La nova temporada se centra en la força de la comunitat
El Teatre Lliure ha presentat la temporada 2023-2024 (la 47a!) en un acte obert, amb molts dels artistes sobre l’escenari i amb els periodistes acompanyats pel públic a platea. Enrere queda aquella primera roda de premsa de Juan Carlos Martel i Georgina Oliva –director del teatre i directora de Programació i continguts– fa cinc anys, escrivint la programació a mà a la sala d’assaig. La presentació –disponible per streaming, amb audiodescripció– ha complert la declaració inicial d’intencions de Martel de ser “breus i brillants” i ha desgranat de manera dinàmica (amb el minutet d’explicació de la majoria dels directors i directores) tots els espectacles, activitats i altres accions que ens portaran fins a aquestes mateixes dates de l’any que ve.
També hi ha hagut temps per a fer un balanç de la temporada 2022-2023, qualificada com la del “retrobament amb l’excel·lència i el públic”, que ha tancat amb un total de 82.431 espectadors i una ocupació mitjana del 74% (un 5% més que l’anterior). “Deixem enrere una temporada que ha servit per fer el Lliure més fort que qualsevol crisi que la travessi, fins i tot una pandèmia mundial”, afirmava un Martel convençut d’haver col·locat l’equipament “al radar dels millors teatres d’Europa”.
Entre les notes curioses: l’espectacle més vist ha estat Tots eren fills meus (amb un 98’4% d’ocupació), s’han doblat les entrades de Generació Lliure (per als menors de 35 anys) i el públic del Lliure té 45 anys de mitjana. “El Lliure ha renovat la pell equilibrant un nou públic amb el de sempre gràcies a l’interès de les propostes presentades”. De fet, ho il·lustra una dada ben significativa en la gestió de públics: en cadascuna de les darreres quatre temporades s’han captat 9.000 espectadors nous.
Un brogit col·lectiu
Si la temporada 2022-2023 va ser la del “retrobament”, la propera promet ser la del “sentiment de pertinença”. Observant de ben a prop Barcelona (mireu l’espot), el Lliure ha posat el focus en el brogit col·lectiu d’una societat que parla amb una única veu a la qual, com incideix Martel, “cal estar alerta”: “Hem intentat traslladar aquest brogit, amb els seus desigs i les seves pors, al teatre”. Així, sobreposant el que ens uneix per sobre de la individualitat imperant, la programació parlarà de la força de la comunitat.
“Serà espectacular”. Se li ha escapat reiteradament a Martel en el transcurs de la roda de premsa mentre s’endreçava els papers. Què hi veurem? Amb números generals: 24 espectacles (8 produccions pròpies i 12 coproduccions), 14 dels quals són estrenes absolutes i 5 són internacionals.
Marc Artigau, Pau Carrió, Alícia Gorina, Marilia Samper, Victoria Szpunberg, Ferran Utzet i el tàndem Juan Carlos Martel-Raül Refree dirigiran produccions pròpies, mentre que les companyies La Calòrica, Baró d’Evel, La Re-Sentida, Chévere i Indi Gest tornaran a tenir-hi una cita.
Un rere l’altre s’encadenaran espectacles com La nostra ciutat de Thornton Wilder, amb dramatúrgia de Llàtzer Garcia, una peça metateatral sobre què significa ser humà amb Rosa Renom encapçalant el repartiment; una versió de Macbeth de Shakespeare amb Julio Manrique i Laia Marull de protagonistes; Ifigènia d’Eurípides amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau; Casares – Camus: una història d’amor, teatre documental amb dramatúrgia de Rosa Renom a partir de la relació epistolar entre l’actriu María Casares i l’escriptor Albert Camus, amb direcció de Mario Gas i la interpretació de Jordi Boixaderas i la mateixa Renom; Sísif fa no fa de Jordi Oriol protagonitzat per Carles Pedragosa; L’imperatiu categòric sobre l’especulació immobiliària amb Àgata Roca de protagonista i l’adaptació d’Iván Morales de la novel·la de Francisco Casavella, El día del Watusi, entre molts d’altres.
De l’oferta internacional destaquen muntatges com el que obrirà la temporada: 300 el x 50 el x 30 el del col·lectiu anarquista belga FC Bergman, una peça visual sobre què vol dir viure en societat; i Mothers. A Song for War Time de la directora i cantant polonesa Marta Górnicka, una peça coral amb vint-i-cinc dones refugiades de Mariúpol, Kíiv i Butxa.
Moltes gràcies i seguim
Com ja va anunciar, Juan Carlos Martel deixarà la direcció del Lliure a partir del 31 de gener. No s’ha acomiadat explícitament, però al llarg de la presentació ha fet contínues referències de balanç posant en valor les fites assolides els darrers quatre anys i ha agraït enormement la tasca a Georgina Oliva. Després de presentar l’Odissea (poema èpic en 24 cants) –que codirigirà amb Raül Refree–, ha llançat: “Aquesta vida és un viatge. Agraeixo els companys que em vaig trobant i també les persones que no m’estimen, perquè aprenc moltíssim”. Diu que encara no ha arribat a Ítaca i que el Lliure continuarà la temporada 48… 49… i que aviat celebrarà els 50 anys.
