La sala inicia curs combinant poesia escènica, sàtira generacional i memòria teatral
La Sala Beckett torna a obrir temporada amb una mirada poc convencional sobre el teatre i la seva relació amb l’espectador. El pintor i poeta Perejaume, en col·laboració amb el Festival Alcools, presenta El potser com a públic, una proposta que combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so per qüestionar els vincles entre natura i cultura. Amb Sílvia Bel, Ainara Elejalde i Anna Maluquer a l’escenari, la peça s’estrenarà el 15 de setembre i manté la tradició de la Beckett d’iniciar el curs amb experiències frontereres entre disciplines.
La programació d’aquest primer tram inclou també dues produccions que dialoguen amb generacions i imaginaris diversos. D’una banda, torna Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla, del 17 de setembre al 19 d’octubre, una producció pròpia que reflexiona sobre l’overthinking i les derives culturals de la Generació Z, amb un repartiment coral format per Belén Barenys, Roser Dresaire, Irene Moray, Mireia Portas i Laura Roig. La peça iniciarà després una gira per Catalunya i també farà temporada al Teatro de la Abadía de Madrid.
Del 19 de setembre al 12 d’octubre, arribarà El meu germà, Bernard, una creació de la companyia La Segona Millor a partir de Lettres de Bernard-Marie Koltès. Ester Villamor i Berta Giraut signen un homenatge poètic i multidisciplinari a un dels dramaturgs europeus més influents del segle XX, que la sida va truncar quan ja era una veu imprescindible de l’escena contemporània.
