Aprofitant la concentració de programadors que visiten Temporada Alta, preguntem pels factors que atrauen més a l’hora de contractar un espectacle fet a Catalunya #Auca45
Què busquen els programadors?
Les arts escèniques catalanes viatgen poc, és un fet. Resulta paradoxal que una art itinerant per definició tingui pocs espais de comunicació amb l’exterior. Fins i tot manquen els circuits dins del mateix territori: la capitalitat centralista de Barcelona té un paper anorreador. Entitats com l’Institut Ramon Llull i festivals com FiraTàrrega i el Grec dediquen esforços a organitzar activitats i cicles que atraguin programadors, contribucions per trencar l’encarcarament i entrenar el muscle local a l’exterior. També és el cas de Temporada Alta, que entre el 17 i el 20 de novembre va organitzar una nova edició de la Setmana de la Creació Contemporània, amb la presència d’uns 75 programadors d’arts escèniques de deu països. Hem parlat amb alguns d’ells per demanar-los quines són les claus que fan més exportables les arts escèniques de casa nostra.
Mai vist
“Busquem formats diferents, que respiren novetat.” Lea Loeb és programadora del Zürcher Theater Spektakel, el festival d’estiu més prestigiós de Suïssa. “Per a nosaltres l’idioma no és un obstacle, en absolut, perquè subtitulem tots els espectacles. El nostre és un festival internacional que acull propostes de tot el món, però el que sí que busquem són creadors que tinguin alguna novetat artística, ja sigui per la seva estètica o perquè el seu discurs polític aporta nous punts de vista […] Comparat amb altres zones d’Espanya o fins i tot d’Europa, Catalunya és un territori amb una gran concentració d’artistes amb un discurs diferenciat i original. Penso en El Conde de Torrefiel, amb els que ja hem tingut acords, i Marcos Morau, però també amb altres artistes no tan coneguts fora com Azkona&Toloza i Cabosanroque, que creen espectacles instal·latius ben originals, que no havíem vist mai, i això ens interessa”.
Pot petit
“Per als programadors és molt pràctic quan els festivals concentren molta programació en pocs dies, ajuda bastant per trobar-nos tots i fer xarxa, i això és important perquè les arts escèniques circulin.” Marta Monfort és directora i programadora de la Red de Teatros de Vitoria-Gasteiz. “Es més senzill programar propostes amb nous llenguatges, espectacles que comuniquen diferent. També que siguin fàcils de programar, formats petits que s’adaptin a espais assequibles, perquè d’aquesta forma pots animar la gent perquè vagi entrant a poc a poc en discursos més contemporanis, perquè volem treure la por de veure coses diferents. Altres anys vam acabar portant el teatre d’objectes de David Espinosa, o Agrupación Señor Serrano, propostes molt senzilles pel format però també originals i accessibles en el seu llenguatge”.
Acompanyament
“Crec que una de les claus és la diversitat, m’interessa la varietat de registres i llenguatges per poder tenir diferents propostes per a públics diversos.” Xosé Paulo Rodríguez és director del Teatro Rosalía de Castro d’A Corunya, públic i municipal, i és un gran coneixedor de les arts escèniques catalanes després de 12 anys de presència continuada al Temporada Alta. “Les arts escèniques catalanes es diferencien de la resta d’ecosistemes espanyols perquè hi ha hagut una aposta clara per la creació contemporània i pel suport i acompanyament d’un seguit d’artistes que han tingut una evolució. Hi ajuda el fet que s’hagin creat mercats estratègics diferenciats entre disciplines, cosa que facilita la tasca dels programadors. Tot això ha creat un camp de cultiu amb propostes molt solvents, de molta qualitat i llarg recorregut, que és el tret que més perseguim.”