El passat 30 de juny, en l’última assemblea celebrada a Fabra i Coats, el director d’escena i president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya Joan Maria Gual, va presentar la seva dimissió per la impossibilitat de compaginar les seves tasques al capdavant de l’associació amb els seus projectes personals i professionals.
En Joan Maria va ser el responsable, ara fa cinc anys, que la majoria dels que formem l’actual junta, i també les noves incorporacions, ens involucréssim en un projecte que crèiem ens havia de servir per donar una empenta cap endavant a l’AADPC. Va aconseguir que un grup d’associats que desenvolupàvem la nostra feina en diferents sectors (teatre, teatre musical, direcció, doblatge, cinema i televisió) treballéssim en una mateixa direcció i establíssim una relació que ha anat més enllà de l’àmbit estrictament “laboral” per acabar en una ferma amistat. Ha tingut la saviesa d’aglutinar al seu voltant un grup de gent que, després de seguir unes línies bàsiques de treball, vam poder proposar les accions que, cadascú des del seu àmbit, crèiem necessàries per millorar les condicions laborals de tot el nostre col·lectiu.
Aquesta junta creu fermament que la seva presidència ha situat a l’AADPC en un lloc preferent davant les institucions públiques i ha aconseguit que les relacions amb la patronal, sempre tenses fins aquell moment, gaudeixin d’una entesa que, per exemple, fa possible l’organització conjunta del “Dia Mundial del Teatre” i “Catalunya Aixeca el Teló”.
És per això (i moltes més coses que s’han aconseguit durant la seva presidència), però sobretot per haver-nos encomanat la seva passió i el seu amor per la nostra professió, que aquesta junta volem agrair a Joan Maria Gual aquests cinc anys de presidència de l’AADPC i desitjar-li molta merda en el futur.
Gràcies Joan Maria.
La Junta de l’AADPC
