L’obra, un text obscur sobre la necessitat de generar monstres, s’ha endut el 32è Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2023. El guardó, dotat amb 8.000 euros, inclou la programació al Teatro en la Berlanga 2024 i la publicació a la Col·lecció Teatroautor que edita l’entitat.
A El monstre, el dramaturg i Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2022 Josep Maria Miró reflexiona sobre «la necessitat que tenim els individus, les col·lectivitats, les comunitats, de generar monstres». «Sempre he pensat que escric un teatre lluminós, tot i que sovint em diuen que és obscur. Aquest cop sí que abordo la foscor, i també parlo del concepte del mal, de la monstruositat», afirma.
Escrita en català, la història se situa en un petit poble. Els protagonistes són en Santi i la Berta, una parella que no pot dormir i que manté una llarga conversa sobre un esdeveniment que els inquieta des de fa setmanes i que està relacionat amb el seu passat, les seves vides i el lloc on viuen. Després de gairebé dues dècades, ha reaparegut un antic amic en comú que al poble anomenen “el monstre”. La seva desaparició estava relacionada amb un capítol molt fosc que va tenir lloc al poble. Pot ser que mai no hagués arribat a desaparèixer i que hagués estat habitant dins seu.
«El text d’El monstre té una cosa molt minimalista, molt essencialista. Aposto una altra vegada per la paraula, com en una de les meves últimes obres, El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que va rebre el Premi Nacional 2022 i que és una aposta radical per la paraula, per la generació d’imatges. Crec que El monstre també és un text que especula molt amb el llenguatge i, sobretot, amb els espais de realitat.»
Preguntat sobre si al Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2023 hi ha vivència personal, Josep Maria Miró comenta que «sempre que em poso a escriure una obra, el meu motor és que sigui una qüestió que m’interessi, que desconegui i que, per tant, també em generi interrogants». A més a més, afegeix, «també tinc moltes ganes d’experimentar, i una de les complexitats d’aquest text és que presenta canvis d’espais, de temps i de realitats. Hi ha repte actoral, perquè El monstre és un personatge que té una naturalesa canviant durant l’obra».
Pel que fa al recorregut d’El monstre, Miró explica que «per a un autor de teatre, l’objectiu és sempre arribar a l’escenari. Sempre dic que l’escenari és la comprovació de l’eficàcia d’un text, de les seves possibilitats i del seu creixement. Tant de bo aquest monstre trobi aviat un escenari per presentar-se, i tant de bo pugui comptar amb tres bons actors que l’interpretin, i que ho puguin fer en unes òptimes condicions de producció.» «És un text que tinc ganes de confrontar amb el públic, lliurar aquest material i saber quina serà la reacció del públic, i també dels possibles lectors, perquè el teatre també es llegeix.»
El premi i els plans de futur
Per Josep Maria Miró, «un guardó sempre és una alegria, perquè és un reconeixement al teu treball, però en el cas de premis literaris com el Jardiel Poncela es posa especialment en valor. Hi ha un grup de persones que decideixen premiar un text nou, inèdit, i, per tant, tens la sensació que la primera targeta de presentació d’aquest material nou és un reconeixement i és la millor forma de presentar-lo.»
Sobre els seus plans immediats i futurs, Miró avança: «he començat escriure un nou text a Nova York i em dedicaré a escriure’l. He estat un mes en una residència en aquesta ciutat, i d’allà a Mèxic, on ara estic impartint un curs d’escriptura. Quan torni, m’incorporaré a les meves classes.» També diu que està previst que «l’obra El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc tingui dues produccions, a Grècia i al Perú», i «a veure si també a Mèxic, on hi ha un equip treballant el text». «A Catalunya continua la gira d’aquesta mateixa obra que el febrer del 2024 arribarà, amb el mateix muntatge però en castellà, al Teatro de la Abadía de Madrid. Allà també presentarem l’adaptació de Reis del món de Sebastià Alzamora. També el 2024 arribarà fins a Alcalá de Henares amb la companyia de Roberto G. Alonso el text Jo, travesti, al qual li tinc una estima especial.»
| Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela La Fundació SGAE convoca aquest premi des de fa més de tres dècades amb l’objectiu de fomentar la creació de nous textos dramàtics que tant per la bona qualitat i originalitat dels seus diàlegs com per la seva visió escènica contribueixen al desenvolupament del teatre. Des de l’edició de 2014, el premi rep la denominació Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela, amb l’objectiu de reivindicar la figura del dramaturg, l’estil del qual ha tingut una gran influència en la cultura iberoamericana contemporània. Des de l’any 2000, el premi ha reconegut els autors següents: María Velasco (2022), Paco Bezerra (2021), Josep Julien (2020), Daniela Feixas (2019), Pablo Remón i Roberto Martín Maiztegui (2017), Pedro Martín Cedillo (2016), Raúl Dans (2015), Fernando Epelde (2014), Antonio Morcillo (2013), Fernando Epelde (2012), Carlos Contreras (2011), Irma Correa (2010), José Manuel Mora (2009), Gracia Morales (2008), Antonio Morcillo (2007), Álex Mañas (2006), Juan Carlos Rubio (2005), Angélica Liddell (2004), Julio Escalada (2003), Alberto Miralles (2002), Antonio Morcillo (2001), i Antonio Jesús González (2000). |
