Les properes setmanes el Gran Teatre del Liceu estrena un grapat d’òperes imprescindibles
Hamlet també canta
Entre els professionals del teatre el Hamlet de Shakespeare no necessita presentació. El Hamlet de Thomas, en canvi, no és gaire conegut fora dels cercles dels operòfils més acèrrims. Aquesta adaptació al gust francès de la segona meitat del segle XIX (ballet inclòs) conté música de gran bellesa i un final que desconcertarà els desprevinguts: Hamlet no mor. Es pot argumentar si això no suposa també un final tràgic, tenint en compte la nòmina de cadàvers al seu voltant. Sigui com sigui, el príncep de Dinamarca és un bombó de paper per a un baríton, i Carlos Álvarez, un dels cantants més idolatrats al Liceu, promet emocions d’alt voltatge en aquesta versió de concert (7 i 10 de març), al costat de l’Ophélie de Diana Damrau, soprano líricolleugera de primera divisió.
De França a Venècia
No deixem el repertori francès, perquè Bizet torna al Liceu, no amb el títol que li va proporcionar, després de morir, una popularitat planetària (Carmen), sinó amb Les pêcheurs de perles (13-25 de maig), partitura que participa de l’atracció per l’exotisme orientalista en voga al segle XIX i que conté un duo encisador per a tenor i baríton. L’obra arriba amb el muntatge d’una de les directores més interessants de les últimes fornades, l’holandesa Lotte de Beer.
Tanquem la tria operística amb La Gioconda, de Ponchielli (1-15 d’abril), melodrama de passions desfermades als canals de Venècia que necessita un bon estol de grans veus, com les d’Iréne Theorin, soprano que coneixem més pels seus rols wagnerians, i la seva rival per amor encarnada per Dolora Zajick, mezzosoprano nord-americana ben coneguda i estimada al Liceu.
