Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Entrades»Opinió»Auca»Bons propòsits teatrals per a 2023
    Auca

    Bons propòsits teatrals per a 2023

    Manuel Pérez i MuñozPer Manuel Pérez i Muñoz12 de gener de 2023Actualitzat:12 de gener de 2023No hi ha comentaris5 Minuts de lectura
    Foto de família a l'Antic Teatre després d'anunciar l'acord amb l'Ajuntament © Pau Cortina /Quima Vallès / ACN

    Comença l’any amb notícies engrescadores que ens ajuden a imaginar, i demanar, l’exercici escènic ideal Auca#50

    L’Antic que volem

    Reprenem l’activitat després de l’aturada nadalenca esperonats per una notícia llargament esperada, la decisió per part de l’Ajuntament de Barcelona de salvar definitivament un dels projectes més necessaris de l’ecosistema teatral, l’Antic Teatre. L’equip de l’alcaldessa Colau blindarà el projecte –amenaçat per l’especulació immobiliària– declarant l’edifici equipament cultural públic, el que obre la porta a una possible expropiació en cas que no s’arribi a un acord amb la propietat. L’Antic s’integrarà així en la xarxa de Cases de la Cultura de la qual ja formen part Paral·lel 62, el Molino i el futur Arnau que surti de la reforma pendent. Més enllà dels anuncis d’un any electoral, desitgem que la nova associació amb l’Ajuntament no mogui un centímetre de la independència de l’Antic, que es mantingui sense peròs el segell contestatari que fa únic l’espai, lluny dels altres exemples citats que encara no han donat fruits. I ja que estem per desitjar, que el conjunt d’institucions culturals revisin amb més carinyo les partides per dotar la sala del Born del pressupost que mereix un espai que enguany fa vint anys i és el bressol més fèrtil del teatre independent. Llarga vida a l’Antic!

    Semolina Tomic (dreta) amb l’alcaldesa Colau (dempeus) durant l’anunci de l’acord © Pau Cortina /Quima Vallès / ACN

    Una professió més protegida

    Una altra bona notícia per començar 2023. Dimarts, el Govern central va aprovar tres noves mesures de vital importància per al sector de les arts escèniques. La primera, la creació d’una prestació especial d’atur que vol mitigar en el problema de la intermitència de la professió, una iniciativa per donar cobertura a les persones artistes i tècniques que pel seu treball no estable fins ara no teníem accés a la prestació de desocupació. En segon lloc, els jubilats que duguin a terme activitats artístiques complementàries ara podran cobrar el 100% de la pensió sense les penalitzacions vigents, perquè els intèrprets i creadors de més edat no acabin perdent diners per treballar. Finalment, es crea també una nova cotització reduïda per a artistes autònoms que tinguin ingressos baixos. Tres mesures per mitigar l’enorme precarietat que pateix el sector i una victòria d’associacions sindicals com l’AADPC que fa mesos que negocien a Madrid.

    Reunió dels representants del sector amb el ministre de Cultura Miquel Iceta

    Desitjos

    Amb aquest inici d’any de bones notícies ens agrada imaginar el got mig ple, un ecosistema teatral que no deixi ningú en la cuneta. Encara que és ja una mica tard per fer una carta als Reis, seria genial que 2023 ens portés el regal del retorn als escenaris de gent com Ernesto Collado, que va deixar la professió fa cinc anys per dedicar-se a fer perfums a l’Empordà. Trobem a faltar el seu teatre descarat i directe, la mala llet amagada darrere d’una ironia esmolada. Tot i que també és complicat, seria bo que Loscorderos.sc anunciessin a bombo i plateret un retorn com el d’Antònia Font, per tornar a quedar-nos descol·locats pel moviment inesperat que eixampla les fronteres de l’escena. Tenim ganes de sorpreses i no anem sobrats d’irreverència, per això, posats a fer, més enllà del retorn de Nau Albet i Marcel Borràs anunciat per a 2023, també ens agradaria veure a Barcelona les noves versions de Mammón, Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach i Falsestuff que Madrid acull amb els braços oberts. El reciclatge és una fórmula sostenible i desitjable, com acaba de demostrar La Calòrica amb la reposició de De què parlem… al Borràs el Nadal passat. Massa espectacles han marxat exhaurint entrades i mereixen una segona o tercera oportunitat. Un altre dia en fem un llistat.

    © M. Pérez / Engtreacte
    Imatge de ‘Constructivo’ de Fundación Collado-Van Hoestenberghe

    Parada obligatòria

    Barcelona i Girona semblen parada obligatòria i recurrent d’artistes com Christine Jatahy i Oskaras Koršunovas –per posar-ne dos exemples– i, en canvi, trobem a faltar altres noms imprescindibles. En l’apartat d’absències perllongades destaca Milo Rau, a qui no veiem el pèl des de 2018; Familie va passar l’any passat pel Condeduque però no ha trepitjat Catalunya, com Orestes in Mosul que ha escandalitzat mitja Europa mentre aquí ens hem quedat amb les ganes. Quatre anys sense veure res d’Ivo van Hove, que va arribar a ser un habitual del Grec, i de Nora Chipaumire vam fer només un petit tast a l’edició de 2019, una de les artistes clau per entendre els processos de revisió del concepte de negritud. La presència a casa nostra de referents internacionals del moment com Susanne Kennedy i Katie Mitchell també ha estat massa puntual, no hem vist res de Maëlle Poésy i només un espectacle de Caroline Guiela Nguyen, Saigon. Seria massa desitjar que en 2023 els nostres escenaris es compassin al batec d’Europa? Per demanar no es perd res.

    Milo Rau
    AADPC Antic Teatre El Molino Katie Mitchell Milo Rau Teatre Arnau
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anteriorL’antic Teatre de la Santa Creu o Principal de Barcelona i els comediants
    Següent Article Atur, jubilació integra i quota reduïda: així són les noves proteccions als artistes
    Manuel Pérez i Muñoz
    • Facebook
    • X (Twitter)
    • Instagram
    • LinkedIn

    Periodista i director d'Entreacte, entre altres coses.

    Articles Relacionats

    La setmana gran de Lara Díez Quintanilla

    15 de maig de 2025

    Entre versos, silencis i absències

    8 de maig de 2025

    Comencen les obres de rehabilitació del Teatre Arnau

    5 de maig de 2025
    Deixa un comentari Cancel Reply

    No et perdis
    Hibridació 19 de maig de 2025

    Un teatre per menjar-se’l

    Un crític literari es lamentava no fa gaire d’un periodisme en hores baixes que dedica…

    La intel·ligència artificial fa tremolar el món del doblatge

    La setmana gran de Lara Díez Quintanilla

    Robert Wilson protagonitza un documental ja disponible a CaixaForum+

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 228 • Primavera 2025
    Publicitat

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    Un teatre per menjar-se’l

    La intel·ligència artificial fa tremolar el món del doblatge

    La setmana gran de Lara Díez Quintanilla

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2025 Entreacte
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.