Ens colem en la rutina d’un dia de classe de l’escola Lazzigags d’arts escèniques.
Lazzigags és una companyia de teatre molt coneguda per les seves produccions per a públic familiar i adult, però a més compta amb una escola de teatre i arts escèniques. Lídia Linuesa, cofundadora del projecte al costat de Miquel Agell, és la directora del centre, situat al carrer Vallespir, al barri de Sants. Són quarts de nou del matí i truco el timbre d’un local agradable, segurament és l’escola més petita que imparteix el Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral. He quedat allà mateix per veure el dia a dia de l’Escola Lazzigags.
Em rep la Lídia, i em diu: “Aquí anem sense sabates. O te les treus o et deixo uns peücs”. Em calço uns peücs a sobre de les vambes i comença la visita per l’escola. La recepció és acollidora, amb els plafons, les taules i els somriures clàssics dels llocs propers. Entrem a la primera sala. Un espai ampli, amb un piano i un cortinatge que permet transformar una sala diàfana en un teatre. Després m’ensenya els vestidors, les altres sales, el despatx, la terrassa… Un espai petit, però molt ben aprofitat. Fa sis anys es van embrancar en aquest projecte i van convertir dos bars rònecs en una escola de teatre, amb una reforma total i de resultat increïble. El món és dels valents.
“L’escola va començar sense tenir un espai físic. Teníem una sala d’assaig gran allà on tenim la productora”, m’explica la directora. A mesura que van anar sumant alumnes van veure la necessitat de tenir un espai, i és així com va començar tot. Ells tenien classes extraescolars amb infants des dels quatre anys i van seguir mantenint aquesta línia, però hi van afegir el Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral. “Si no tens un títol, no ets res”, afirma, i és així com es van posar a treballar en el cicle formatiu reconegut per la Generalitat, que imparteixen des del curs passat. Aquests estudis solen ser un pont entre el Batxillerat i altres estudis posteriors.
Formació al detall
Iniciar aquest grau va ser un pas enorme per a l’escola. Nou alumnes van ser els primers a començar- lo: “Vam decidir donar uns estudis amb un nivell molt alt. Competíem amb dues escoles que ja tenien els estudis des de fa anys”, explica Linuesa. En aquest món, els grans es mengen els petits fàcilment. Tot i això, van aconseguir començar el grau amb onze professors de molt nivell, actius en el món de les arts escèniques i que són “bons actors i bons pedagogs”. Onze professors per a nou alumnes. De luxe. Pel que fa al grau superior, em comenta que “és eminentment pràctic”. La directora creu que “no es coneix gaire aquest grau, perquè els estudis només tenen sis anys d’antiguitat. Són molt nous”. Descriu el dia a dia a l’escola amb paraules com “energia, treball, art, il·lusió i professionalitat”. Creu que el fet de ser pocs alumnes facilita fer una “atenció i observació personalitzades”, i procuren “tenir un radar posat a veure com s’obté un bon treball de cos, un bon treball de veu i iniciativa pròpia per engegar sense que ningú els contracti”.
Pel que fa al programa que van preparar, m’explica que l’han variat “en funció de les mancances i necessitats dels alumnes”, i creu que haver començat fa poc “facilita ser més flexibles i adaptar-nos”. Diu que l’escola pot ser un començament del seu camí professional i que “es continuarà donant suport als alumnes quan acabin els estudis”.
Sobre la manera de funcionar en les assignatures, diu que són diferents, però que intenten que “convergeixin i es recolzin les unes a les altres”. Les vinculacions d’assignatures ajuden a “aprendre a tirar endavant projectes”.
“No m’imagino fent una altra cosa”
Els alumnes surten de classe de salsa. No hi ha millor manera de començar un dimecres. Parlo un moment amb el Lluís Garrido, el professor que els fa moviment, i m’explica la manera d’enfocar l’assignatura. Valora molt positivament el treball amb els alumnes: “Saps perfectament quines mancances té cadascú i com treballar-les”. Després de parlar amb ell m’escapo a veure com comença la classe de Pedagogia Teatral. Els alumnes, asseguts en rotllana, escolten com la Marta Fíguls proposa un nou projecte que té entre mans: “Els contes que prepararem després anirem a explicar-los a un grup d’infants i veurem com funcionen”. Tot el que m’ha comentat la Lídia reflectit en un instant.
M’assec a la rotllana i començo a disparar preguntes. La Marta (l’alumna, no la professora) és la primera d’atrevir-se a parlar: “Feia anys que pensava a fer teatre. La gent no t’hi anima, però vaig decidir començar. Estic molt contenta, no em penedeixo del que he triat”. La Sofia també es mostra decidida en la seva tria: “No m’imagino fent una altra cosa. M’omple i m’encantaria viure d’això. És un somni”.
La Cristina parla de la seva experiència: “Al Batxillerat ja buscava, vaig trobar-la per casualitat i vaig venir. Jo soc d’idees fixes. Quan la vaig veure vaig sentir que era el meu lloc i no en vaig mirar cap altra”. Podríem dir que va ser una història d’amor a primera vista?
Quan els pregunto per com se senten tractats m’ho expliquen: “Ens cuiden, perquè som pocs i es poden centrar en nosaltres”. Els hauria agradat poder tenir alumnes de primer, però no van omplir-se les places. L’Álvaro hi diu la seva: “Passem aquí dos anys i vam començar sols en aquest grau. Ens hauria agradat veure la gent fent el recorregut que hem fet, fer més escola”. Quan els pregunto pel títol que se’ls concedeix en fer aquest grau respon la Clàudia: “Està bé tenir un títol, perquè la societat funciona així. Els títols molen, però el que importa és tenir els coneixements, saber treballar i aplicar el que has après”. Més clar, l’aigua. Sobre el dia a dia, la Cristina és contundent: “És molt intens, sentim moltes coses, és una muntanya russa”. La Sofia hi està d’acord, i afegeix que “és important separar el que treballes del que ets. Saber treballar les emocions del personatge sense que t’afecti”.
L’Escola Lazzigags és un espai petit de formació teatral, però molt atent a les necessitats dels alumnes. El Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral els ha permès dotar de professionalitat i rigor tots els anys de feina que ja duen en el món de les arts escèniques. Passejant-se per l’espai és fàcil veure com tot està tractat amb respecte i cura. Finalment, torno a la recepció, em trec els peücs i m’acomiado amb el somriure que m’han encomanat
