cinema cooperatiu de Catalunya. Participatiu, horitzontal i democràtic. Una aposta cultural compromesa i activista, sense ànim de lucre, amb una programació multidisciplinària i independent en versió original que comparteix protagonisme amb altres activitats culturals. Un espai per pensar i compartir que, com a bona cooperativa, també vol mostrar que hi ha altres maneres de gestionar la cultura i l’exhibició cinematogràfica. A més de les projeccions, també es fan presentacions de pel·lícules, xerrades amb realitzadors, sessions de cineclub, trobades entre cineastes, concerts, paellades, taules rodones i debats, performances… i molts altres formats encara per explorar.