El teatre llegit us acompanyarà per festes amb aquesta selecció d’algunes interessants novetats editorials: obres, recopilatoris, assaig… Auca#47
Sempre és una bona idea regalar cultura, i segur que entre la carta als Reis figuren algunes entrades de teatre. Tampoc hi poden faltar bons llibres, algunes de les novetats editorials relacionades amb el món del teatre que faran les delícies d’aficionats i nouvinguts.
‘Teatre reunit (1999-2022)’, de Jordi Prat i Coll. Arola Editors, 296 pàgines.
Jordi Prat i Coll és un dels autors capdavanters de l’escena catalana que acaba d’impressionar el públic amb dos textos colpidors, Fàtima i M’hauríeu de pagar, elogiats també per la crítica. En el seu volum acabat de publicar trobarem un particular estil que dialoga amb la tradició teatral però també amb el present, sovint a través de l’exploració dels límits i de realitats incòmodes. Entre els textos publicats cal destacar Obra vista (Sala Beckett, 2005), De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013) i Requiem for Evita (Temporada Alta i La Seca, 2017; Premi Teatre Barcelona al millor musical).
‘Confesiones’, de Sergio Blanco. Punto de Vista Editores, 200 pàgines.
A través d’un senzill dispositiu escènic en forma de conferència performativa, el dramaturg uruguaià Sergio Blanco ens va enganxar amb una sèrie de peces que tractaven temes universals com l’amor, la violència i la mort, aquesta última, encarregada per la Sala Beckett va portar com a títol Memento mori o la celebración de la muerte. Ara els tres textos veuen la llum com un sol volum recopilatori, una lliçó que combina elements autoficcionals propis de l’escriptura del dramaturg amb alguns passatges en què treu a passejar el seu amor i coneixement dels clàssics de la cultura occidental. Com l’autor ens explica: “A estas tres conferencias autoficcionales las he tituladoConfesiones porque en ellas intento desvelar una palabra íntima que, al hacerse pública, pueda procurar cierto alivio, al menos literario”. També, en relació a l’autor, Punto de Vista Editores acaba d’anunciar que torna a les llibreries el volum Autoficciones, que inclou les seves peces més famoses: Kassandra, Tebas Land, Ostia, La ira de Narciso, El bramido de Düsseldorf i Cartografía de una desaparición.
‘Nou(s) realisme(s)? Textos d’un debat al teatre alemany contemporani’, diversos autors. Editat per Angle Editorial i l’Institut del Teatre, 288 pàgines.
Una polèmica feta llibre, un volum que s’ha d’aplaudir pel fet que hagi vist la llum en una traducció al català d’Albert Tola i Thomas Sauerteig. Quan Bernd Stegemann publica Elogi del realisme la seva tesi crea una onada de reaccions: el teatre postdramàtic ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar? L’antologia que ens ocupa és un recull de les principals aportacions al debat amb veus de creadors tan importants per a l’escena contemporània com Thomas Ostermeier, Kathrin Röggla, André Eiermann, Roland Schimmelpfennig, Wolfram Lotz i Milo Rau, aquest últim un dels màxims exponents de les tècniques autoreferencials que cerquen l’autenticitat del real a través del discurs teatral. Rau defensa en una entrevista inclosa en el llibre la transparència dels discursos i sosté la tesi que la realitat davalla de la utopia, que no és suficient amb la representació del món, que el que cal és canviar-lo. Un volum polièdric sobre un dels debats més interessants de les arts escèniques contemporànies.
‘Orgia / Porquera / Manifest per a un nou teatre’ Pier Paolo Pasolini. Editat per Comanegra (Dramaticles) i l’Institut del Teatre, 236 pàgines.
Pier Paolo Pasolini és un dels intel·lectuals imprescindibles del segle xx, un creador que va abraçar diferents branques artístiques, de la poesia al cinema i, per descomptat, també va qüestionar el model de teatre de la seva generació. El volum que publica Comanegra reuneix dues obres que tracten algunes de les preocupacions més rellevants que van recórrer l’obra i la vida de Pasolini, com la crítica als totalitarismes. Considerat un intrús pels puristes de l’escena, Pasolini reivindicava el teatre de la paraula contra el teatre tradicional i el d’avantguarda, que considera fet més per escoltar que per veure. Les peces s’acompanyen del Manifest per a un nou teatre i d’un pròleg de Xavier Albertí en què destaca que “el teatre de Pasolini va néixer místic, resacralitzador, monologant, poètic, fragmentari, perseguididor d’una vida que s’escapa”.
Col·lecció TNC
Si visiteu el TNC us sorprendrà, al costat de les taquilles, la presència d’una màquina expenedora ben especial, que no dispensa begudes ni refrigeris, sinó llibres. A dins hi trobareu la col·lecció d’obres del que publica el teatre públic, incloent-hi alguns textos destacats dels espectacles de la temporada. Per 5 euros hi podreu adquirir els més nous, alguns encara no estrenats o acabats d’arribar, com ara Uppgivenhet, de Daniel J. Meyer; Moriu-vos, d’Anna Maria Ricart Codina; Terra baixa, d’Àngel Guimerà; Vent de garbí i una mica de por, de Maria Aurèlia Capmany; El temps i els Conway, de J. B. Priestley, i Mal de Coraçon, de Victoria Szpunberg.
ALTRES NOVETATS
Per Alba Cuenca
‘Licaó, apologia del desig, seguit de Tàntal’, de Dimitris Dimitriadis. Arola Editors, 128 pàgines.
A través de la mirada de Licaó, deixeble de Sòcrates, el dramaturg grec Dimitris Dimitriadis construeix una apologia sobre el desig d’oferir-se a l’altre i la seva força transformadora. El text ve acompanyat de Tàntal, un monòleg breu escrit durant la pandèmia que tracta la tensió entre presència i virtualitat a partir del mite grec. Si voleu endinsar-vos més en el creador, Arola també ha editat el seu assaig El teatre escrit, amb traducció d’Albert Arribas.
‘Teatre Nu. 1990-2020’, d’Albert Mestres. Rema 12, 673 pàgines.
Poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, assagista, director escènic, pedagog, editor, gestor cultural… Albert Mestres (Barcelona, 1960), és un creador multifacètic de forta rellevància en la història del teatre català de les últimes dècades. En aquest volum recopilatori hi trobarem moltes de les seves obres, classificades en dos grans blocs: el de les farses i tragèdies i el del teatre breu. Una variada tria que compta amb la introducció del teòric Francesc Foguet.
‘L’abraçada dels cucs’, de Paula Llorens. Bromera, 75 pàgines.
L’actriu valenciana Paula Llorens ha escrit una obra que parla del suïcidi sense complexos. La peça explica l’amistat que neix entre en Miquel, un professor que no suporta els seus alumnes, i la Clara, una jove que ha oblidat com somriure. Els dos es desperten a l’habitació d’un hospital i desitgen sortir d’allí per tal d’acabar el que van deixar a mig fer. Per aconseguir-ho hauran d’ajudar-se l’un a l’altre. A vegades, els llaços afectius poden sorgir de les situacions més inesperades.
‘Un señor… cualquiera’ Mercedes Pinto Torremozas Ediciones, 132 pàgines.
Mercedes Pinto (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 1883-Ciutat de Mèxic, 1976) va ser una escriptora, dramaturga, poeta, oradora i periodista que al llarg de tota la seva vida va lluitar pels drets de les dones i contra la injustícia social. Després de la seva conferència «El divorci com a mesura higiènica», el 1923, es va veure obligada a exiliar-se amb la seva família a Hispanoamèrica, on va aconseguir un gran reconeixement. Un señor… cualquiera és una obra dramàtica que actua com a testimoni del final d’una època a favor de l’aparició d’un nou model de dona moderna.
