Només fa un any que va graduar-se al Col·legi del Teatre, però ja comença a…
Personatges
El muntatge que es va fer amb el Premi al Millor Espectacle (ex aequo) a…
Encara la recordem com La dona trencada, de Simone de Beauvoir, que va inaugurar la…
Sóc en Màrius Hernàndez, tinc 45 anys i sóc actor.
Recorre els passadissos del TNC amb la determinació pròpia del seu nou càrrec; quan arriba prop de la porta, apaga el llum que algú ha deixat encès. Xavier Albertí ha fet del màxim aprofitament dels recursos públics el seu mantra, conscient que li toca assumir la direcció de l’equipament teatral més important de Catalunya en època de vaques magres. No obstant això, no pensa renunciar a les ambicioses línies mestres del seu programa, un replantejament profund de la noció de teatre públic i de les seues funcions.
Sóc l’Alba Yañez, actriu de teatre, cinema, televisió, publicitat, performances i el que calgui.
Sóc Alzira Gómez, actriu de seixanta-vuit anys.
Una bona producció no salva un espectacle, però una mala producció el pot ensorrar.
Els qui vam conèixer Bigas Luna en persona, encara que fos per un (molt) breu espai de temps —unes vetllades en el marc d’un festival de cinema—, ens va sorprendre la seva proximitat i la seva vitalitat contagiosa.
Si coincidies amb ell a la seva ciutat d’Albacete, et regalava una navalla, una de les bones, no pas una de turista, una autèntica “albaceteña”. Era així de generós.