El el fons documental abasta des de l’any 1976 i fins al 2019.
ACN – El Teatre Lliure ha estrenat aquest dilluns el seu arxiu digital (‘Arxiu Lliure’), una eina per a la consulta i el gaudi de l’ingent fons de 65.000 documents que expliquen la historia de l’equipament. Fotografies, programes de ma, reculls de premsa, recursos audiovisuals i altres tipus de materials han estat catalogats i digitalitzats durant els últims dos anys, mentre es dissenyava el web que millor s’avingués al propòsit d’oferir un “passeig per activar la memòria” dels qui han viscut el teatre i permetre apropar-s’hi a aquells qui no ho han fet. L’Arxiu Lliure s’estrena amb el fons documental des de l’any 1976 i fins al 2019, però com a plataforma digital “viva” anirà creixent dia a dia i incorporant les últimes temporades.
La institució ha dissenyat un web amb tres opcions de consulta i navegació, per bé que el node al voltant del qual pengen tots els continguts és el de l’espectacle (a dia d’avui, hi ha indexats 1.200 obres, el gruix de les que s’han vist al Lliure de Gràcia i de Montjuïc des de la fundació el 1976 i fins el 2019).
Així, l’usuari pot o bé fer una cerca concreta (pel contingut que estigui buscant), pot navegar lliurement per les diferents categories (espectacles, artistes, premsa, etc.) i finalment pot visitar el web de forma ‘aleatòria’, visitant la pàgina d’inici que ofereix material que va canviant.
L’artífex del projecte és la responsable de l’Arxiu, la Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure, Anabel de la Paz, que avui ha defensat que aquest arxiu s’ha concebut de manera diferent a l’habitual, amb la idea que sigui un arxiu “viu” i no un mer cementiri on els documents “dormen”.
L’Arxiu Lliure inclou ara mateix 1.200 produccions, 600 fitxes de persones, 150 dramatúrgies, 2.300 escenografies, 40.000 fotografies (bona part d’elles, de Josep Ros Ribas), 200 documents, 1.600 col·leccionables, 2.600 arxius multimèdia i 5.300 ‘retalls’ de premsa.
“Davant d’aquesta immensitat hem volgut tenir un fil conductor, i aquest és l’espectacle, perquè aquesta és la raó de ser del teatre”, diu de la Paz. La documentalista remarca que el que permet aquest espai és “reviure” els espectacles i alhora tenir informació del seu context temporal. “No guardem els documents perquè dormin, sinó per activar la memòria d’aquells que van viure els espectacles en el seu moment, i perquè ho visquin per primera vegada” tots aquells que no hi eren on no ho van viure.
El director del Lliure, Juan Carlos Martel, ha complementat l’exposició de de la Paz i ha manifestat que l’Arxiu Lliure vol ser un projecte memorial “inspirador”. D’una banda, com un recurs que fomenti la recerca i afavoreixi la circulació de la informació en altres àmbits. De l’altra, com a eina per donar més visibilitat i promoure la producció escènica feta a Barcelona i a Catalunya, ha dit
