FiraTàrrega i la festa dels 40 anys de l’AADPC marquen la intensa primera setmana de la temporada teatral Auca#35
Ressaca
Quatre dies d’intensíssima experiència teatral pels carrers de Tàrrega deixen seqüeles. Cansament, per descomptat, però també una fluixera emocional derivada del torrent d’emocions viscudes. La collita d’espectacles ha estat superba. En un futur, de l’edició 2022 recordarem La grUtesca dels Escarlata. La forma artística de Bet Miralta i Jordi Aspa no para d’expandir-se, 35 anys d’experiència que es reflecteixen en un llenguatge genuïnament propi, solucions artesanes carregades d’imaginació i ambients acollidors despullats de pretensiositat. I d’uns veterans en estat de gràcia, als debutants que han fet el ple. Tothom hi comentava Un segundo bajo la arena del Col·lectiu Desasosiego, versió libèrrima de la lorquiana Bodas de sangre que es transforma en un site-specific pròdig en detalls. El públic es veu submergit en una fantasmagoria fent el paper de convidat. Mentrestant, els protagonistes esperen com personatges de Beckett la resolució de la tragèdia que potser no ho és tant. Després de dos anys de pandèmia, hi havia ganes de carrer i FiraTàrrega no va defraudar.
Passar de pantalla
Dilluns, TV3 va emetre la segona entrega d’Incidents, la microsèrie de quatre capítols produïda pel Terrat i protagonitzada per quatre companyies teatrals entre les més actives. El 2 de setembre passat es va estrenar La Calòrica amb Snegovik, i aquesta setmana ha estat el torn de Sixto Paz. Tots els capítols, inclosos els d’El Eje i la Solitària que encara no s’han emès ja es poden veure a la carta. Aplaudim com no pot ser d’una altra manera la la idea. Fa temps que la televisió pública té un deute amb el teatre català. Ens cansem de demanar iniciatives que traslladin el talent de l’escena a l’audiovisual i aquest és un bon inici. Tímid, és cert, l’horari de mitjanit no ajuda, i seria positiu que l’èxit estengués l’abast de la sèrie a més companyies. Com a curiositat, ho indicava Joan Yago a Twitter, a cada capítol “hi ha un atac d’ansietat”. S’han coordinat els autors o ens volen dir alguna cosa sobre l’estat mental de les companyies i, per extensió, de la resta del precariat?
Aniversari
Sobre precarietat es va parlar bastant al gran sarau de dilluns. No és habitual que un aniversari exalti el component reivindicatiu, però quan parlem d’una associació sindical l’actitud de protesta resulta inherent. El Teatre Romea va acollir a inicis de setmana la celebració dels 40 anys de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). En quatre dècades s’han signat molts convenis, pactes i altres acords per fer la feina dels artistes una mica menys precària cada dia. Totes les fites assolides van tenir un capítol destacat, però especialment s’hi va parlar de les tasques sota el focus, com per exemple la regulació amb caràcter d’urgència de la condició d’intermitència de les persones que treballen en la cultura, una gran qüestió sobre la taula. També ho és el cens d’artistes i tantes altres normatives pendents per mitigar l’alt grau de precarietat que pateix l’ofici. Per molts anys d’èxits.
Publicacions commemoratives
Si em permeteu, per acabar faré una mica d’autobombo. Emmarcat en les celebracions dels seus 40 anys, l’AADPC edita un llibre commemoratiu coordinat per Núria Cañamares, sotsdirectora d’Entreacte, i un servidor. Com a periodistes teníem clar que l’Associació és una entitat viva i plural, que batega, i no volíem fer un llibre commemoratiu nodrit només de nostàlgia i fotos antigues (que també hi són). Al final el resultat és un volum d’un centenar de pàgines per copsar el passat, present i futur de l’ofici, quatre dècades de contribucions decisives que han fet que la feina d’actrius, actors, directors i directores deixés de ser tan precària com ho era el 1981. Hi trobareu signatures convidades com les de Jordi Coca, Mercè Saumell, Andreu Gomila o Juan Carlos Olivares que han donat el punt d’anàlisi i la clau del context. Hi intervenen també altres periodistes com Marc Serena, Alba Cuenca o Jordi Bordes, a més d’un seguit d’associats i col·laboradors. Més d’una seixantena de veus per celebrar 40 anys d’activitat ininterrompuda i decidida. Si l’atrapeu, esperem que el gaudiu.
