Hi ha vida cultural més enllà dels festivals de música que les pròximes setmanes coparan tota l’atenció mediàtica Auca#20
Bonus track
Les setmanes finals de maig i sobretot el mes de juny són estranys en la cartellera barcelonina. La temporada no ha finalitzat, però encara falten alguns dies per a l’inici del Grec. Al bon temps, que no convida a endinsar-se cap a la foscor d’una sala, s’afegeix l’arribada de l’allau dels grans festivals de música que copen tota l’atenció mediàtica. Alguns programadors, conscients que són setmanes complicades, opten per propostes un pèl més arriscades o directament per omplir la papereta com poden sense desaprofitar els comodins que llueixen més quan el fred convida a tancar-se. No obstant això, entre restes, reposicions i rareses, algun diamant destaca per damunt de la resta, com és el cas d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, de Josep Maria Miró i Xavier Albertí, que es pot veure al Romea fins al 12 de juny. El que hi fa Pere Arquillué no és d’aquest món, un monòleg a set veus que glaça la sang, que t’amera d’una estranya sensació entre l’espant i la mística. El bonus track de la temporada que fa pinta d’acabar convertit en un dels hits de l’any.
Ara i aquí
Cossos que es retorcen i es cargolen, que confonen els seus límits, que proven totes les combinacions possibles d’encaix, equilibri i moviment sincronitzat. Em refereixo a una delicatessen que es va poder veure el cap de setmana passat al Mercat de les Flors, Not standing, setena peça de l’artista belga Alexander Vantournhout. És només una de les descobertes possibles del cicle Circ d’Ara Mateix que s’estén fins al 5 de juny, una iniciativa nascuda durant l’etapa de Francesc Casadesús que per sort ha trobat continuïtat en la d‘Àngels Margarit, perquè és desitjable que tot i els canvis de direcció es mantinguin les coses que funcionen. Treballs d’autor originals, apostes rigoroses més enllà dels lluentons, un equilibri entre artistes locals i referències de fora per emmirallar-se. El pròxim cap de setmana encara hi podeu pescar els espectacles de Vivian Friedrich i Troposfera.XYZ, a més d’altres entremesos dels alumnes de l‘escola Rogelio Rivel que podeu gaudir de franc al vestíbul del Mercat de les Flors.
A la fresca
La cupletista Glòria Ribera té un prometedor camí davant seu. Pel talent, per descomptat, per una tècnica cada cop més afinada i en especial per l’univers artístic que ha triat per desenvolupar: el rescat i revalorització del patrimoni musical popular en contacte amb la vessant més contestatària, amb la dosi justa de folklore. L’espectacle Parné és una bona mostra, d’aquest potencial que, explotat des del rigor i la constància, ens pot fer passar grans moments. Exemple d’això, el seu bolo a Terrats en Cultura de fa uns dies. Els terrats, per cert, un bon indret per fugir de la xafogor i el cicle, que des de fa 10 anys munta la gent de Coincidències –per molts anys!–, una de les apostes culturals a protegir de l’estiu. Per als pròxims mesos ens espera bona teca, hi destaquen el monòleg antiracista No es país para negras, de Silvia Albert Sopale (15 de juny), la performance Flamenco Queer (16 de juny), la dansa influenciada pels camps de refugiats de Vero Cendoya (17 de juny), el cabaret desenfrenat de Roberto G. Alonso (23 de juliol) i el text Swimming Pool, del sempre sorprenent Juli Disla (24 de juliol).
Nou trimestre
Abans de tancar la repassada de l’actualitat, una mica d’autobombo. Som a principis de juny i el número d’estiu d’Entreacte arribarà aviat a subscriptors i punts de venda. El 217 arranca amb una portada de Vacío Estudio que ens recorda que la companyia El Conde de Torrefiel triomfa per Europa abans del seu desembarcament al Grec barceloní. Hi parlem de les llums i ombres que troben els artistes a l’hora d’establir la residència creativa a Barcelona i farem una repassada als principals festivals d’estiu. En la part audiovisual, celebrarem els 30 anys de la Mostra de Films de Dones, prendrem la temperatura a la indústria de l’animació catalana i ens endinsarem en la professió del doblatge, sense oblidar que una dramatúrgia de Marc Artigau ens tanca la revista. Vinga, tothom cap als punts de venda a partir de dilluns o, si us voleu estalviar un viatge, subscripcions aquí. Final de l’entremès publicitari.
