A l’equador del Grec, ja comencem a mirar la tardor que ha d’arribar, el contingut d’alguns dels escenaris que ens esperen Auca#76
L’altra història
No cal ser el davanter estrella, tothom en un equip pot marcar un gol, fins i tot el porter. El balanç de les dues primeres setmanes del Grec té molt a veure amb la pedrera, gent que puja o simplement artistes que ningú espera a l’àrea i acaben anotant. Al petit Espai Lliure, per exemple, s’han vist alguns espectacles remarcables. Altsasu, per exemple. Quan anem a veure una creació documental sovint hi ha al darrere una denúncia, un rampell o una arenga en el pitjor dels casos. Poques vegades una proposta tan polièdrica, amb tanta incomoditat projectada. L’obra de María Goiricelaya forma part del projecte Cicatrizar, que es defineix amb el nom. La peça intenta retratar el famós cas de l’agressió als guàrdies civils d’un poble de Navarra, i ho fa amb tota la seva complexitat i diversitat de punts de vista, a més d’algunes llicències poètiques que fan respirar la trama. No direm que se’n surti al 100% (sempre ha d’haver-hi un enfocament), però l’intent de diàleg genera encara més preguntes, fa el retrat més viu. Al final s’hi troba una veritat bastant incòmoda, el recorregut que fa que la batussa d’un bar acabi sent protagonista als mitjans i jutjada a l’Audiència Nacional per terrorisme. De nou, la justícia.
Tardor d’homenatge
Un esdeveniment més que un homenatge. Ahir la Sala Beckett va presentar programació, una temporada que obrirà un cicle dedicat a José Sanchis Sinisterra. El fundador de la sala del Poblenou és un dels homes de teatre amb més influència i mestratge, una figura fonamental que tindrà un reconeixement a l’altura de la seva empremta. Perquè no només la Beckett posarà carn a la graella, s’hi sumen El Teatro La Abadía de Madrid amb la col·laboració del Festival de Otoño, la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos, el Teatre Tantarantana, el Teatre La Gleva, la Sala Versus Glòries, la Fundació Romea, l’Institut del Teatre i, atenció, l’Institut Valencià de Cultura, segurament una de les últimes col·laboracions naturals abans que el nou conseller de Vox ho enviï tot a pastar fang. Amb 83 anys, Sanchis Sinisterra i la seva forma d’entendre l’escena estan en plena vigència (l’Altsasu comentat a dalt n’és un exemple), per això serà un goig, a banda de totes les activitats complementàries, veure’l a la direcció de Vitalicios, o assistir a l’estrena d‘El lector por horas, amb direcció de Carles Alfaro, o reviure èxits com ¡Ay, Carmela!, o l’imprescindible Ñaque o de piojos y actores. Ganes que arribi la ‘Tardor Sanchis’.
D’Argentina al cel
En aquest juliol, mes escènic per excel·lència, ens sorprèn la notícia de la mort de Guillermo Heras, un altre home de teatre en majúscules, fet d’escena i per a l’escena. Ha mort lluny, a Argentina, perquè com els bons comediants va estar fins al final viatjant per transmetre el seu art. El seu nom està lligat a una època però també a un mode de fer. La seva defensa teòrica i pràctica del teatre públic és un bon antídot contra els que avui volen acabar amb una cultura plural i compromesa.
I ara, les revistes
Als periodistes no ens agrada (o no ens hauria d’agradar) parlar de nosaltres i la nostra feina. Però aquesta setmana es fa necessari. Sumat als casos de vetos teatrals que vam comentar l’auca passada, hem conegut la notícia de la censura cap a revistes en català al municipi de Borriana (Plana Baixa). El nou consistori tacat per l’extrema dreta ha ordenat que es retirin de la biblioteca municipal les publicacions Enderrock, El Temps, Cavall Fort, Llengua Nacional i Camacuc que acusen de promoure el separatisme. Algunes de les revistes estan publicades al País Valencià i, com el cas de Camacuc, s’adrecen a la infància, sovint l’única possibilitat de contacte escrit lúdic amb la llengua pròpia. El cas és petit però significatiu de la política que està a la cantonada, de la tardor que ens espera. Assistim a un canvi de paradigma i els pilots responsables no s’avergonyeixen, al contrari, fan bandera de la censura i de la intolerància cap a la llibertat de premsa i cap al conjunt de parlants d’una llengua. Solidaritat amb tots els mitjans censurats.
