Artistes de nou països diferents, veus dispars i cultures llunyanes (de Xile a Corea, Polònia o els Estats Units) que es trobaran a Tàrrega per celebrar el que ens uneix i rebutjar el que ens separa. I el que ens uneix són les arts de carrer, l’ocupació de l’espai públic per al circ, la dansa, les arts escèniques i les audiovisuals, la comunió que es produeix entre artistes i ciutadans.
Enguany iniciem un trienni de fires en què incidirem en tres grans eixos, la interculturalitat (2016), la participació (2017) i l’ús de l’espai públic (2018), explica Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega, que es va inaugurar ahir i omplirà la capital de l’Urgell d’arts escèniques fins a l’11 de setembre.
L’espectacle inaugural de la Fira 2016 és tota una declaració d’intencions: la companyia francesa Artonik obrirà l’edició amb The Colour of Time, un clam per la interculturalitat i el mestissatge. Ja el 2011 tenien moltes ganes de pronunciar-se artísticament sobre els episodis violents que s’estaven vivint a la perifèria de París, i el festival Holi de l’Índia [conegut com el festival dels colors i de l’amistat] els va servir per teixir la peça. Un espectacle itinerant i participatiu, en què han involucrat els mateixos veïns de Tàrrega.
Els italians Ondadurto Teatro (Café Europa), la companyia de Corea del Sud CCOT (Massager), o els mexicans Universiteatro & Gorguz Teatro (Misa fronteriza) són alguns dels grups internacionals d’una fira que posa el focus artístic en Xile –Teatro Niño Proletario (Fulgor), Teatro Container (La cocina pública)– i en la qual participen companyies de casa nostra, com Obskené (Manifesta), Roberto G. Alonso (A mí no me escribió Tennessee Williams), LaminimAL (Apocapypse Uploaded), Les impuxibles (Limbo) o Fundación Collado-Van Hoestenberghe (Si sabes lo que hay).
També el cartell de FiraTàrrega 2016, del qual s’han fet versions en àrab, hebreu, llatí, ciríl·lic i xinès, posa en primer terme el caràcter multicultural de la cita. Volem que la interculturalitat ens plantegi preguntes, que provoqui coses, que sigui un generador de projectes. Volem que ens faci pensar si les nostres programacions estan atentes al que passa arreu, superar la visió eurocentrista que molts tenim.
