Barcelona és el lema d’un curs 2026-2027 en què torna La tercera fuga de Victoria Szpunberg que sortirà de gira al CDN i al Théâtre de la Ville de París.
El Teatre Nacional de Catalunya serà més Barcelona que mai gràcies a l’última temporada que programa la seva directora, Carme Portaceli, que avui ha desvetllat els espectacles del curs 2026-2027. En una introducció molt personal basada en records de joventut, Portaceli ha justificat l’elecció de la ciutat com a eix temàtic: “Des del moment que vaig arribar al càrrec tenia clar que volia dedicar l’últim curs a Barcelona. Aquesta ciutat m’entusiasma.”
El color blau i el tema Barcelona –que presidirà la Sala Gran en forma de neó– vehicularan la temporada 2026-2027 que suma 25 estrenes i incorpora set muntatges del festival Barcelona Calling l’Orient Mitjà. La programació combina vuit produccions pròpies, dotze coproduccions i dotze companyies convidades, amb un èmfasi en la dramatúrgia contemporània catalana i europea. Amb aquest curs, Carme Portaceli ha presentat el comiat com una síntesi del mandat: aposta per la creació actual, revisió de grans títols des d’una mirada d’avui i més recorregut per a les produccions, tant en clau de gires com de circulació exterior.
Sala Gran
Tal com ja va fer el Festival Grec fa dos anys, la Sala Gran inaugurarà temporada amb un concert especial de Sílvia Pérez Cruz, concebut per a l’ocasió amb diferents músics de la seva banda. En el bloc de producció pròpia, Portaceli se reserva la direcció de L’hostal de les tres Camèlies, una de les poques obres de teatre escrites per Mercè Rodoreda, que es presenta amb dramatúrgia de Pablo Ley. Serà una coproducció amb el Teatre Principal de Palma, amb estrena a finals de novembre i funcions també a Mallorca.
Un dels punts forts del curs serà el retorn de La tercera fuga, de Victoria Szpunberg. Portaceli ha recordat que va ser el primer encàrrec seu perquè una autora estreni a la Sala Gran i ha situat la reposició com a pas previ a una gira que inclourà Madrid (CDN) i París (Théâtre de la Ville). A la mateixa sala, La Mare Coratge i els seus fills s’estrenarà amb direcció de Josep Maria Mestres i Emma Vilarasau com a protagonista. En l’apartat de coproduccions, el TNC ha anunciat La última noche con mi hermano, de Alfredo Sanzol, una producció amb equips de Madrid com una de les grans cites del curs de la sala principal.
I, com a clausura de temporada i de mandat, la Sala Gran acollirà 00:01 La Creación, nova peça d’Angélica Liddell, (del 20 al 27 de juny de 2027) que es presenta com un cicle de set funcions concebudes com set peces diferents. Portaceli ha subratllat el caràcter excepcional del projecte: Liddell “vindrà dos mesos a treballar amb nosaltres” i, en un moment en què “se la rifen els teatres d’Europa”, ha volgut tornar perquè “se sent a casa seva”.
Sala Petita
La Sala Petita serà el gran contenidor del curs per a dramatúrgies i adaptacions: arrenca amb El Cadell, de Josep Maria Miró, que torna al teatre de les Glòries amb una història situada en una casa pairal que posa el focus, segons Portaceli, “en la violència contra les dones”. La Petita acollirà també L’allau, de Agrupación Señor Serrano, peça escrita i dirigida per Àlex Serrano i Pau Palacios que manté el segell habitual de la companyia —teatre, performance, maquetes i vídeo en directe— per abordar idees com el creixement desmesurat i el col·lapse. A la presentació, Carme Portaceli l’ha situat com un dels muntatges “més ambiciosos” de la companyia.
A partir de gener arribarà Roig i violeta, dramatúrgia de Daniela Feixas i Magda Puyo a partir d’El temps de les cireres i L’hora violeta, amb direcció de Magda Puyo i un repartiment coral. El març, la sala acollirà Litúrgia familiar, de Nuria Legarda, una peça dins Dansa Metropolitana a la cruïlla entre teatre, moviment i imatge que situa el retorn d’una filla a casa com a detonant de la memòria i les herències.
I ja a la primavera, el bloc sobre Barcelona es farà més explícit amb Nada (No res), adaptació de Carmen Laforet dirigida per Ricard Soler Mallol i dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina, amb Miriam Moukhles com a protagonista de la famosa novel·la que se situa a la Barcelona dels quaranta en un pis del carrer Aribau. La Sala Petita tancarà el curs amb Les meves petites desgràcies, de Miriam Toews, en una versió dirigida per Cristina Genebat, que posa el focus en el vincle entre dues germanes i en la convivència d’humor i dolor en una tragèdia familiar recurrent.
Sala Tallers i bloc internacional
La Sala Tallers concentrarà bona part del vessant més internacional del curs i algunes de les peces de memòria més explícita. En el tram familiar, el TNC trasllada Gota, de Txema Muñoz, als jardins de la Sala Tallers dins el programa d’El TNC Petit. A la sala s’hi programen títols com Estaria bé morir en l’ordre en què vam néixer, amb direcció de Guillermo Cacace, i l’estrena d’Els ocells ens salvaran, de la companyia Zoukak, amb seu a Beirut. En aquest mateix espai s’hi afegeix 450 Volts, de Marta Gil Polo i Marta Barceló, peça vinculada a la memòria de les tortures a Via Laietana. S’hi afegeix també Tenet, de la companyia Eunoia Kolektiva, dins el bloc de circ del curs. I com a sorpresa d’arts de carrer, Elèctrico 28 portaran el públic a l’aire lliure amb [The frame].
En el paquet internacional, Barber Shop Chronicles arribarà amb direcció compartida de Junior Mthombeni i un creador que s’ha tornat imprescindible en el TNC, Michael De Cock, tant en treballs propis com en projectes compartits amb Portaceli. Finalment, clou l’apartat de dansa Delay the Sadness, de Sharon Eyal, muntatge que ajudarà a distribuir la producció internacional d’un Mercat de les Flors que es queda sense sales per la reforma de les seves instal·lacions.
