El festival de noves tendències de Terrassa tanca amb gairebé el 100% d’ocupació
L’onzena edició del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) ha abaixat el teló amb un conjunt de xifres positives. Segons la nota de premsa enviada ahir als mitjans, hi hagut gairebé un 100% d’ocupació a tots els espectacles de sala i un augment d’un 15% de públic global en la programació. Una bona notícia, sense dubte, per a una mostra caracteritzada en els últims anys per una estabilitat no sempre acompanyada de creixement.
La nombrosa presència de professionals i públic especialitzat s’ha traduït en la dificultat per aconseguir entrades, sobretot per a les sessions de dissabte, quasi totes amb preus molt accessibles. Els espectacles de carrer han servit per esponjar la saturació de sala i han avançat en la necessària tasca d’obrir el festival a la ciutadania d’una localitat que no sempre se l’ha fet seu.
En l’àmbit artístic, enguany ha despuntat l’espectacle inaugural. Cold Blood dels artistes belgues Michèle Anne de Mey i Jaco Van Dormael va pujar a escena un conjunt d’imatges del millor teatre visual llegit en clau cinematogràfica a través d’una realització de vídeo en directe. Reflexions poètiques en la frontera entre la vida, la mort i el somni que ens recordaven la dosi de teatre-cinema que Katie Mitchell va portar al passat Grec, i també al teatre d’objectes i vídeo que a casa nostra tan bé manipulen Agrupación Señor Serrano.
Precisament els Señor Serrano van ser els altres plats fort del festival amb Kingdom, una proposta que evoluciona el seu llenguatge d’objectes, maquetes i vídeo cap a un vessant més irònic i gamberro. La seva metàfora sobre el capitalisme i la seva significació té molta mala llet però poca poesia com la que ens va meravellar a Birdie, el seu anterior espectacle.
Educació i memòria
Molt esperat va ser el segon espectacle de la companyia José y sus hermanas, una de les deu coproduccions del festival d’un total de 30 espectacles. La jove companyia responsable de l’obra revelació en la passada temporada Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, van presentar aquest segon Arma de construcción masiva en el qual parlen de l’educació en les seves múltiples facetes. Amb tot un bon bagatge après de les companyies més innovadores de casa nostra, la proposta perfila en escena un seguit d’històries personals que treballen més en la dispersió que en la concreció del punt de vista.
L’actriu i creadora Teresa Sánchez Roca va presentar una idea intimista i personal a una guarderia de la localitat. Charles, Alice and Me proposa una mescla de conferència, teatre d’objectes i petites representacions al voltant del creador d’Alícia al país de les meravelles i la nena que el va inspirar. Com passa en moltes de les propostes del festival, la gràcia rau en l’espai trobat i com la proposta trenca la rutina de la recepció, com van fer altres obres com El candidato de Marc Villanueva Mir, representada a domicilis particulars.
En una altra relació amb l’espai, la instal·lació El Bosque de Juan Navarro i Pablo Gisbert, meitat d’El Conde de Torrefiel. Un grup de ninis va construir durant tot el dia una sèrie de cabanes amb branques que han collit del bosc, entre la natura com a resposta i la necessitat de fer-se un lloc al món. Calia passar-s’hi en diverses franges horàries per copsar la dramatúrgia entre la boira i l’eixordadora música ambiental.
Poblacions pròximes com Ullastrell i Matadepera, que han acollit espectacles dels itineraris familiar i adolescent
Altres de les novetats de l’edició pels que fa a la recuperació d’espais han estat la Masia Freixa, el barri de la Maurina i altres intervencions a poblacions pròximes com Ullastrell i Matadepera, que han acollit espectacles dels itineraris familiar i adolescent.
Carrer i música
L’eina del carrer és fonamental per ajudar a explicar que són les noves tendències del teatre, una de les funcions primeres del TNT. Per això va ser un encert programar Rodrigo Cuevas dissabte a la plaça Vella, en horari de prime time. La barreja entre folklore asturià, cabaret canalla i electro-petardeig és un bon còctel popular que serveix per crear nous públics i trencar amb l’aura elitista que moltes vegades acompanya al teatre més arriscat, sobretot si es fa de forma tan encertada com proposa Cuevas al xou El mundo por montera.
En l’extrem oposat, la performance de l’artista Adrián Pino Olivera, que es va passejar pels carrers arrossegant un cap d’estàtua de guix, sense més explicació ni concreció. Pino es va fer conegut per despullar-se als principals museus d’Europa i filmar-ho en vídeo. Sentir parlar a l’artista a la conferència prèvia a la desfilada crea un cert grau de frustració entre els qui intenten buscar un rerefons a una manera de crear que no pretén anar més enllà dels tòpics.
Finalment, cal felicitar la iniciativa d’incorporar programació musical a la franja de mitjanit, que aporta continuïtat i complementa l’oferta escènica. Programat gràcies a la col·laboració del TNT i Terrassa Música, els concerts electrònics van servir per crear un valor afegit al programa del TNT, que no sempre compta amb espais de trobada més enllà dels espectacles. Vam veure Nuu (divendres) i el grup Za! (dissabte), que van acomiadar el seu concert amb una versió post-industrial d’un tema del medieval Llibre Vermell de Montserrat. Impagable!
