Parlem amb la psicòloga Aina Troncoso i l’advocada Carla Vall sobre el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, un servei pioner a Europa.
L’any 2019, l’actriu Andrea Ros va publicar al seu perfil de Facebook un missatge en el qual denunciava que Lluís Pasqual, aleshores director del Teatre Lliure, l’havia maltractat psicològicament durant els assaigs d’El Rei Lear. L’any 2020, els periodistes Núria Juanico i Albert Llimós publicaven al diari Ara un reportatge titulat Vint anys d’abusos a l’Aula de Teatre de Lleida, en el qual desenes d’alumnes relataven el que Antonio Gómez, director i professor de l’escola, els va fer presumptament durant anys. El febrer de 2021, els mateixos periodistes publicaven el testimoni d’una vintena d’alumnes i exalumnes de l’Institut del Teatre que van denunciar vexacions i maltractament psicològic per part de diversos docents del centre. Amb aquests casos n’hi hauria d’haver prou per entendre que en l’àmbit del teatre i l’audiovisual existeix un problema, que no és anecdòtic, i que s’hi ha de fer front.
Els objectius són detectar víctimes i assessorar-les, elaborar un protocol i recollir dades sobre la violència masclista
El Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques és la resposta a tants anys de silenci. La iniciativa es va posar en funcionament la primavera de 2022 i té tres objectius principals: detectar víctimes i assessorar-les, elaborar un protocol de bones praxis i, finalment, recollir dades sobre la violència masclista en l’àmbit laboral i formatiu del teatre i l’audiovisual per tal de conèixer realment quina és la magnitud del problema. La iniciativa es va impulsar des de l’Acadèmia del Cinema Català –amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació–, però és important destacar que la detecció i l’assessorament de les víctimes i els testimonis d’abusos funciona de manera totalment independent, i que la Junta de l’Acadèmia ha adoptat un codi que especifica que en cap cas podran accedir a les dades de denunciants. Una de les persones que forma part d’un dels grups de treball del Departament, i que prefereix no fer constar el seu nom en aquest reportatge “per no caure en personalismes’, incideix en la importància de remarcar que el servei d’atenció a les víctimes és un espai segur i confidencial, a banda de gratuït. Al capdavant del treball amb les víctimes hi ha la psicòloga Aina Troncoso i l’advocada Carla Vall, totes dues especialitzades en violències masclistes i cap de les dues directament relacionada amb el sector de les arts escèniques i el cinema.
150 casos però menys d’un 10% de denúncies
L’Aina Troncoso explica que arran de la publicació dels primers reportatges d’investigació al diari Ara, el sector va començar a mobilitzar-se i a entendre que calia fer alguna cosa. Sumant els casos mediàtics i d’altres que van sorgir a partir d’aquests es van arribar a comptabilitzar 150 casos d’abusos. Els que finalment havien acabat en denúncia, però, no arribaven al 10%. “Cridava l’atenció que fos a partir de mitjans de comunicació i no d’una denúncia col·lectiva’, apunta la psicòloga.
“S’han normalitzat conductes que en cap cas ens semblarien tolerables en una oficina”
El perquè d’un nivell tan alt de silenci i d’un percentatge tan baix de denúncies s’entén per diferents causes: d’una banda, les víctimes d’abusos no tenien un lloc específic al qual dirigir-se, i això explica per què algunes d’elles van esclatar a través de les seves xarxes socials, amb el nivell d’exposició i la solitud que pot comportar fer-ho per aquesta via. De l’altra, certes pràctiques que es donen en el món de les arts escèniques i audiovisuals han estat socialment acceptades durant anys, com si la vexació i els abusos d’autoritat –i inclús sexuals– fossin una part més del procés de creació. “El teatre i el cinema tenen la particularitat que treballen amb les emocions i des de les emocions, i per aquest motiu s’han normalitzat conductes que en cap cas ens semblarien tolerables en una oficina’, argumenta Aina Troncoso. Són les persones que han tingut la valentia de trencar el silenci les que “han contribuït a canviar el termòmetre social”. Un altre motiu que pot explicar també el baix nombre de denúncies és “la por de ser vista com a problemàtica en un sector tan petit” com el català, diu Troncoso.
Acompanyades sí, i preparades també
L’Aina Troncoso és la persona que s’encarrega de recollir els testimonis de les víctimes d’abusos, que poden escriure per Whatsapp al 648 526 848 o bé per correu a abusos@academiadelcinema.cat. A partir d’aquest primer contacte, que es respon en un límit de 48 hores, s’ofereix a les víctimes una primera reunió d’acollida per escoltar-les, identificar què ha passat i què necessiten. “Expliquem a les víctimes quines són les possibilitats d’acompanyament psicològic i legal al qual tenen dret, sense empènyer en cap direcció concreta, i amb l’objectiu de fer certa la idea que no estàs sola’, explica la psicòloga. En paral·lel hi ha l’assessorament jurídic de la Carla Vall –advocada que, entre d’altres, ha portat el cas d’assetjament a l’artista Paula Bonet–, que hi intervé “en un segon moment, quan la víctima es pregunta si té algun dret a la reparació”. L’advocada declara que el fet que una víctima sàpiga que allò que li han fet té un nom al Codi penal “té un punt terapèutic, d’alleujament”. El propòsit, assenyala, no és tant insistir perquè les víctimes denunciïn, sinó assessorar-les per tal “que puguin prendre una decisió acompanyades, i amb tota la informació sobre la taula”.
El propòsit és assessorar les víctimes per tal que puguin prendre una decisió acompanyades i amb tota la informació
El protocol de bones pràctiques
