La precarietat és la moneda habitual del sector artístic. No és una novetat, però sí que resulta preocupant quan s’analitza amb les xifres a la mà. L’informe anual d’AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió) sobre la situació sociolaboral d’actors i ballarins a Catalunya és colpidor: un 46% dels artistes no troben feina en la seva professió.
L’enquesta s’ha realitzat en l’àmbit estatal i de les dades que afecten Catalunya es desprèn que un 58% dels artistes se situen per sota del llindar de pobresa: no superen els 6.000 euros anuals, és a dir, uns 500 euros mensuals. Si entrem en sectors concrets, en l’audiovisual el percentatge sota el llindar de la pobresa creix fins al 66%, fins al 68% en la dansa, 57% a teatre i del 30% al doblatge.
Especialment greus són els casos del 13% dels artistes que se situen en la franja més precària, amb ingressos d’entre 500 i 1.000 euros mensuals. Unes dades “alarmants” segons van explicar dimarts a la presentació de l’informe Mercè Managuera i Frank Capdet, representants de la Fundació AISGE.
Donada la precarietat, un 14% dels enquestats complementen el seu sou amb feines relacionades amb la seva professió, com ara la producció i l’ensenyament artístic, i un altre 27% treballa en ocupacions que no tenen res a veure amb l’activitat artística.
Entre els aturats, els casos més greus, un 58% no tenen cap prestació, i entre els que en reben, un 9% reben el subsidi de 426 euros mensuals i un 5% tenen un subsidi d’ajuda familiar. La situació és més greu entre ballarins (el 75% no reben cap prestació) i artistes audiovisuals (72%).
