El circ es vol fer gran

El circ té ganes de créixer, però per això necessita canviar la barca de rems amb què ha estat navegant fins ara

El circ avança, però el seu desplegament és tan lent, les crisis tan recurrents i els seus dèficits estructurals –formació, circuit, exhibició i producció– tan evidents que es fa difícil respondre a la tòpica pregunta de si l’ampolla està mig buida o bé està mig plena.

En aquests moments es calcula que hi ha unes 120 companyies i 700 professionals que es dediquen al circ, amb ingressos que en la majoria dels casos –64%– no superen els 1.000 euros, segons dades de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Tot i la precarietat, els últims anys han florit nombroses escoletes –Encirca’t, Circ Los–, han nascut nous festivals –La Palanca, a Esparreguera–, han sorgit noves distribuïdores de circ amb molta empenta –A la pista!–, es preparen importants produccions –un Macbeth circense per al Grec del 2024 i una producció d’òpera i circ al Gran Teatre del Liceu– i s’han obert nous espais de residència i creació –com el Circ Cric, que ha estat reconegut per la Generalitat com a centre de creació de titularitat pública.

Canvi de roba

La Vela de l’Estruch, a Sabadell, que havia de ser un pol de circ a Catalunya, amb residències per a les companyies i una carpa com a espai d’exhibició, està paralitzat. La Central del Circ, al Fòrum de Barcelona, s’ha convertit, en canvi, en un referent internacional. Des d’allà es couen nous treballs de molts artistes: Manel Rosés, Elena Zanzu, Aurora Caja o Pablo Molina, entre molts d’altres. Fa pocs mesos va presentar el seu treball Sergio González, artista que ha estat seleccionat per la plataforma de joves talents CircusNext i que es presentarà al Grec amb la companyia Palimsesta. Creada fa 15 anys, La Central acull actualment 19 companyies, tot i que s’hi van presentar moltes més candidatures. Un 90% de les propostes –180– se’n van quedar fora. “És evident que La Central necessita més recursos per a residències”, explica el seu director artístic, Víctor Bobadilla. “El circ ha crescut molt i necessita un canvi de roba”.

Des de l’APCC també es treballa per a aquest salt endavant i creuen que, ara sí, ha arribat el moment de crear un espai d’exhibició a Barcelona. A més, després de dos plans integrals (2008 i 2012) i un pla d’impuls (2019), ara se n’està negociant un altre amb la Generalitat molt més ambiciós, que vol donar més visibilitat al circ gràcies a una desena de mesures, entre les quals un festival, un circuit d’exhibició per a companyies emergents i l’increment del percentatge d’exhibició de circ dels teatres.

Nova generació

Darrere d’aquesta empenta del circ hi ha tota una generació d’artistes nascuts durant la dècada dels anys vuitanta i inicis dels noranta que investiga nous llenguatges i noves formes d’expressió. El circ és entès per aquesta generació com un territori de llibertat creativa i multidisciplinari. PSiRC, Cia Voël, Hotel Iocandi, Mumusic Circus, Elena Zanzu, Maria Palma, Nilak, Circ Pistolet, Col·lectiu Mur o Col·lectiu TQM són només alguns noms d’una llarga llista encara molt desconeguda per al gran públic. N’hi ha molts d’altres: Lara Renard, Andreu Casadellà o Arnau Pruna fan carrera com a acròbates, i en clau humorística Roi Borrallas, José Luis Redondo, Cirquet Confetti, Fernando Villella Fer Catastrofer, Pau Palaus, Rhum & Cia o Gina Segura La Churry han explotat amb molta força els últims anys. Paral·lelament a aquesta onada, companyies veteranes amb 30 i 40 anys de trajectòria donen pas a les noves generacions. Berta Escolano, de Los Galindos, o Luara Mateu, del Circ Cric, en són dos exemples.

“Sembla que tot ha millorat, però el circ continua tenint les mateixes mancances que fa 20 anys”

Per a moltes companyies, el problema arriba després de la creació. No hi ha circuit per a tothom, i produir un espectacle costa molt. L’Ateneu Popular de 9Barris, a Barcelona, és un dels pocs centres estables de producció. Un 62% de les companyies tenen una vida mitjana de només sis anys i estan formades per dos o menys artistes, i això els obliga a fer quasi tots els papers de l’auca. “Ens autoexplotem;  sembla que estem en un moment dolç, però hi ha una explosió de produccions i de gent que s’hi dedica i les ajudes no augmenten”, conclou Griselda Juncà, de la companyia Hotel Iocandi. Per Leandro Mendoza, de la companyia Cíclicus, “ara hi ha més comunicació, més equips professionalitzats, i el nombre de companyies ha crescut molt”. “Sembla que tot ha millorat”, hi afegeix, “però el circ continua tenint les mateixes mancances que fa 20 anys”. Leandro Mendoza és el director artístic de l’espectacle Vetus venustas, però també és qui posa molts diners de la producció i passa les factures. En té 300 sobre la seva taula.

Mendoza és un dels valents a l’hora de produir circ. Un altre és Lluís Danés. Al cineasta i director artístic li agrada molt el circ i hi té una empatia especial: “Els reconec una feina de resiliència molt gran, qui se’n surt és qui aguanta”, diu. Danés s’ha llançat diverses vegades a produir circ, la primera l’any 2009: “A l’espectacle Llits vaig assumir el 50% del risc; no vaig perdre res, però tampoc no vaig guanyar res, i amb Tranuites Circus ni jo ni Lluís Llach vam cobrar res per fer l’espectacle; això no hauria de ser normal”. Danés recorda el període convuls de l’any 2006, coincidint amb el desallotjament del centre cultural La Makabra, fàbrica ocupada al Poblenou de Barcelona, i com el circ “ha canviat” des d’aquell moment. Ara prepara una gran producció de circ i òpera, La Torre dels somnis, que estarà cinc temporades al Gran Teatre del Liceu i que és la continuació del projecte La Torre de Nadal que es va veure a la plaça de Catalunya de Barcelona. “És meravellós i un orgull –comenta Danés– poder fer aquest projecte que uneix òpera i circ”. Per als pròxims mesos, algunes companyies de circ també estan disposades a fer un pas endavant. Circ Pistolet, per exemple, ja prepara un espectacle amb 11 artistes, el més gran de la seva trajectòria de 15 anys.

Es volen crear les condicions perquè els artistes que es formen a l’estranger tornin

Fuga de talents

Un dels grans problemes del circ català és la formació, que fins i tot recula. Decisions del Govern espanyol com la d’excloure el circ del catàleg d’ensenyaments artístics han caigut com un gerro d’aigua freda. Blaï Mateu, de Baró d’Evel, és un dels molts circaires catalans que hi ha pel món. N’hi ha molts més: Marcel Vidal, Agnès Fustagueras, Amanda Delgado, Marta Torrents o David Coll. Aquest últim, nascut a Camprodon, va marxar a formar-se a Suïssa i França perquè a Catalunya “no hi havia les condicions, i la realitat per a un artista de circ és molt complicada”. Ara forma part com a portador de la companyia Allegorie i ha format una família a França. Alba Sarraute, nova codirectora de la fira de circ Trapezi de Reus, vol crear les condicions perquè tots aquells catalans que marxen a estudiar circ a l’estranger tornin una vegada han acabat els estudis.

Per Sarraute, “des del sofà i la queixa no es millora”, i afegeix: “Podem trobar el nostre lloc en un engranatge molt gran, no com a individus i companyies individuals amb competició per al mercat, sinó com un sector engranat que tot junt treballa per aconseguir més públic, més mercat i pujar al final la nostra qualitat de vida. Estem tots al mateix vaixell”.

Més articles del dossier “El circ es vol fer gran”

El circ es belluga amb força

Publicitat