L’audiovisual viu uns moments clau. S’està a punt d’aprovar una nova llei que marcarà el futur del sector. També arribaran uns fons europeus que el president Pedro Sánchez vol que serveixin per fer d’Espanya el “Hollywood d’Europa”. Les dues decisions poden fer encara més residual la presència del català. Això pot ser abassegador en àmbits on la llengua ja es troba en una situació precària, com els continguts per als més joves.
El 2010 va ser funest per al català. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va tancar el seu canal juvenil, el 3XL, el doblatge va començar a perdre potència, es van començar a fer pel·lícules cada cop menys comercials… i la llei del cinema acabada d’aprovar no s’aplicava.
“Va ser un any fatídic, des de llavors hem anat lliscant per un pendent”, explica Pol Cruz, col· laborador habitual de Plataforma per la Llengua. “Els mitjans de comunicació i el doblatge són una eina per donar vigor al català, però en aquell moment no hi va haver consciència d’això. Aquí s’hi va sumar la crisi econòmica… que ens ha portat fins a la situació actual, de gran precarietat.”
Al 3XL s’hi podien trobar continguts japonesos de qualitat doblats. Però aquell any el canal es va esfumar. Va ser també llavors quan el Telenotícies va decidir subtitular les declaracions en altres llengües, en comptes de doblar-les. “Es va voler que alguns dels continguts del Super3 es passessin a fer en anglès, i va ser un fracàs. El que es va aconseguir és que el sector perdés força. Des de llavors, està molt tocat i, a més, hi ha una generació de joves que, a diferència dels anys noranta, ha crescut sense referents en català”, afegeix Cruz.
Diverses veus expertes consultades insisteixen en la importància que es recuperi un canal amb continguts juvenils. Cruz creu que no hi hauria d’haver excuses tècniques. “Al múltiplex s’hi podria encabir un altre canal. S’ha d’actuar amb urgència, hem perdut la generació de 5 a 15 anys. A més, cal invertir-hi diners perquè la competència és molt dura.”
De la tele a les plataformes
La televisió va perdent públic jove, que trasllada la seva atenció a altres pantalles on el català encara hi és més minoritari. “La llengua d’un país és essencial. Si no hi ha contingut audiovisual perds la llengua, és així de dramàtic”, recalca Jaume Costa, membre de la junta de l’AADPC.
Si no hi ha contingut audiovisual perds la llengua, és així de dramàtic.
Aquests dies hi ha a consulta pública l’avantprojecte de llei espanyola de l’audiovisual. Un text que la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, considera “una amenaça”. L’AADPC s’ha unit amb la Plataforma per la Llengua per presentar esmenes i demanar que almenys el 60% del catàleg de les plataformes s’ofereixi en català, aranès, basc o gallec. També perquè hi hagi incentius. A França, el 80% de la inversió que les plataformes dediquen a obra europea ha de ser a contingut en francès.
El Hollywood d’Europa?
L’altre fet determinant serà el destí dels fons d’ajuda procedents d’Europa. Diverses fonts interpreten que el Govern espanyol pot estar pactant avantatges fiscals i mesures dòcils per a les plataformes per així aconseguir que instal·lin la seva seu a Madrid. França obliga les plataformes a invertir en finançament d’obra europea entre un 20 i un 25% dels ingressos generats al país. El Govern espanyol té la intenció de deixar-ho en un 5% i que s’aporti un 1,5% específicament per a la Televisió Espanyola.
El factor 5G
Els continguts a la carta són ara els reis del consum audiovisual. “Hem de deixar de pensar en els canals tradicionals”, alerta Carmina Crusafon, professora agregada de la UAB i especialista en la transformació digital del sector audiovisual. “Les plataformes ja dominen l’actual ecosistema mediàtic digital. Les accions que vulguem fer sobre la llengua han de passar pels continguts a la carta i no lineals.”
Les accions que vulguem fer sobre la llengua han de passar pels continguts a la carta i no lineals.
Crusafon creu que cal posar la mirada en el 5G, que portarà grans canvis a l’entreteniment, amb continguts més immersius. “Als estudiants els dic que és una època fascinant per descobrir”, explica. “Hi ha el potencial perquè el talent català pensi en aquestes noves possibilitats. Però hem de deixar de pensar només en la televisió. Estem en un moment de canvi i hi ha camins per explorar que poden ser part de la solució.”
Una llengua petita a internet
El català té una presència discreta a les xarxes socials. Ho constata l’informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, publicat aquest any, i on proposen mesures concretes per canviar aquesta situació, com ara establir vies alternatives de remuneració de les visites a continguts en català a YouTube, Instagram i TikTok.
“La desigualtat amb el castellà és molt gran”, constata Avel·lí Flors-Mas, un dels seus autors. “Estaria bé intentar crear, potenciar o facilitar que existeixin els creadors de continguts. Però hem d’anar amb compte perquè no s’entengui el contingut en català com a subvencionat. Que no passi com el rock en català, que es va veure impulsat per les institucions”.
El retrocés de València
Un dels llocs on el castellà va guanyant més terreny és al País Valencià. Si el 2007 el 35,1% dels ciutadans valencians parlava en valencià “sempre o quasi sempre”, en només una dècada es va passar al 28,6%. Tot i així, hi ha veus optimistes com la de Gal·la Martí, que ara fa un any va començar a pujar continguts a les xarxes.
“Hi ha llocs com a TikTok on s’hi ha creat comunitat”, explica. “És cert que encara hi ha molt desconeixement de coses tan simples com els diferents dialectes que té la llengua. Però som una mateixa comunitat i ens hem de donar suport”, explica Martí. Té 21 anys, és estudiant de filologia catalana i col·laboradora de Canal Malaia. “Amb Internet estem millorant el coneixement de la llengua que compartim, soc optimista!”
El cas de Canal Malaia
Canal Malaia es va posar en marxa fa un any i reuneix a una vintena de creadors de continguts en català. Ja sumen 14.000 seguidors a Instagram. Una de les persones que hi ha al darrere és l’Arnau Rius, un professor escandalitzat per la poca presència de català a les aules. Creu que la solució passa per l’audiovisual… però que les coses no s’han fet bé.
“Anem 10 anys tard, hem abandonat un sector clau per a la supervivència cultural de la llengua”, sospira. “S’han de treballar molts flancs, tant en el sector amateur com en el professional, però no està passant gairebé res. La viralitat, a Internet, s’aconsegueix a còpia d’anar-hi”. Creu que també cal un “canvi de rumb” a la Corporació de Mitjans Audiovisuals, on hi ha “un problema de direcció”.
Rius també creu que el procés independentista dels últims anys “ens ha distret”. “Hem estat per altres coses. No ens hem adonat que la nostra demografia estava canviant ràpidament i que no teníem coses xules per ensenyar a les noves generacions de catalans. Molta gent jove veu el català com una cosa de vells, i és lògic”.
