Actriu de tota la vida?
He hagut de guanyar-me la vida d’una altra manera. Quan tenia cinquanta-cinc anys em vaig lesionar a la feina i em van donar la invalidesa i vaig veure que aquella era la meva salvació i l’oportunitat de convertir-me en actriu.
Dóna’ns perfils
D’una banda, veig una nena amb pocs estudis que es converteix en una noia que intenta sortir de la incultura i fa per formar-se. Això com a actriu després em va afectar, lògicament havia tingut menys accés als estudis que les generacions posteriors i em feia tenir una mica de complex, creia que era inferior a d’altres, em costava més que els altres entendre els textos i quan estudiava interpretació els havia d’esmicolar molt, em costava aprofundir-hi. D’altra banda, veig que aquest esforç ha donat resultat. He analitzat tants guions que entenc els mecanismes, sé analitzar el personatge, crear-lo, i això ha fet que em senti més actriu.
Parla’ns de tu. Arribes a la professió gran, com va ser el procés i per què actriu?
Malgrat que vaig haver de treballar en altres coses, sempre he volgut ser actriu i quan em van donar la invalidesa vaig veure la meva oportunitat. Vaig apuntar-me a un curs amb Mònica Lucchetti i vam començar a fer espectacles d’humor al Llantiol de Barcelona. Jo tenia la inquietud d’aprendre més, i, ja amb gairebé seixanta anys, em vaig apuntar a una escola d’interpretació.
I de la feina… En quin projecte estàs?
Estic amb la companyia Pentateatre atòmic. Fa tres anys que van començar i ara estem fent el tercer volum del Pentateatre.
El Pentateatre no és teatre convencional. Com està estructurat?
Són obres de quinze minuts, cadascuna d’un gènere diferent i es representen totes cinc alhora en espais diferents i reals. En aquest cas ho estem fent a la Sala Aquitània, antiga seu de la Filmoteca, i utilitzem un despatx, la terrassa, la sala de projecció, etc. El públic es divideix en cinc grups i van veient les cinc obres. Els tens molt a prop, és molt íntim i la nostra manera d’actuar és molt semblant a la del cinema. Com que els espectadors es divideixen en cinc grups, representem cinc vegades cada obra.
Per què creus que heu tingut èxit?
Em sembla que al públic li agrada el fet que tot sigui molt real, ser molt a prop dels intèrprets, entrar per les entranyes del teatre i per llocs on mai havia entrat, moure’s i no estar estàtic a la butaca. A més, cada quinze minuts té una obra de diferent gènere i viu tot un seguit d’emocions molt variades.
Pren-te la mida a tu mateixa
En aquests moments estic encantada d’estar a la professió, m’agradaria treballar més en papers interessants per poder transmetre sensacions als espectadors, sobretot en cine i teatre.
Utilitzes les noves tecnologies a l’hora de cercar feina?
Jo utilitzo Internet per a tot, busco pàgines on es publiquen càstings i de tant en tant faig un enviament d’enllaços dels meus treballs a productores, a directors de càsting, etc. Sense fer-me pesada, però s’ha de ser activa.
I com veus el moment que viu la professió?
És un moment complicat, la cultura no es valora, la pujada de l’IVA ha fet mal i la gent, d’altra banda, va poc al teatre i als cines.
Hi veus alguna part positiva en aquesta situació?
La creativitat en aquest moment és molt viva i les noves tecnologies ho faciliten. Penso que ara és el moment de crear estils nous per oferir al públic, que puguin despertar-li la curiositat.
