Crònica de la gala solidària que es va celebrar dilluns al Teatre Tívoli, amb la participació d’un centenar d’artistes.
Nou files del Tívoli o, el que és el mateix, 221 víctimes mortals. Aquesta és l’esgarrifosa xifra que hi ha al cim de les conseqüències de la DANA valenciana. A sota, milers de desperfectes materials i emocionals. Famílies i negocis ho han perdut tot, entre ells petites i mitjanes companyies artístiques: material tècnic, furgonetes, espais d’assaig, escenografies… A més de la tragèdia, però, aquest espectacle dantesc té una altra protagonista, la solidaritat. Perquè tota pedra fa paret, i perquè milers de persones anònimes van mobilitzar-se de seguida per netejar els espais del fang que ho cobria tot. En paral·lel, moltes entitats iniciaven campanyes de recaptació de fons i les arts en viu no podien quedar-se enrere.
La cita que tant de bo no haguéssim hagut de tenir va ser ahir dilluns al Teatre Tívoli. Fins a un centenar d’artistes del teatre, la televisió, la dansa i la música participaven, alguns a través d’un vídeo, a Amunt el Teló per València, una gala solidària per recaptar fons per AVETID, l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià. L’acte va ser gravat i emès pels canals de 3Cat i La Xarxa, amb un compte de Bizum obert per a donacions – durant el dia d’avui dimarts encara és possible fer-ne amb el codi 10732-. Amb direcció i guió de Joan Arqué i Jaume Viñas, Santi Millán presentava un esdeveniment ple de números breus amb música, versos i parelles curioses. Emma Vilarasau obria l’acte llegint Coral romput, acompanyada per la dansa abstracta de Sol Picó. Josep Maria Pou recitava al costat de Julio Manrique. I Cristina Plazas ho feia acompanyada de la valenciana Raquel Ferri. Les declamacions, a vegades amb música de fons, tenien en comú el to greu, la ràbia i la força en cada síl·laba, així com l’autoria majoritària de Vicent Andrés Estellés, gran poeta de la nit. Segurament vam sentir més mots i accent de la terreta en una hora i mitja que els que hem sentit en tota la temporada escènica.
Tampoc hi van faltar les actuacions de grans noms de la música catalana actual, des de Joan Dausà fins a Judit Neddermann, passant per Miki Núñez; Mariona Escoda i Daniel Anglès; Beth, que va actuar amb l’equip del musical familiar El fil invisible, i Sopa de Cabra, que van interpretar el mític tema Camins. A diferència d’altres esdeveniments similars com la gala Catalunya Aixeca El Teló, les actuacions tenien ahir un aire més solemne. No era una festa, sinó un homenatge dolorós. El poc humor que hi va haver va venir de la mà de Manel Rosés, amb un petit solo circense, i del calòric alcoià Xavi Francès, que va recuperar per a l’ocasió un fragment àcid de l’espectacle Els Ocells. Amb una al·legoria del capitalisme, el monòleg plantejava la possibilitat que el problema no sigui el concepte econòmic, sinó la seva aplicació tergiversada per l’avarícia humana.
Empatia i record
La reivindicació va estar molt present en tots els números, i no només per València. També hi va tenir el seu moment el 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una xacra que aquest any ja s’ha emportat a una quarantena d’assassinades. Moment aquí per a l’actuació de Les Impuxibles, amb Clara Peya al piano i Adriana Peya entre les ballarines, que van oferir una sentida coreografia grupal de dansa-teatre.
Un dels moments més emotius de la nit va arribar quan un grup d’actors i actrius valencians van interpretar un poema a diverses veus sota el títol Imagina’t. Parafrasejant John Lennon, ens convidaven a posar-nos en la pell de qui comença un dia quotidià i no torna mai més a casa. O de qui ha d’escollir a qui salva perquè no té més temps abans que l’aigua li arribi al coll. O de qui veu com els ossos del cementiri del seu poble acaben escampats per terra. O de qui tres setmanes més tard encara no sap on està el seu pare. Però també del responsable públic, que dina copiosament mentre el seu poble s’inunda. “El teatre fa presents els absents”, i demanar que les 9 primeres files del Tívoli alcin la mà ens dona una imatge molt gràfica del que són 221 persones traspassades. El teatre sencer es va aixecar a aplaudir.
El Cant de la Muixeranga de Vicent Torrent, interpretat per Dagoll Dagom, posava l’in memoriam final amb una representació a l’escenari de les persones voluntàries. Entre les seves demandes, que no oblidem. Perquè encara queda molt per recuperar la normalitat de les zones afectades. Però també perquè la tragèdia ens ha de recordar allò que mai més pot repetir-se. Amunt València, ara i sempre.
