La responsable del Servei educatiu i social del TNC el defineix com una de les potes fonamentals del teatre públic. “Seguim l’eslògan de la Carme Portaceli: Una porta al món”.
“L’objectiu és apropar al públic l’experiència de les arts escèniques, com a espectadors i també com a creadors”. Des de l’àmbit educatiu, afegeix, “ens hem adonat de la potència que tenen les arts escèniques com a eina d’aprenentatge”, especialment en un context d’aules amb “necessitats de l’alumnat més específiques”. El llenguatge artístic, diu, és “un paraigua que apropa tota mena d’alumnat i que pot facilitar molt els processos de formació i cohesió”.
Camacho remarca que el servei és “educatiu i social”, perquè “entenem que l’aprenentatge és part de la construcció dels ciutadans i que la comunitat es fa a través de processos de cultura comuna”. 20.558 alumnes i docents van assistir a espectacles i/o van participar en les activitats i els projectes del Servei educatiu i social la temporada passada, i el propòsit és clar: “Obrir les portes del teatre i que tothom se senti interpel·lat”.
L’estructura del departament combina accions concretes i projectes de llarga durada. “Tenim activitats puntuals per a centres educatius, per a grups escolars, tallers i visites guiades tant per
a primària com per a secundària, i els espectacles per a tota la família, evidentment”. Però hi ha també programes que incorporen la participació artística, “projectes socioeducatius que utilitzen una metodologia d’aprenentatge i servei”.
Secundària
La feina del departament ha cristal·litzat en dos projectes socioeducatius per a secundària: Teatre i Acció i En Òrbita. El primer és per a joves: “En principi, a quart d’ESO; el que passa és que està agradant molt i ens ho demanen per a batxillerats i també per a altres nivells”. El projecte consisteix a “posar els alumnes en relació amb un grup de persones en situació de vulnerabilitat” amb la supervisió “d’un artista que els acompanya en la creació d’una peça que s’estrena al TNC en una única funció”.
Com que Teatre i Acció “té impacte només sobre una classe”, es va posar en marxa En Òrbita, pensat com una ampliació: “Hem dissenyat un projecte que mantingui l’essència de Teatre i Acció, però que pugui arribar a més instituts”. En aquest cas, “posem en contacte cinc grups de cinc instituts diferents” perquè, tutoritzats per un artista, elaborin “una petita peça en relació amb la peça central”. Per això el projecte es diu En Òrbita: “Quan s’estrena la peça nuclear també ho fan les que estan en òrbita creades pels alumnes”.
Primària
La necessitat d’arribar a tots els nivells va impulsar el nou Projecte Arlequí, que s’estrena enguany. “Les escoles de primària ens demanen més activitat per a l’alumnat, i vam optar per una experiència artística” i un model en què “tot l’alumnat pugui gaudir, no només infants amb certes aptituds”. El projecte treballa llenguatges escènics diversos com màscares, titelles, dansa i teatre d’ombres. Cada grup fa quatre o cinc sessions de treball i joc fins a muntar una petita peça que després s’enregistra en vídeo. Finalment, “es convoquen tots els grups al TNC, en un ampli espai de joc” on els infants es barregen i juguen amb tots els llenguatges abans de veure “com han convertit aquesta feina en un espectacle de qualitat artística”.
El projecte incorpora un eix temàtic: “Un món per compartir”, que “amaga aquesta idea d’interconnectar els continguts i les competències que es treballen a l’aula, amb el rerefons dels ODS”. Es volia “un tema prou obert” que permetés treballar “l’entorn, el planeta i també la cura de l’altre”. D’aquí la tria de contes de diferents parts del món com a base d’inspiració de les activitats.
Sobre l’impacte dels projectes, Camacho és contundent: “Ens trobem que els alumnes s’enganxen perquè es troben en un espai diferent; poden expressar coses que l’aula no preveu”. Detalla experiències colpidores, com ara alumnes que “després d’anys de convivència no s’havien mirat mai als ulls”, o d’altres que “descobreixen que en les arts escèniques tenen un camí i després s’apunten a escoles escèniques”.
Vocació pública i familiar
El Servei educatiu i social del TNC funciona amb un equip que ha crescut: “Ara mateix som quatre persones en plaça estructural i tenim moltíssimes col·laboracions”, una branca consolidada perquè “el TNC té la voluntat claríssima que el Servei educatiu estigui integrat i formi part de les decisions; és part de la nostra essència, som un ens públic”.
No només a les escoles, ja que el Servei educatiu i social es projecta també cap al públic familiar. Camacho destaca pel seu èxit les visites guiades amb els personatges Sham i Mila: “Les famílies coneixen les entranyes del TNC i tots els oficis teatrals que hi participen”.
“No només exhibim, també obrim les portes a la participació, a l’aprenentatge, a l’educació i a la cohesió social”
A més, hi ha tallers vinculats a cada obra: “Els infants coneixen l’espectacle sense veure’l, perquè després el puguin comentar amb els adults”. La resposta és excel·lent: “Tenim molts nens que ja venen a tots els espectacles”.
Quan parla del sentit de tot plegat, Camacho ho resumeix amb claredat: “No només exhibim espectacles, sinó que obrim les portes a la participació, a l’aprenentatge, a l’educació i a la cohesió social”.
