Mentre celebrem rècords i preparem aniversaris, els projectes de base tanquen o queden encallats entre les costures del sistema Auca#178
Rècords i aniversaris
Reprenem rutines quan les campanades de 2026 ja són un eco llunyà. L’any comença amb bons desitjos acompanyats de les típiques llistes d’obres que vindran i no ens podem perdre. S’ha tornat habitual també que gener s’enceti amb les xifres d’espectadors de Barcelona. Al típic còmput oficial de la temporada de setembre ara s’afegeix, a més, el de l’any natural: els rècords, insistint-hi, dues vegades rècord. Que la línia de flotació s’hagi estabilitzat per sobre dels tres milions de butaques despatxades a la capital és una bona notícia que convida a l’optimisme. En efecte, ens esperen mesos celebraires amb altres fites previstes com els aniversaris del Lliure, del Grec, del TNC, de Focus i la Flyhard. Tothom està convidat a la festa?
Projectes fràgils
No podem oblidar que 2026 comença amb una notícia trista, el tancament de la sala Periferia Cimarronas, l’única sala afrofeminista de l’Estat que en només cinc anys havia construït un projecte singular, incòmode i necessari dins l’ecosistema teatral barceloní. El comiat no respon a una manca de sentit, sinó a la fragilitat estructural dels projectes de base quan no troben el suport necessari en el marc institucional. En la carta que anuncia el comiat, la impulsora del projecte, Silvia Albert Sopale, explica que va intentar explorar alternatives amb l’Ajuntament, però que “transformar-nos en una fàbrica de creació o en un espai mixt (…) no va ser possible” perquè “per a l’Ajuntament, ara com ara, no és una opció”. El tancament de Cimarronas posa de manifest la distància entre els indicadors d’èxit del sistema cultural i la fragilitat estructural dels projectes que treballen fora dels circuits centrals.
Conflicte obert
Sembla mala època per als projectes culturals de base que impulsa el teixit local. La Coordinadora d’Entitats pel Teatre Arnau, que agrupa més de seixanta col·lectius dels barris del Raval, el Poble-sec i Sant Antoni, ha denunciat públicament el que considera un desmantellament del projecte comunitari del Teatre Arnau per part de l’Ajuntament de Barcelona. En un manifest recent, les entitats acusen el consistori d’ignorar vuit anys de procés participatiu validat institucionalment, i d’imposar un nou model que, segons afirmen, respon a una lògica privatitzadora que s’allunya dels acords de gestió cívica pactats. El document també alerta del risc que la licitació prevista per a principis de 2026, amb unes bases considerades restrictives, acabi excloent projectes comunitaris en benefici de grans estructures empresarials, així com de la possible desaparició del programa Arnau Itinerant, actiu des del 2017 i sense garanties de continuïtat. Seria una llàstima que la magnífica feina duta a terme per les entitats acabés en res, i no seria just que l’Arnau s’acabi assemblant a altres projectes privats ja abundants a la ciutat.
Mapa dels marges
Podem completar el mapa de l’assetjament als projectes de base amb la situació de l’Antic Teatre, que ha tornat a reclamar a l’Ajuntament de Barcelona el tancament de l’expropiació pendent i la formalització d’un conveni d’activitat per al 2026 que garanteixi la continuïtat del projecte amb estabilitat econòmica i autonomia artística. Tot i reconèixer una relació fluida amb el consistori, la directora de l’espai, Semolina Tomic, insistia dimecres que no n’hi ha prou amb anuncis i promeses, i reclamava acords signats que equiparin l’Antic a altres espais de creació de la ciutat, un camí no explorat a Cimarronas i, de moment, que sembla allunyar-se de l’Arnau. A tot això, podem sumar la situació del Club Capitol de la Rambla, un projecte de reobertura com a equipament teatral municipal paralitzat des del desembre. L’operació urbanística plantejada pel govern municipal –qualificada per l’oposició com a “pelotazo urbanístic”– no va obtenir el suport necessari. En un any tan important per a l’ecosistema teatral, no està de més preguntar-nos què volem ser de grans, i quin model ens volem donar si girem l’esquena als projectes alternatius que creixen als marges. Al llarg de 2026 tindrem l’oportunitat de recordar que fa 50 anys el Lliure va establir-se a través d’un model de cooperativa, i que el Grec va néixer d’una assemblea de professionals sota el lema “per un teatre al servei del poble”.
