L’actualitat de la setmana bascula entre la nostàlgia documental de l’Arxiu del Lliure i el nou projecte de sala teatral capitanejat per Àlex Rigola Auca#54
Tafanejant l’arxiu
La notícia teatral de la setmana ha estat la presentació de l’Arxiu Lliure, un caramel·let per a estudiosos, periodistes i també adreçat, per descomptat, als aficionats. Entre l’ingent volum de 65.000 documents bolcats online hi ha molta palla –com en qualsevol fons– però també joies ben brillants que són fàcils de trobar. S’ha d’aplaudir la precisió del cercador, bastant més eficient del que és costum en aquest tipus d’aplicatius creats ex professo. És una llàstima, això sí, que la major part dels enregistraments en vídeo estiguin disponibles només sota demanda i no 100% accessibles via web. Qui sap si en un futur recuperarem l’embranzida digitalitzadora que ens va agafar a tots durant la pandèmia i farem que el teatre arribi una mica més a les pantalles. S’aplaudeix igualment la gegantina tasca que hi ha darrere de l’Arxiu Lliure, un servei que tothom pot gaudir des de casa. Un nou museu a la carta mentre l’altre museu físic pendent, el MAE, encara espera resposta administrativa al manifest presentat fa dues setmanes.
De proximitat
Circulava entre el submon teatral que el director Àlex Rigola havia post l’ou al barri de Badal de Barcelona mentre cercava un espai de treball. La notícia que ens ha sorprès –que avança Magí Camps a La Vanguardia– és que el nou local també serà una sala de teatre. Sempre és una bona notícia l’obertura d’un nou espai escènic, i aquest, a més, comptarà amb l’experiència demostrada d’un dels millors directors del país. Hi disposarà d’una superfície de 150 metres quadrats amb una capacitat per a 72 localitats (una mica més gran que la Flyhard). Servirà, per tant, per posar en pràctica un teatre de proximitat basat en el treball actoral com el que últimament ens té acostumats Rigola, amb les seves caixes tancades a l’estil de Hedda Gabler o Vània. La sala agafarà el nom de la companyia, Heartbreak Hotel, i obrirà portes a la plaça de l’Olivereta. Hi estarem ben recollits.
Despertar vocacions
En consonància amb la dèria nostàlgica tan de moda en l’audiovisual, la nova sèrie de TV3 abraça també el teatre. Bojos per Molière, ficció ambientada a l’Institut del Teatre dels anys 90, va tenir una bona estrena la setmana passada amb un doble episodi que va ser líder d’audiència. El capítol de dilluns passat no ha tingut tanta sort, conformant-se amb una segona posició. La sèrie té moltes virtuts, en especial la d’un planter de joves intèrprets que brilla davant la càmera (Elisabet Casanovas, Marc Balaguer, Albert Salazar, Alejandro Bordanove…), amb personatges ben dibuixats i unes trames amb suc que, això sí, avancen lentament. Héctor Lozano, director, afirma que la nova sèrie no té res a veure amb el seu altre èxit, Merlí, i és cert. També ha plogut molt des de l’estrena en 2011 de Polseres vermelles. Costa imaginar el jovent d’ara esperant un nou capítol cada dilluns quan troba a les plataformes gran quantitat de consum immediat. Però mai se sap, igual que Merlí va posar de moda la filosofia, potser Bojos per Molière despertarà alguna vocació i, de passada, rescabala una mica la imatge malmesa de l’Institut del Teatre.
El poder de l’audiovisual
L’estrena del documental El sostre groc, d‘Isabel Coixet, sobre els casos d’abusos a l’Aula de Lleida, ha servit per remoure les consciències dels espectadors, però també la dels implicats. Per una banda, Fiscalia ha tornat a investigar el cas després de l’arxivament de la causa per prescripció dels delictes. La novetat ara és una denúncia afegida. Fa uns dies vam saber que el centre ha comunicat un nou cas a la Fiscalia de Lleida. Tot això passa després que una presumpta víctima se sentís identificada amb els testimonis del documental i es decidís a denunciar. En aquest nou cas hi ha implicat un professor ja acusat amb anterioritat, però ara, pel que sembla, no es tractaria d’un delicte prescrit. Caldrà esperar per veure si aquest cop s’arriba fins al final.
