El teló del curs s’ha aixecat, els teatres han fet les seves apostes i damunt de tapet tenim ja els primers guanys Auca#167
Aires triomfals
Amb l’arribada de la tardor i l’inici de temporada tots els teatres es troben ja despatxant entrades a dojo. El nou rècord d’espectadors a Barcelona ha deixat un cert perfum d’optimisme en l’ambient. El pròxim curs no tindrem Mar i cel navegant entre les obres més vistes, però la màgia del Mago Pop continua en forma i La Cubana des del Teatre Romea vol donar la nota amb un musical per a totes les oïdes. “Després de l’èxit de l’estrena”, el Lliure anuncia una pròrroga del seu espectacle inaugural, El Mestre i Margarita, l’obra que ha despertat un curiós debat crític entre un suposat Àlex Rigola d’ara (el de formats de proximitat) en oposició amb el d’abans, més grandiloqüent i gamberro. Més tardà, el TNC aixeca avui la cortina del bracet de La mort i la primavera de La Veronal, espectacle amb les entrades exhaurides per a totes les funcions. Com ja va passar amb Opening Night, de nou fem curt amb els dies de programació de la troupe de Marcos Morau a la Sala Gran. No confiem prou en el hype de la nostra companyia més internacional?
Més serem…
Encara que les xifres de precarietat continuen sent la tònica general, al sector sembla que ningú li pinta bastos. Nous espais teatrals -fins a vuit- han obert o se sumaran aviat a la tasca de fer créixer el públic. Alguns són recuperacions com La Muntaner, o obertures previstes per a 2027 com el Capitol i l’Arnau que tindran titularitat municipal. Esperem també que Focus completi el seu ambiciós projecte de teatre de 500 localitats al Poblenou, el Gènesis, que inclourà una nova escola de formació en arts escèniques. La més recent de les incorporacions al llistat és La Fàbrica, al barri del Farró, un espai de més de 500 metres quadrats inaugurat el passat 16 de setembre amb unes condicions encara un xic precàries. L’edifici se situa a una antiga fàbrica de ventiladors de 1917 rehabilitada amb 800.000 euros aportats pel Consorci de Rehabilitació de Teatres. El projecte, impulsat per Albert i Daniel de la Torre, també gestors de La Gleva, vol fer de la zona un nou pol teatral amb dues sales aixoplugades sota la marca Teatres del Farró.
Astracanada inaugural
Com diem, el Teatre La Fàbrica es va inaugurar la setmana passada sense les condicions climàtiques adequades (contratemps tècnic ja solucionat), però amb els millors ingredients teatrals possibles: la peça Freshwater, de Virginia Woolf, sota la direcció del prolífic Albert Arribas. Per a la seva nova gamberrada culta, l’elecció del text no podia ser més significativa: un divertimento concebut com a joc privat, mai representat de forma professional en vida de l’autora. En aquesta sàtira multidimensional assistim en directe a l’especejament de l’elit cultural victoriana. La posada en escena contrasta el refinament visual amb l’astracanada passada de voltes. El millor, el seu elenc: les troballes actorals i de direcció donen frescor i desvergonyiment a cada escena en una progressió hilarant. Funciona molt bé el contrast entre la solemnitat caduca dels homes il·lustres i l’energia determinant de la protagonista, Ellen Terry, convertida en l’eix d’una funció que reivindica les dones artistes més enllà del paper de musa que els imposa el masclisme patriarcal. Si voleu completar la seva història, no dubteu a quedar-vos a l’epíleg opcional que proposa el muntatge. Primera gran sorpresa de la temporada (només fins al 26 d’octubre) i bon auguri per a la novíssima Fàbrica.
Desbrossar
L’espai que ha deixat de ser novetat per convertir-se en una realitat sòlida és La Brossa. Després d’una primera i valenta temporada de Georgina Oliva al capdavant de la programació d’arts escèniques, la sala del Born ha passat de ser un centre en permanent cerca de discurs a consolidar-se com una referència de l’ecosistema teatral barceloní més experimental. La temporada 2025-2026 presentada dilluns ho confirma amb un menú d’alt voltatge: arrencada amb el sopar performatiu L’Internacional, de Laia Fabre i Liminal, i una altra “arribassada” de segon plat, la recuperació de Lilianae #AM. S’hi sumem altres èxits de la passada temporada com Mata’m psicosi, de Lucia Del Greco, i Weltschmerz , de Ferran Dordal. Entre els altres plats forts destaquen també Manual per a éssers vius de La Mula i la cloenda de curs amb la revisió definitiva de Guerrilla, d’El Conde de Torrefiel. A tot això s’hi afegeixen excentricitats com l’irreverent pessebre vivent de Quim Tarrida i Agnès Mateus, o el Mapa caníbal de Maria Camila Sanjinés, una conferència performativa en què el públic és convidat a menjar-se un gran mapa del Born mentre es llancen reflexions sobre la gentrificació, l’habitatge o l’autoabastiment. Tornarem a visitar sovint la nova Brossa, se’ns gira molta feina la pròxima temporada.
