Festivals, espectacles i reconeixements que dibuixen una escena atenta al món, fidel a l’ofici i oberta a la resistència Auca#161
Engagé
Mentre fem festivals, “el Govern d’extrema dreta d’Israel continua els seus atacs contra Gaza, perpetrant crims de guerra”. És només un extracte del contundent comunicat inaugural de Tiago Rodrigues, director del Festival d’Avinyó, cita que enguany, a més, dedica la seva edició a la llengua àrab, tota una declaració d’intencions. Vivim en permanent estat de xoc per la deshumanització del present, però la societat —també la gent de la cultura— no pot romandre aliena a l’extermini que viu la població palestina, a les imatges injustificables i abominables de la fam i a les massacres constants. “Nens, nens, nens”, continuava Rodrigues, responsable d’un festival que ha organitzat al voltant del genocidi protestes, manifestos i debats. Mentrestant, al Festival Grec de Barcelona, que busca una “mirada crítica sobre el món actual”, vam veure una referència directa a la sang vessada a l’obra a Ihsane de Sidi Larbi Cherkaoui, l’implícit mocador palestí de Mario Banushi als aplaudiments de Mami, i poca cosa més en l’àmbit teatral. L’any vinent, el Grec celebra els 50 anys d’existència, una efemèride ideal per recordar el naixement vivament compromès de la mostra més important de Barcelona.
Paraules
Entre les exempcions a l’anterior trobem la companyia La Mula, que als aplaudiments, conscients de la importància de les paraules, van sortir amb unes granotes de treball en què es podia llegir un missatge de solidaritat amb Palestina. La companyia que va gestar la meravella plàstica que és Thauma, ha tornat a fer el ple amb Manual per a éssers vius, sens dubte, una de les millors obres que ha passat pel Grec. Es tracta d’una filigrana visual i poètica en què les paraules es converteixen en objectes escènics manipulats amb humor. El que al principi pot semblar un simpàtic muntatge per a tots els públics, d’una inesperada textura analògica i artesanal, acaba com un enginyós espectacle participatiu. Des d’un plantejament escènic ben original arriba a mossegar pel seu tint filosòfic i l’esperit rebel. Tot i la seva brevetat, la proposta ta amaga un gran potencial apte per a tota classe d’escenaris, fins i tot l’aire lliure. Un gran encert, en definitiva, que confirma La Mula com una de les formacions més efervescents del moment.
Compromís amb l’ofici
Dilluns, el Teatre Romea va acollir l’acte de lliurament del 51è Premi Margarida Xirgu, que enguany ha reconegut el treball de Màrcia Cisteró. A diferència de moltes de les actrius que han rebut el guardó —amb trajectòries associades a papers protagonistes—, Cisteró no acostuma a ocupar el centre de l’escenari ni tampoc els titulars. Però la feina d’aquesta temporada, en muntatges com Tots ocells, Les bacants, A Macbeth song i Opereta imaginària, demostra amb escreix la seva capacitat de treball. Solvència i versatilitat, Cisteró es troba en un punt de maduresa tècnica inqüestionable. Si les decisions de càsting sortissin més sovint del radar habitual, potser aquest reconeixement hauria arribat abans. El Xirgu d’enguany serveix per obrir el focus i apostar per talents menys mediàtics, però que fan créixer la qualitat del nostre teatre. Una invitació per revisar els repartiments recurrents i mirar més enllà dels noms de sempre.
Breu
Del 16 al 18 de juliol, la Sala Beckett va acollir les lectures dramatitzades d’Entreacte(s), el llibre de dramatúrgia breu editat per l’Institut del Teatre i Comanegra, amb molt bona resposta de públic i una notable presència d’autores i autors implicats. Al llarg de tres jornades, l’aforament va ser pràcticament complet, i la lectura de les peces —a càrrec de Queralt Casasayas, Olga Onrubia, Jordi Andújar i Francesc Marginet amb direcció de Marc Rosich— va demostrar que el teatre breu, quan està ben servit, pot interessar al públic. El cicle es tancarà el 26 de setembre amb una sessió final en el marc de Terrats en Cultura, que traslladarà algunes de les peces al format a l’aire llire i tornarà a posar en relleu la bona forma de dramatúrgia catalana.
