La companyia tanca cinquanta anys de trajectòria amb la represa del seu musical insígnia que ha vist més d’un milió i mig d’espectadors des del 1988.
Ahir diumenge, el Teatre Victòria va acollir l’última funció de Mar i Cel, posant punt final a la trajectòria de Dagoll Dagom després de cinc dècades d’activitat ininterrompuda. L’emblemàtica companyia catalana va acomiadar-se dels escenaris amb una quarta reposició del musical més icònic del seu repertori, que ha reunit un total de 337.000 espectadors des de la seva estrena el 19 de setembre de 2024.
La producció, dirigida per Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel a partir de la direcció original de Joan Lluís Bozzo, ha tancat una temporada d’èxit amb 304 funcions i 44 setmanes en cartell. El repartiment, encapçalat per Alèxia Pascual i Jordi Garreta com a Blanca i Saïd, ha destacat per la seva joventut i energia, amb la participació d’intèrprets que ja havien col·laborat anteriorment amb la companyia, com Xavi Fernández, Albert Mora, Anna Alborch o Eloi Gómez.
Amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala, el musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà ha estat una de les creacions més vistes de la temporada actual. Des de la seva primera edició l’any 1988, Mar i Cel ha sumat 1.631 funcions i ha estat vist per 1.556.535 espectadors, consolidant-se com un fenomen cultural i sentimental que ha marcat diverses generacions.
L’adéu de Dagoll Dagom arriba després d’un any de celebracions pel seu cinquantè aniversari, en què també es van estrenar La gran nit de Dagoll Dagom. Fundada el 1974, Dagoll Dagom ha estat clau en la consolidació del teatre musical a Catalunya, amb 35 espectacles —23 dels quals musicals—, més de 8.600 funcions i més de cinc milions d’espectadors al llarg de la seva història.
Una cinquena represa?
Tot i l’acomiadament oficial de Dagoll Dagom, Mar i Cel podria tenir, com a mínim, una cinquena vida als escenaris. Segons avançava el diari AVUI, ja hi ha converses obertes per a una nova producció del musical. Tot i que encara no s’ha signat cap acord ni s’ha fet públic qui l’impulsarà, si que s’obre la porta a futures remuntades d’una obra que molts ja consideren part del repertori teatral català. Mentrestant, la companyia manté negociacions amb el Museu de les Arts Escèniques per a la cessió del seu arxiu i vestuari, enmig d’un repte logístic per buidar els magatzems que posarà a la venda en els pròxims mesos.
