La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català respon a l’article en forma de carta que el periodista va publicar al número 205 de la revista i al web
Estimat Toni Vall,
Et responc la carta pública que m’has adreçat personalment com a Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català així com també ho has fet a l’Honorable Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i al Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats.
Toni, com t’agraeixo aquesta carta en defensa de les sales de cinema que tanquen i com m’alegra saber que a algú aquesta aniquilació li fa tant de mal com a nosaltres. Sales de cinema que compartim amb tu “no són tan sols espais on es projecten pel·lícules, sinó que pertanyen al teixit cultural, social, associatiu i veïnal. Conformen la personalitat d’un carrer, són història urbana i urbanística, contenen troballes en el terreny del disseny, la decoració i òbviament, l’arquitectura. Són equipaments culturals però són, sobretot, memòria”. No ho podies dir millor.
Entenem que avui es veu més cinema que mai però per més llocs que mai i que això ha afectat les nostres sales en profunditat i en extensió i els hi ha llevat el protagonisme que tenien, però això no implica que no puguin ser equipaments culturals de primer ordre no només pels valors certs que els hi atribueixes sinó, sobretot, perquè han estat construïdes la majoria de vegades per la societat civil, amb la voluntat explícita de fer-les Seus de la Cultura popular i de l’Art.
L’Acadèmia del Cinema Català, contràriament al que afirmes, si que ha emprès iniciatives per revertir aquesta situació
L’Acadèmia del Cinema Català, contràriament al que afirmes, si que ha emprès iniciatives per revertir aquesta situació i respon des del 2016 amb diverses actuacions molt contundents que potser no ens correspondria fer a nosaltres, però que les fem de grat per compensar aquesta devastació aclaparadora.
Amb el Cicle Gaudí, cicle de les pel·lícules catalanes de l’any, hem dut el nostre cine a una seixantena de sales de les quatre demarcacions catalanes. Algunes d’aquestes poblacions han reobert locals tancats per portar-lo a terme i quan s’ha fet als ateneus o als locals socials, ha tornat el cinema compartit a llocs que feia anys que no hi era. I amb gran èxit. Si vols dedicar un article a aquesta feliç iniciativa, te n’enviem les dades que són sorprenentment bones. Ens aniria bé que l’escrivissis ja que en un any, volem doblar el nombre de sales, consolidar una xarxa estable, fidelitzar públics i necessitem més suports per a poder fer-ho. La Llei de Cinematografia aprovada en el mandat anterior obligava a fer una xarxa de cine al territori que com que no s’ha fet des de les institucions, n’ha assumit la responsabilitat l’Acadèmia.
Pel que fa a la reivindicació de la nostra memòria històrica, homenatgem i posem plaques a espais que han estat emblemàtics pel Cinema Català. Fa tres anys vam col·locar el castell de Cardona on Welles havia rodat Campanades a mitja nit en l’itinerari de fites del cine europeu de l’Acadèmia de Cinema Europeu. Aquesta distinció la tenen també el Centre Bergman de Fårö, les escales del Potemkin d’Odessa, la sínia gegant de Viena i la casa dels germans Lumière de Lió, entre d’altres. Seguint aquest model hem distingit com Acadèmia catalana, els estudis Balcázar d’Esplugues, els estudis Orphea i Trilla de Montjuïc amb un gran mural de graffiti recordant-ne l’incendi i l’any que ve voldríem, si es posen d’acord en quina és, homenatjar la sala més antiga de cinema de Catalunya. Sembla que és la de Calella de la Costa, però segurament posarem placa a totes les centenàries, que no són pas poques. Ens pots ajudar en la recerca? T’ho agrairíem de tot cor.
La societat civil del cinema fa amb gran acceptació col·lectiva el que per llei haurien de fer les institucions
Com pots veure no ens rendim, la societat civil del cinema fa amb gran acceptació col·lectiva el que per llei haurien de fer les institucions amb el Cicle Gaudí, i recorda cada any amb un esdeveniment, la maltractada memòria històrica de la nostra cultura cinematogràfica.
Seria injust no reconèixer el suport incondicional de Diputacions i Ajuntaments, sponsors privats i de la Generalitat, que esperem que hi aposti més fort, una vegada superades les limitacions pressupostàries actuals, per poder consolidar i eixamplar el Cicle i reivindicar la petja que en la nostra cultura ha deixat l’Art Cinematogràfic que tu estimes i defenses tan dignament.
Resta ben teva,
Isona Passola Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
