Què significa crear a Barcelona, i en concret, a les fàbriques de creació de l’Ajuntament? Parlem amb algunes responsables d’aquests equipaments de la ciutat i artistes que hi han treballat com a residents.
A la Ciutat Comtal hi ha molts models d’espais de creació: espais compartits, locals o centres privats, centres cívics que acullen residències artístiques i, des del 2007/2008, les fàbriques de creació. El model d’aquesta iniciativa de l’Ajuntament no sorgeix del no-res, sinó d’un ric teixit d’iniciatives privades i associacions que durant els anys vuitanta i els noranta van adaptar espais de tota mena –molts dels quals eren industrials– per dur a terme les seves activitats al voltant de les arts escèniques. Són contenidors de múltiples propostes que també dialogaven amb el seu entorn immediat, els barris. Quinze anys després –amb una pandèmia entremig–, com es valora aquest programa i quines són les peculiaritats d’aquests espais de creació?
La Nau Ivanow, situada al barri de la Sagrera, enguany celebra els 25 anys. És una de les fàbriques de creació amb més història. “Nosaltres sempre diem que hem passat de ser un espai contenidor a ser un generador de continguts”, ens explica David Marín, el seu director. La Ivanow va ser una de les fàbriques històriques que es va sumar al projecte municipal per poder-se sostenir econòmicament. És molt diferent l’origen del Graner o La Central del Circ, que neixen dins del mateix programa municipal gràcies a les reivindicacions i el treball durant anys dels seus sectors respectius. El Graner, que ocupa l’espai de l’antiga fàbrica Philips al barri de la Marina, s’ha dedicat a les arts del moviment i de la dansa. Per la seva banda, La Central del Circ, situada al bell mig del Fòrum de les Cultures, ha ajudat, entre altres aspectes, a visibilitzar i a difondre el circ contemporani.
Centres per créixer i acompanyar
Una de les característiques més singulars del format de residències de la Nau Ivanow és la seva durada. A través de la convocatòria DespertaLab, ofereixen residències de creació de tres i quatre anys a companyies joves i emergents. “Des de la Nau no valorem els projectes per la seva vessant artística, sinó que creiem que hem de donar a les companyies recursos perquè es puguin desenvolupar, i nosaltres les hem d’acompanyar en el seu camí. Totes les companyies que tenim ara en residència són molt diferents entre si, justament crec que això és positiu”, recalca Marín.
Una de les companyies residents de la Nau Ivanow actualment és Ça Marche, formació sorgida a l’Institut del Teatre que dirigeix Nico Jongen i que enguany estrenarà al Grec Cantus gestualis, espectacle que va obtenir el Premi Adrià Gual 2021. Parlem amb la Laura Viñals, productora de la formació, que té molt clar que han de marcar una direcció a llarg termini per al seu projecte: “Quan vam veure la convocatòria de la Nau Ivanow vam tenir molt clar que ens hi havíem de presentar, perquè justament demanen un projecte de companyia”.
El Graner també ha acollit Ça Marche com a part del programa del Grec i el Premi Adrià Gual. En aquest centre de creació del barri de la Marina, les residències per convocatòria pública intenten cobrir les necessitats del sector a través de sis modalitats, entre les quals destaca la de metodologies pràctiques, un nínxol de projectes de recerca que en les altres no es tindria en compte. “Tot l’equip de la casa s’aboca a fer aquest acompanyament des del seu camp d’expertesa a través de petits seguiments. Les nostres oficines no tenen parets, ens poden veure a través dels vidres, i això ajuda que hi hagi una relació més immediata en el dia a dia”, diu Sonia Fernández Lage, coordinadora del Graner.
El contacte amb l’entorn immediat: el barri
Distribuïdes en el mapa de Barcelona, cada fàbrica de creació intenta relacionar-se amb la seva comunitat més propera. Marín indica que un dels obstacles que pot tenir un centre de residències artístiques és el fet que la majoria d’activitats transcorren a porta tancada. “Com ho fas perquè se sentin orgullosos del que es fa al seu barri? Hem d’ajudar les nostres veïnes a venir als assajos i que puguin conèixer les arts escèniques des de dins. Volem que visquin el teatre d’una manera diferent”. De la mà de l’escola Estel de la Sagrera, per exemple, desenvolupen el projecte Escena en joc, en el qual ensenyen els diferents oficis que hi ha en les arts escèniques. “Tothom sap com funcionen els esports, perquè a l’escola en algun moment t’ho han ensenyat, nosaltres intentem fer el mateix amb les escèniques”.
“Tothom sap com funcionen els esports, perquè t’ho ensenyen a l’escola, nosaltres intentem fer el mateix amb les escèniques”
No ha estat tan fàcil per a les fàbriques noves com el Graner, i encara més per a La Central del Circ, que es troba lluny del nucli del barri de Sant Martí. “A l’inici va ser molt complicat, perquè som al mig del no-res. La feina amb el barri és molt laboriosa, però hem aconseguit traçar una relació amb els centres educatius i la comunitat. No posem èmfasi en les tècniques, sinó en el que representa el circ: ‘risc’, ‘emoció’. Ens interessa transmetre què és el circ com a art”, recalca Nini Gorzerino, directora de projectes.
Ponts per a la mobilitat
- Arrelats a Barcelona i als seus barris corresponents, aquests centres també s’ocupen de fer treball en xarxa amb diferents espais semblants fora de Catalunya i amb organitzacions internacionals. En alguns casos es tracta de programes d’intercanvi per als artistes residents que fa que “creixin amb l’eix internacional integrat”, descriu Marín. La Laura Viñals de Ça Marche, que han estat recentment de residència a Suïssa gràcies a un d’aquests programes, creu que tenir un peu a l’estranger és essencial: “Ha arribat un punt en què ja hem gastat tots els cartutxos aquí a l’Estat. Per tant, l’opció més clara que veiem és trobar espais fora del país on s’acceptin aquests tipus de llenguatges”.
“En el circ la mobilitat és intrínseca, el nomadisme forma part del seu ADN”, comenta la Nini Gorzerino, però a través dels seus projectes internacionals, La Central ha ajudat a connectar companyies de circ contemporani amb altres llocs on està molt més normalitzat que a Catalunya. A més, també considera important que vinguin artistes internacionals aquí “perquè ells també ens contaminaran amb la seva manera de ser/fer”.
Les ajudes i subvencions estan pensades per crear productes quan hi ha una manca de circuits d’exhibició per a llenguatges híbrids, la dansa o el circ
La pregunta estrella, diu Sonia Fernández Lage, és: “Com puc aconseguir coproductor internacional per a la meva peça?”. Però, com subratlla ella, la feina de les fàbriques de creació no és aquesta, sinó impulsar i obrir xarxes de treball a l’estranger, però també dins l’Estat: “També s’ha de posar esforç a trobar aquestes complicitats arreu del territori”.
Falten recursos?
Marín creu que “hem d’estar contents i orgullosos que una ciutat com Barcelona hagi apostat per tenir fàbriques/centres de creació de titularitat pública i amb una dotació econòmica”, tot i que troben a faltar l’aposta per la investigació i la creació, ja que les ajudes i subvencions estan pensades per crear productes quan hi ha una manca de circuits d’exhibició per a llenguatges híbrids, la dansa o el circ contemporani. Nini Gorzerino explica que, entre moltes altres millores, li encantaria poder pagar un sou als artistes durant les seves residències, com es fa en centres d’altres països.
