Jo sóc Actriu, amb majúscules. És el que volia ser des que era una nena, la meva feina, la manera com em guanyo la vida. Però és cert que tinc una segona vocació, la d’escriure. Escric des de molt joveneta, però per pudor, perquè això d’escriure és un ofici i hi tinc molt de respecte, mai no ensenyava a ningú el que escrivia. Per pudor o per respecte, Àngels Bassas, l’actriu, va continuar guardant els seus escrits en un calaix mentre interpretava els personatges que escrivien altres autors. L’escriptura era un exercici d’evasió, un territori íntim al qual ningú tret d’ella mateixa podia accedir. Fins que, un dia, l’escriptora va decidir sortir de l’amagatall i donar-se a conèixer. Havia començat a escriure les històries que explicava al meu fill i, en una aturada de feina, vaig decidir posar tota l’energia en això. I vés per on, d’un fet trist, com és no tenir feina, en va sorgir un de molt alegre, publicar les aventures del Patatu. Aquest pagès de nas vermell ha protagonitzat vuit llibres editats per La Galera en català i castellà, ha petat vendes i, fins i tot, ha pujat als escenaris en una versió teatral. El Patatu va fer-me veure que allò d’escriure tenia sentit, de manera que vaig rescatar una novel·la que havia començat feia tretze anys, quan feia la gira de Bodas de sangre, i la vaig acabar. Com passa a la tragèdia de Lorca, la protagonista de Dóna’t (Edicions 62) és una dona que vol viure l’amor intensament, sense reserves ni servituds morals. La novel·la, finalista al Premi Josep Pla 2015, arriba aquest estiu a les llibreries. Ara començo a dir amb la boca petita que també sóc escriptora, amb tota la humilitat del món. I abans no li demani si l’actriu ha nodrit l’autora, o si s’ajuden mútuament, ella s’avança: això és una mica com aquell que tant t’arregla la rentadora com un endoll, jo faig arreglos amb les ànimes humanes, des de l’escenari i escrivint. Al final, l’objectiu és emocionar, a l’espectador o al lector.
Àngels Bassas, l’escriptora, té acabats quatre textos teatrals més, un dels quals (El desig o la precarietat) podria estrenar-se aquest mateix any. Vaig a les estrenes i la gent em saluda com si ja no fos actriu, però en el fons el que sóc és una mare que intenta arribar a final de mes i pagar els estudis i el que calgui al seu fill. Però la Bassas és actriu i ho continuarà sent fins que es mori, no us equivoqueu.
