Tercera part del reportatge Noves cares de l’audiovisual (amb el testimoni de Pau Ferran, Júlia Molins i Pere Vallribera). Consulta’l sencer al final de l’article.
Pere Vallribera. En formació constant
Algú podria pensar que ser un dels elegits per formar part de Merlí: Sapere Aude, l’spin-off del fenomen internacional recent de la televisió catalana, és una qüestió de sort. I segurament l’atzar hi té algun paper, però en Pere Vallribera (Barcelona, 1999) acumula anys d’escoles, cursos i hores dedicades a convertir-se en un bon actor. “Jo era el pallasso de la classe. Havia begut molt del Polònia, i amb els meus amics en fèiem imitacions. Un dia estàvem mirant els MTV Awards i vaig pensar, per primera vegada, que es podia treballar d’allò”, explica.
En Pere ha passat per tantes escoles que en Pau Ferran bromeja dient-li que se’n podria fer tastador. Els seus passos comencen a la Nancy Tuñón, continuen a Eòlia i segueixen a l’estudi Laura Jou. “Hi vaig entrar abans del boom.” Boom? “Hi ha el boom de la Nancy amb Polseres Vermelles i el de la Jou amb Merlí”, afirma. Qui sap què provocarà el proper i a on caurà aquesta vegada.
Envejo la disciplina del treball de ballarins i músics, que crec que no és tan pròpia dels actors.
Ara combina els estudis universitaris de Filosofia (no, no està condicionat per l’experiència a Merlí) amb el quart any a la Jou. Però abans també ha passat pel Col·legi del Teatre i no ha descartat l’Institut del Teatre, on ja ha fet dues proves d’accés. Resulta curiós saber què pot buscar a l’Institut del Teatre un actor que ja ha passat per tants centres. “Pel que fa a la tècnica, m’interessa formar-me allà. Envejo la disciplina del treball de ballarins i músics, que crec que no és tan pròpia dels actors. No penso que siguin més treballadors, sinó que per les seves arts és més necessari i a mi m’agradaria treballar aquest aspecte”, explica.
Mentrestant, no para quiet. Està pendent del rodatge de la nova temporada de Merlí: Sapere Aude, i intenta engegar una companyia teatral amb un grup d’amics mentre constata les dificultats del sector. “Si aconsegueixes que una sala firmi per un 70-30 és un miracle. El més comú és un 50-50.”
Al teatre compta amb l’experiència grossa que va ser actuar a Frankenstein (TNC, 2018), sota la direcció de Carme Portaceli i protagonitzada per Àngel Llàcer i Joel Joan. “A Frankenstein vaig aprendre a apanyar-me sol, perquè a una producció com aquesta no poden estar per tu tota l’estona”, recorda.
I en aquesta primera experiència a la televisió? “Teníem l’ombra del Merlí original i ens havien deixat el llistó d’expectativa mediàtica molt alt, que és per això que Movistar va decidir fer l’spin-off. Però a l’hora de treballar amb la productora Veranda, que se n’encarrega, va ser tot un tracte molt natural. Jo no havia fet gaire feina davant de càmera i aprendre el nivell de codi, a no sortir de pla i a caminar d’un punt a un altre sense mirar a terra va ser complicat. Els primers dies em va explotar el cap, però després ja vas aprenent”, explica.
Haver de gravar-te tu ja és el súmmum i ni tan sols tens ‘feedback’. Et diuen sí o no, però mai acabes de saber-ne els motius.
El ritme de rodatge d’una sèrie com Merlí: Sapere Aude, produïda per una gran plataforma, no té res a veure amb el de les sèries diàries que explicava la Júlia Molins. “Amb Merlí: Sapere Aude vam rodar tres mesos per fer vuit capítols de 40 minuts. Això era quasi com una pel·li. A la primera temporada es veu que no va ser així. Anaven a tope. Hem tingut la sort de treballar més relaxats.”
Parlar de Merlí ens porta a fer-ho, també, del món dels càstings, i en Pere posa sobre la taula el fenomen recent dels self-tapes (autovídeos per a càstings). “Haver de gravar-te tu ja és el súmmum i ni tan sols tens feedback. Et diuen sí o no, però mai acabes de saber els motius pels quals no t’han agafat.”
Crítica, expectativa i optimisme
Què en pensa, del sistema cultural català, algú que té 20 anys? En Pere té un discurs que combina l’optimisme amb crítiques molt concretes, com per exemple la que fa certes pràctiques i fenòmens que ens són familiars. Quan parlem de teatre públic i de l’accés o no que hi tenen els joves, treu a la llum l’edifici del TNC: “Una espècie de temple romà del qual un jove no s’hi sent part, crec. Si a l’hora de fer un teatre el projectes així, ja estàs establint a quin tipus de públic va dirigit això. És una declaració d’intencions.”
També parla de la importància del primer contacte de petits i joves amb el teatre: “Ara mateix no sé què miren les escoles quan van al teatre, però quan jo era petit, anar al TNC suposava veure Josep Maria de Sagarra o Calderón de la Barca. No parlo de la qualitat d’aquests autors, però potser no són els més adequats per començar”, argumenta.
Sobre l’accés a la cultura, destaca iniciatives positives –i tot i així, insuficients– com Escena 25, però troba a faltar que aquest país tingui no només una indústria similar a la de França, sinó també “una mica més d’imaginació i estratègia” per superar obstacles. “Tinc l’esperança que aquest país, que sempre s’ha emmirallat en l’exterior per avançar, també ho faci en matèria de cultura.”
Projectes audiovisuals recents o a punt d'estrena
Pere Vallribera és un dels protagonistes de Merlí: Sapere Aude, l’spin-off de la popular sèrie de TV3 que ha fet la volta al món. La nova temporada protagonitzada per Carlos Cuevas ens explica l’arribada a la universitat de Pol Rubio, antic alumne de Merlí. Pere Vallribera interpreta el seu amic Biel Roca, un personatge tímid però de gran recorregut interpretatiu. La sèrie, produïda per Movistar+, es podrà veure en obert a TV3 el 2020, i ja ha confirmat una segona temporada.
També t’interessarà:
Noves cares de l’audiovisual: Júlia Molins
Noves cares de l’audiovisual: Pau Ferran
