Repassem les dues dècades d’un esdeveniment de vital importància per a la dramatúrgia catalana
Fa vint estius, mentre la Sala Beckett encarava un trasllat forçós i una reinvenció vital, va néixer l’Obrador d’Estiu. Avui, aquest laboratori de dramatúrgia contemporània –on s’han format una llarga llista de reconeguts dramaturgs, des de Marta Buchaca, Paco Bezerra o Clàudia Cedó fins a Oliver Kluck o Frédéric Sonntag– no només és una cita imprescindible per a autors emergents d’arreu del món, sinó també el corrent que impregna el dia a dia de la sala.
La Sala Beckett vivia l’any 2006 un moment de crisi que va saber transformar en oportunitat. Els nous propietaris de l’antiga seu “ens van convidar educadament a marxar”, recorda Toni Casares, director de la Beckett, però “ja aleshores teníem clar que volíem anar més enllà de la programació habitual i consolidar-nos com a referent de la dramatúrgia contemporània”. D’aquesta voluntat va néixer, primer, l’Obrador Internacional, i dins seu, com a activitat estival, l’Obrador d’Estiu, un espai per a “la trobada i la reflexió”.
Els tres primers juliols, l’Obrador es va desenvolupar a Argelaguer, comarca de la Garrotxa, en un entorn rural que afavoria la immersió. “Volíem fer una bombolla creativa”, apunta Casares. Allà, autors novells i consolidats d’Europa, l’Amèrica Llatina o el Canadà compartien tallers, lectures i debats. Aquelles trobades primerenques, amb la direcció de Carles Batlle, varen rebre la visita de noms com Xavier Albertí, Rafael Spregelburd, Sergi Belbel, David Trueba, Feliu Formosa, Ramon Simó o Magda Puyo, per citar-ne només alguns de ben il·lustres. També hi va acudir Josep Maria Benet i Jornet, Papitu, que de cap de les maneres es va voler perdre el primer any d’aquell esdeveniment que ja va preveure que tindria continuïtat i repercussió, segons ens manifesta Toni Casares. Ara bé, hi ha dos noms que el director recorda com a primordials en els primers anys de l’Obrador, i que van ser clau per a l’objectiu de la internacionalització: el dramaturg d’origen marroquí Ahmed Ghazali, mort el passat 2024, i Simon Stephens, dramaturg associat al Royal Court Theatre (Londres) i a Steep (Chicago) i autor d’una llarga llista d’obres de teatre i adaptacions de novel·les per a l’escena.
El 2009, el projecte va fer un gir amb el seu trasllat a Barcelona, primer a la Fabra i Coats i després a l’Institut del Teatre. Entre altres motius, el canvi es va produir per aprofitar el dinamisme del Festival Grec: “Vam veure que l’aïllament limitava l’accés i que al juliol la ciutat era un ecosistema cultural perfecte”, narra el director de la Beckett.
D’alumnes a mestres
L’Obrador no només va canviar de lloc; va canviar la mateixa Beckett. El 2013, amb les obres tot just a les beceroles de la nova seu del carrer Pere IV –a l’antiga Cooperativa Popular de Consum Pau i Justícia–, s’hi va fer una edició dedicada a la ràbia. Al text de presentació d’aquell VIII Obrador d’Estiu s’hi podia llegir: “En les dues edicions anteriors, la por i el desig van ser els temes escollits com a motiu de creació per a les obres encarregades als autors vinguts de diferents països del món. Aquest any proposem la ràbia, no només com a motiu d’inspiració sinó també com un estat d’ànim creatiu, comprensible i justificable, com una actitud de confrontació personal i col·lectiva respecte a la situació econòmica, social i cultural que estem vivint”. Hi van participar David Harrower, Simon Stephens, Andrés Lima, José Sanchis Sinisterra, Guillem Clua i Jordi Oriol. Després de vuit edicions, “vèiem que allò que fèiem a l’estiu havia de ser la Beckett tot l’any”, assenyala Casares. La fórmula? La combinació de formació, experimentació i internacionalització amb un focus en l’autoria emergent. L’Obrador, doncs, va anar contaminant, en el bon sentit de la paraula, allò que la Beckett va anar planificant per a les següents temporades.
De l’aposta per l’Obrador en van sorgir –i en segueixen sortint ara– noms essencials del teatre actual. La dramaturga Clàudia Cedó, per exemple, va ser-hi com a alumna, i en l’edició de 2016 –la primera que es va fer a la nova seu de la Beckett una vegada finalitzada la rehabilitació de l’edifici– va tenir el privilegi de ser de les deu persones escollides per participar en la Trobada Internacional de Dramaturgs Emergents, amb Stephens com a tutor. “A l’Obrador vaig poder aprendre i compartir experiències amb altres persones que estaven en el mateix procés que jo. Vaig descobrir una comunitat. També va ser important per a mi veure com es treballava en altres països on potser la cultura tenia més suport institucional i els autors podien arriscar més”, explica Cedó, que fa una valoració “molt positiva” del seu pas per aquest espai i té un missatge nítid per a qui es plantegi en alguna ocasió inscriure’s en alguna activitat de l’Obrador: “Que no s’ho pensi dues vegades! Aprendrà segur i, a més, es divertirà. Coneixerà persones amb qui compartir camí, i aquestes connexions perduren”.
Molts altres dramaturgs, com Guillem Clua, Marta Buchaca, Lucía Carballal o Paco Bezerra van ser alumnes i unes edicions més tard hi van impartir tallers. I autors com l’alemany Oliver Kluck, la finlandesa Saara Turunen –que aquest any torna com a professora– o el francès Frédéric Sonntag, entre molts d’altres, han enriquit el diàleg transnacional.
“S’han assolit els objectius inicials: garantir el relleu generacional i evolucionar al ritme del gènere”
Un model propi
En els seus inicis, l’Obrador va tenir tres referents: el Mousson d’Été francès, el Theatertreffen Stückemarkt de Berlín i el Festival d’Été quebequès. Però aviat va trobar la seva veu. Cada edició combina cursos –tant de nivell inicial com avançat, i amb temàtiques que van del text a l’escena física–, lectures dramatitzades d’obres en procés i trobades professionals de caire internacional.
Arribats a la 20a edició, Toni Casares en fa balanç: “Només pel fet de durar 20 anys ja podem dir que va ser una bona idea. I si mirem les memòries de cada edició –totes elles publicades al web de la Sala Beckett–, veiem que s’han assolit els objectius inicials: garantir el relleu generacional i evolucionar al ritme del gènere”. I afegeix: “L’Obrador ha estat permeable a l’evolució de la dramatúrgia”
| EDICIÓ ESPECIAL AMB GRANS NOMS INTERNACIONALS |
| La 20a edició de l’Obrador d’Estiu de la Beckett tindrà lloc del 6 al 18 de juliol, amb un intens programa de cursos, tallers, diàlegs i altres activitats. Els cursos i tallers de dramatúrgia comptaran amb figures internacionals com Martin Crimp, que convidarà els participants a trobar noves maneres de pensar la mateixa escriptura teatral; Simon Stephens, que oferirà un taller pràctic dirigit a escriptors que es troben en els primers anys de carrera, o Philipp Löhle, que tractarà sobre els límits de la forma teatral. Els diàlegs seran una altra peça clau, amb converses com la de Lucía Carballal i Alfredo Sanzol o Bàrbara Mestanza i Berta Prieto. El programa inclou també lectures dramatitzades, cinema amb debat i trobades temàtiques. |
