PARAULA: EFERVESCENT
Sóc la Laura Yuste. Tinc 34 anys. Visc a Gavà, molt a prop del mar, per no perdre el nord. Em guanyo la vida fent de coach actoral i impartint classes d’interpretació davant de càmera. Sempre tinc present que el més important és cuidar-se un mateix per poder assumir tant el que és bo com el que és dolent de la nostra professió, i només així poder oferir el millor de si.
DÓNA’NS PERFILS
Mires a una banda i hi veus?
Veig una Laura que sempre està, i li agrada estar, en mil coses alhora i que s’adapta amb passió a les oportunitats que l’assalten.
I quan mires a l’altra banda?
Tinc la sensació que tot i que faig moltes coses, que no deixaré mai, voldria aconseguir més feines com a actriu.
PARLA’NS DE TU
Et guanyes la vida com a professora i coach, però com et defineixes?
Em defineixo pel que sento de cor, com a actriu i coach actoral.
Comencem per la primera, per què ets actriu?
Penso que hem de viure fent alguna cosa que ens ompli i que puguem fer amb passió. I perquè m’agrada jugar, m’agrada ser diferents personatges, transmetre emocions i arribar a la gent.
Recordes algun instant en què t’hagis dit a tu mateixa “ara sí, sóc actriu”?
Suposo que la primera vegada que vaig interpretar un personatge i vaig poder sentir a través d’ell. Sempre hi haurà mil coses per continuar aprenent, però en aquell moment ja m’hi vaig sentir. I un altre punt d’inflexió va ser quan em van proposar la primera feina professional. Ja vaig poder dir-ho ben alt a la família i amics perquè em comencessin a prendre més seriosament, i fins i tot jo m’ho vaig prendre més així.
Què és el que et fa sentir més orgullosa del teu currículum?
Crec que la darrera pel·li que he fet, però encara no l’he vista. Es diu Salvación i Denise Castro, d’ESCAC FILMS, n’és la directora. Faig el paper de la mare de la protagonista, una adolescent a qui han d’operar del cor. M’ho passo molt bé fent drama i vaig gaudir molt. A més, vaig fer de coach de la resta d’intèrprets de la pel·lícula, va ser un rodatge molt intens, en tots els sentits.
Parlem d’aquesta altra faceta… per què ets coach?
Des de sempre m’ha agradat la docència. De fet, he estudiat també pedagogia i m’encanta la psicologia, en la feina de coach d’actors s’hi ajunta tot.
I com hi arribes?
Vaig començar com a coach infantil quan donava classes d’interpretació a nens i a adolescents a l’Escola Plató del Cinema. Vaig pensar de convidar els directors que buscaven nens i nenes per a les seves produccions que fessin el càsting a l’escola. Vaig tenir el vistiplau de la direcció i així ho vam fer. Llavors em trobava que sovint els directors no sabien com tractar els nens o dirigir-los i em deien que ho fes jo. A partir d’aquí em van començar a demanar també que anés al rodatge a fer de coach actoral. Va ser així com vaig començar, fent d’intermediari entre el directors i els nens en el procés de rodatge. Després aquests i altres directors em van demanar ajuda per a dirigir actors adults, i vaig començar a fer coaching a adults per preparar proves de càsting, etc.
Com és el procés de la feina en el rodatge?
Generalment hi ha assajos i reunions amb el director per tal de saber exactament com vol que sigui el personatge i què n’espera. En el cas dels adults preparem els personatges juntament amb el director, i ajudo l’actor a trobar allò que li demana el director.
I amb els nens?
Depèn de si tenen més o menys experiència, i si s’ha pogut assajar o no abans; si no, s’ha d’aconseguir treure el màxim en el rodatge, amb les circumstàncies que et trobis. Resumint, es tracta d’acompanyar-los i d’ajudar-los a aconseguir allò que vol el director en cada seqüència, m’adapto a l’actor en qüestió per poder aconseguir-ho i li dono eines per fer-ho. A part de l’acting, també el guio perquè aprengui a treballar en equip, li explico a qui s’ha de dirigir segons per a què, que tinguin cura de respectar el que els marqui el director i el director de foto, que cuidin el vestuari i l’atrezzo, el raccord, etc.
A mi m’agrada molt treballar amb nens, actuar és jugar a ser el personatge i sovint ells són els mestres del joc i la imaginació.
Què opines del fet de rodar amb nens? Creus que és positiu per a ells?
Depèn, jo als nens els intento transmetre uns valors, a part del que puguin aprendre del personatge, que sovint és molt. Aprenen a treballar en equip, a respectar a tothom, a ser disciplinats, a concentrar-se, etc. I a l’equip els explico que és important que no els tractin com si fossin ximples (sovint parlo amb l’equip, si fa falta, per evitar-ho), ja que en aquell moment, encara que siguin nens, han de comportar-se com a professionals que treballen. Estic totalment en contra dels xantatges del tipus “si fas això bé, et dono tal cosa”, perquè és una feina que han de fer perquè els agrada i aprenen coses, no a canvi de coses externes. Si es fa bé un rodatge pot ser una experiència molt positiva i formativa per al nen.
També fas de coach fora de rodatges, en sessions privades…
Sí, són sessions on treballes concretament la necessitat de l’actor, ja sigui preparar un personatge abans que arribi el rodatge o els assajos amb el director o preparar un càsting que la persona tingui. Cada cop hi ha més proves en què t’has de gravar tu mateix i enviar-les i això també ho faig, els ajudo a preparar-les a gravar-les i a escollir quina és la millor presa per enviar.
Treballes també amb gent que no és actor o actriu professional?
Sí, hi ha gent que no té una formació en interpretació però que per la seva feina ha d’estar davant d’una càmera en entrevistes o parlar en públic i els és molt útil aquesta mena de classes particulars perquè els ajuda a sentir-se segurs. O amb gent amb poca formació com a actor però que ha obtingut l’oportunitat de fer un paper perquè encaixa perfectament amb el perfil i vol sentir-se més preparat per fer-ho.
A l’entradeta hem fet referència al mar i el que els esports d’aigua t’aporten, per què?
Perquè sóc una persona molt enèrgica i l’esport sempre ha estat la meva via per escapar-me. Ara amb el mar i els esports que hi practico trobo una relació amb la meva professió que crec que hauré d’investigar en el terreny psicològic.
I trobés relació amb el fet d’actuar…
Totalment. Jo practico kitesurf, allà estic envoltada dels quatre elements. Tot són factors que et van influint però has de ser tu el qui dirigeixi l’estel per tal d’anar cap on vols anar. És el mateix que passa en els rodatges. Tu estàs amb el teu personatge i et trobes amb circumstàncies que t’ajuden i amb altres que t’emboliquen i t’hi has d’adaptar per portar el teu personatge allà on ha d’estar. També en el coaching em trobo amb un actor i les seves circumstàncies i he de trobar la forma de fer-lo arribar a l’objectiu.
FES UN TOMB PER TU MATEIXA.
Veig que cada vegada estic més establerta com a coach i m’agrada, sembla que es parla bé de mi i se’m té confiança i això vol dir que la feina està ben feta, i, per altra banda, tinc la sensació que he de donar un pas en la meva faceta com a actriu, que tenia una mica deixada de banda.
I sobre la professió…
La veig fotuda, però això no em farà perdre la il·lusió, és difícil però no impossible. Continuarem lluitant, això és una carrera de fons.
@laura_Yuste
