En els irrecuperables anys 70 vam poder veure una Christa Leem, musculosa i blanca com la cortina d’un menjador de pobres (cursives propietat intel·lectual de MTVO), que per indicació de Joan Brossa amagava asos de bastos entre les poques robes que lluïa sobre l’escenari, tot un símbol del deshabillé econòmic i social que registrava la societat del seu voltant.