A partir del 16 de gener, torna al Teatre Lliure el cicle amb els artistes més radicals del panorama escènic internacional, i Juan Carlos Olivares hi fa un tomb
El projecte artístic de Juan Carlos Martel connecta amb més d’una tradició d’un Teatre Lliure amb 45 anys d’història. Tradició també és el llegat que va deixar la direcció d’Àlex Rigola. Així, Katharsis, el projecte que coordina Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts, es podria considerar la continuació natural dels Radicals Lliure, aparador de l’experimentació teatral durant l’etapa Rigola. Evidentment, filtrada pel pas del temps, per la renovació del que es considera experimental i per les personalitats individuals. Ara Katharsis es presenta com un revulsiu per respondre una pregunta clau per a Oliva: què és teatre? Una qüestió que neix de la necessitat de repensar des d’un prisma actual els conceptes centrals de la Poètica d’Aristòtil: observació, escolta, judici i reconeixement, i com es relacionen amb els nous codis i convencions del teatre contemporani.
Cada edició de Katharsis intenta aprofundir en aquesta qüestió amb una pregunta específica. El gener de 2022, els projectes programats intenten respondre al concepte d’identitat. Què és allò que ens defineix? Com influeixen en aquesta idea abstracta de la identitat la nostra història personal i col·lectiva, el nostre cos, les nostres arrels i nacionalitat, classe social o gènere, els nostres desitjos i pors, l’espai i el temps que compartim amb els altres. Aquesta és la inquietud —sense intent d’oferir conclusions— que respiren The Boat, de la lisboeta Grada Kilomba; The Hamartia Trilogy, del sud-coreà Jaha Koo; Tête à tête, del canadenc Stéphane Gladyszewski (malauradament cancel·lada per la pandèmia); Silenzio!, de la també canadenca Ramona Nagabczyńska; Together, dels lituans Leja Jurišić i Marko Mandić, i Con Versos, projecte de l’artista ocult darrere del pseudònim El arabesco.
The Boat, instal·lació presentada el passat octubre al MAAT de Lisboa, és una proposta amb un discurs anticolonialista a partir de la reproducció de la disposició de la “càrrega” d’un vaixell esclavista rumb a Amèrica. Un monument que dialoga críticament amb els altres monuments que exalten en l’espai públic un “gloriós” passat colonial. Aquest dispositiu serà l’escenari d’una performance durant el temps que s’exhibeixi a Barcelona.
The Hamartia Trilogy és un tríptic de teatre documental que analitza el xoc de cultures —amb trets imperialistes— en la societat sud-coreana contemporània i que passa per la mutilació quirúrgica per occidentalitzar-se (Lolling & Rolling), la pressió de l’èxit econòmic que aboca a la solitud als més joves (Cuckoo) i l’impacte del cànon occidental sobre el teatre coreà contemporani (The History of Korean Western Theatre).
Tête à tête és una obra vivencial per a un únic espectador qe, desgraciadament, s’ha hagut de suspendre pels protocols sanitaris de prevenció de la covid. Aquest ens havia de submergir literalment en el rostre de l’artista mitjançant una instal·lació òptica fins a fusionar- se en la màscara de l’altre. Silenzio! parteix de l’estètica de l’òpera i la codificació de la veu femenina per proposar una deconstrucció divertida d’aquesta idealització imposada per la mirada masculina.
Together és una performance de sis hores, un duet escènic sobre què significa estar junts, ser a prop i traspassar la simple noció del contacte. Con Versos és el misteri —en tots els sentits— d’aquest Katharsis. Podria ser una lliçó heterodoxa d’història del teatre, però els seus creadors no prometen res.
