El 13 d’octubre passat, com sabeu, va morir Dario Fo. Va marxar ple de vida, de pintures, de llibres, de lluita, d’activisme… En temps d’inconsistència, d’individualisme, de liberalització de mercats, perdre algú com Fo ens deixa massa desemparats. Orfes de solidesa, de certeses. Ens queden la seva obra i les seves paraules, a les quals podem recórrer.
A l’hemeroteca li llegim: “Fer una veritable revolució és gairebé impossible, però pots treballar en el que vols amb la màxima atenció i honestedat. Un home és el que fa, el que escull, les coses que aconsegueix crear, els somnis que aconsegueix realitzar”. “La lluita és constant. No et pots aturar, si ho fas traeixes els teus ideals”. “Hem de recuperar entre tots la confiança que els altres ja no tenen en la política. És l’única solució possible. No abandonar, evitar les trampes, la corrupció…”. “Què m’indigna avui? Tot el que és contrari al que busco amb el meu teatre: m’indigna la hipocresia, el poder que sempre vol més poder, l’ús de les guerres per imposar-se… M’indigna la gent que no s’implica. Callar és una manera de col·laborar”. “Un ha de prendre consciència de les coses que passen al seu voltant, i ha de ser part d’elles. Mai no hem d’acceptar que les coses són com són. Cal donar una dimensió moral a la vida, lluitar per canviar allò que creus que no està bé”.
Un altre bufó contemporani, Leo Bassi, va homenatjar Fo poc després de la seva mort amb una missa a la seva capella de l’Església Patòlica (si no hi heu anat, no deixeu de visitar aquest temple de laïcisme: www.paticano.com). En aquesta missa va compartir records de Dario Fo, al qual l’unia certa amistat. Va veure’l per primer cop el 1979 a la Festa Nacional del Partit Comunista Italià. Explica que ell que prové de sis generacions d’artistes de circ i coneixia grans pallassos mai no havia vist res de semblant a aquest poder comunicatiu extraordinari. “Això era l’esquerra per a mi: un art popular i intel·ligent que desperta consciències i que fa retrocedir l’obscurantisme”, deia Bassi.
Aferrar-se a l’obra i a les paraules de Fo en època de Donald Trump, de societat líquida, de buit i d’inconsistències, és un bàlsam. És urgent
