Celebrem els 25 anys de la TTP recorrent l’evolució de l’escena per a tots els públics.
L’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics de Catalunya –més coneguda com la TTP– està d’aniversari. El pròxim setembre bufarà el primer quart de segle, una celebració que s’allargarà tot un any amb una festa (al novembre), l’edició d’un llibre i una exposició. Actualment compta amb més de 80 companyies d’arts escèniques per a infants i joves unides per vetllar per les condicions de creació, producció, distribució, visibilitat i exhibició del sector i per defensar la qualitat i el rigor de la seva feina.
Precisament, la TTP va néixer arran de la necessitat de prestigiar el teatre familiar davant l’intrusisme creixent dels anys noranta, ancorat en unes pràctiques que no afavorien l’evolució. L’entitat va constituir-se l’11 de setembre de 2000 amb set socis, una xifra que es va incrementar ràpidament amb ja 24 associats l’any següent. A més dels requisits legals, per formar-ne part calia l’aval d’una part dels socis, blindant així l’accés i refermant la marca de qualitat.
Fins al dia d’avui, la TTP ha encadenat nou presidències, un relleu viu que s’acompanya d’una renovació compassada de juntes i molt treball en equip. Com explica el primer president (2000-2004), Dani Carreras (Xirriquiteula Teatre), “l’associació es va gestar a partir d’un primer nucli que, després de coincidir anys i panys a fires i festivals on acabàvem sempre amb la mateixa cançoneta de l’enfadós, estàvem prou motivades per afegir més càrrega al nostre dia a dia”. Fent tàndem amb Òscar Rodríguez (Ínfima La Puça), van crear una estructura, una seu i un primer decàleg.
La segona presidència (2004-2006), amb Marta Albir (Toc de Retruc) al capdavant i compartida amb Enric Blasi (La Baldufa) i Jordi Gilabert (Clownx Teatre), va impulsar tres jornades molt significatives. “Van servir-nos per cohesionar el sector, molts no coneixíem la feina de companyies”, detalla Albir. Van aconseguir l’adhesió de companyies de prestigi i la qualitat com a interlocutors del sector. “Vam començar a sentir-nos escoltats”. L’obtenció de més ajuts, la participació en diversos òrgans i esdeveniments i la contribució al conveni d’actors i directors van ser algunes de les fites.
Anna Roca (Cia. Anna Roca) descriu els seus dos anys (2006-2007) “amb moltes ganes de lluitar, tot just començàvem a fer-nos un lloc”. Recorda especialment la batalla amb Fundació Xarxa perquè els teatres no els tractessin com a amateurs. “No ens deixaven fer servir el material tècnic del teatre –tot i que hi era– i havíem de portar el nostre propi equip de llums o so. A poc a poc vam canviar aquesta percepció i avui dia ja se’ns reconeix com a professionals al mateix nivell que qualsevol companyia de teatre d’adults”, afirma.
Jordi Gilabert va tornar a agafar les regnes (2007-2008) en el si d’una etapa de “consolidació i projecció, en què la TTP va posicionar-se millor davant les institucions i va contribuir a fer créixer el teatre per a tots els públics tant en qualitat com en presència dins el panorama cultural”, manifesta. Destaca l’esforç per professionalitzar la Mostra Igualada, la millora de les condicions econòmiques i de suport a les companyies i el creixement intern de l’associació. “Vam dotar-la d’estructura, visibilitat i representativitat de manera que esdevingués un espai de trobada i força col·lectiva”.
Jordi Cartanyà (Pa Sucat) va prendre el relleu (2008-2012) amb “molts reptes al davant: tot s’hi valia quan s’havia de programar per a infants, hi havia molt d’amateurisme”. Va assentar bases fonamentals que es recullen al Codi de bones pràctiques per a programadors de teatre familiar i al Pla Integral de les Arts escèniques i Musicals per a tots els públics (2011-2018), que va permetre l’obertura internacional. També assenyala l’aportació per a la creació de circuits (el futur programa.cat) i les Jornades Crea per fer xarxa, aprendre i alimentar l’esperit creatiu.
Amb Ramon Molins (Zum-Zum Teatre) com a president (final 2012-inici 2017) es van modificar els estatuts limitant el mandat i establint el relleu periòdic dels càrrecs, es va repartir la interlocució amb les institucions i es va reformar l’accés a l’associació. “Volíem facilitar que més socis i sòcies formessin part de la junta; que el projecte es transmetés a través de més veus i que tothom que complís uns requisits essencials pogués contribuir des de dins a millorar el sector”, argumenta. Entre les activitats que es van impulsar llista la TTP Forma, els sopars TIPS. Diàlegs amb la panxa plena, l’assistència a un assaig o funció sTTriPtease i el portal EscenaFamiliar.cat.
Maria Hervàs (Teatre Nu) i Cristina Garcia (Campi Qui Pugui) van compartir una presidència (2017-2019) que van dividir-se els quatre anys següents. Van entomar la dissolució de l’associació alternativa Kacu Mensi, van reactivar el circuit familiar estudiant les campanyes escolars i lluitant per l’augment pressupostari i la millora del programa.cat i van participar en l’embrió del Pla d’impuls del teatre. Ja en solitari, a Hervàs (2019-final 2020) li va tocar de ple la gestió de la pandèmia: “Van ser uns mesos molt intensos d’acompanyar en la incertesa. Vam treballar per a la represa segura de l’activitat cultural i per articular ajudes per als damnificats”. Una època de molt diàleg i de teixir ponts amb altres associacions. Per la seva banda, Garcia (final 2020-inici 2023) va fixar un full de ruta a partir d’un procés participatiu i va incloure el familiar al conveni de sous pagant tots els intèrprets com a protagonistes. “Palpar que ja pagàvem per conveni tot i rebre caixets molt menors va fer que el sector apartés prejudicis. També van conèixer els nostres llargs processos de creació i el circuit de territori, que poc té a veure amb el de Barcelona”.
L’actual president, Joan Alfred Mengual (De_Paper) (2023-previst fins al 2027), valora la “bona situació de l’associació amb un creixement constant de companyies i la incidència de les accions”. El Pla d’impuls del teatre (2023-2026), amb la TTP liderant quatre de les 19 mesures, ha permès augmentar la plantilla de quatre a set persones. Entre les iniciatives més recents es troben un Decàleg de bones pràctiques en la contractació, els Premis inVISIBLES o el Mercat de Segona Funció.
El teatre per a tots els públics català és, avui, tot un referent
Fent balanç, Abigail Ballester, a la gerència de la TTP des del 2008, destaca l’increment de qualitat i risc de les propostes, que han convertit el teatre familiar català en un “referent a escala estatal i internacional”, i revela com a claus de l’èxit de l’associació el bon engranatge i l’enorme sentiment de companyonia.
