No és casual que Marina Fita (Figueres, 1981) triï la paraula CAIXET. Aconseguir cobrar un sou fix per funció també quan es fa temporada és una de les reivindicacions més importants d’El Col·lectiu, l’associació de companyies independents de la qual forma part activa amb La Virgueria.
“La inestabilitat sempre ha estat una de les característiques principals d’aquest ofici”, diu Fita. Ara la incertesa s’ha multiplicat i “la pandèmia ha posat més tensió sobre unes estructures que ja eren molt precàries”. La part positiva és que ha augmentat la visibilitat del sector: “Moltíssima gent ens està preguntant ‘ostres, com esteu?’”. La situació “ha de servir per canviar les coses”, i és important que hi hagi una aposta de l’Administració per “donar suport i enfortir tota la xarxa cultural”. Ara bé, això no apareixerà del no-res. “En el ‘Tot anirà bé’, a La Virgueria no hi creiem gaire. No perdem de vista que el futur es construeix dia a dia des d’avui. Hem de ser tant o més crítics que sense la crisi”.
Informar-se de la situació, complir els requisits i gestionar les ajudes no és senzill. Ella ho sap molt bé, ja que a més d’actriu també fa de productora. “És molt necessari tenir algú de producció constant en l’estructura de la companyia. És una feina molt invisible, però molt àmplia, té molt de mèrit”, afirma.
S’han fet autèntiques barbàries en l’àmbit de l’atenció a la dona. Pagarem un peatge emocional bastant gran.
El confinament va agafar la Marina a punt de ser mare. “Una de les fortaleses de ser companyia és que jo he pogut gaudir d’aquesta baixa amb tota la tranquil·litat. Sempre hem posat les cures al centre”. Més enllà de l’aspecte laboral, la maternitat en pandèmia és complicada. Visites sense acompanyant, incertesa davant dels protocols, part amb mascareta… “S’han fet autèntiques barbàries en l’àmbit de l’atenció a la dona. Pagarem un peatge emocional bastant gran”. Al procés se li suma la decisió de tornar a la feina en una professió en què el contacte amb altres persones és vital. “M’ho he pensat molt, però arriba un punt que ha passat un any i només has fet que perdre trens, i no és com vull viure”, reflexiona.
Ja abans de la pandèmia, La Virgueria havia decidit dedicar la temporada 2020-2021 a recuperar muntatges mentre en preparen de nous. És el cas de Snorkel, 2015, que ara pot tenir la gira que els va faltar llavors. El tema, tractat amb molta ironia, segueix tristament vigent: “Parla de l’ecologia i de com no fem res per canviar el món perquè ‘quina mandra!’”, comenta. Una altra obra que continua és El pes del plom, un thriller sobre el tràfic d’armes que ara fan en versió reduïda per a instituts.
La pandèmia ha posat més tensió sobre unes estructures que ja eren molt precàries”
A part de les reposicions, sobre la taula tenen tres espectacles en procés de cocció. Un projecte sobre la indústria del videoclip i la seva influència, un altre sobre la sexualitat femenina i una adaptació de La teoria King Kong, de Virginie Despentes, de la mà de Maria Àngels Cabré. Per veure’ls haurem d’esperar com a mínim fins a la temporada que ve. Mentrestant, tenen activa la botiga en línia de la companyia. La màquina expenedora neix de la voluntat de “fer que el teatre vagi més enllà de la sala” i de la necessitat durant el confinament de seguir generant ingressos. D’una banda, s’hi poden adquirir en format digital des dels textos de les obres fins a entrevistes amb la companyia o curiositats, amb la peculiaritat que l’atzar decideix el producte concret. Una altra opció són els contes personalitzats: “Et demanem tres paraules i les fem servir per explicar una història”. El text s’envia en format digital, maquetat i amb una il·lustració exclusiva. Un regal original i personalitzat per seguir apostant per la cultura que està tenint molt bona acollida.
<strong>Gestionar cap endavant</strong>
També t’interessarà:
Júlia Truyol: treballadora i supervivent
Francesc Cuéllar: adaptar-se, però no a qualsevol preu
Ricard Farré: optimista de mena
Totes les veus caben en el futur. Els desitjos de Novaveu
