El Mercat de les Flors focalitza la mirada en el circ contemporani amb el cicle Circ d’Ara Mateix, del 27 d’abril a l’11 de maig.
Arriba una nova edició del Circ d’Ara Mateix, l’aposta biennal del Mercat de les Flors per donar més espai al circ que es fa avui dia. S’hi veuran tretze propostes que, amb diferents tècniques i impulsos artístics, exploren el cos com a eina circense, interactuen amb un material, aprofundeixen en la relació de confiança o busquen els límits, entre altres experimentacions. En parlem amb Marc Olivé, responsable de la programació artística. Amb la col·laboració del Mercat de les Flors.
Per què un cicle específic de circ?
El va inaugurar el Francesc Casadesús quan dirigia el Mercat de les Flors i és biennal, passa cada dos anys. Intentem donar visibilitat a les arts del circ amb una mirada contemporània, promoure companyies catalanes i portar referents internacionals. Col·laborem com cada edició amb l’Escola Rogelio Rivel per mostrar el treball que es fa aquí, però també impulsem laboratoris de recerca perquè no sigui només un espai d’exhibició. Com a espai d’arts de moviment, entenem que hi ha una fricció entre el circ i el moviment i en busquem artistes representatius. També promovem el circ de sala, que encara no es programa gaire.
“El segell Explosió de circ vol acompanyar el circ de sala, carrer i carpa tant amb un format familiar com adult, sempre intentant que la mirada sigui contemporània”
Marc Olivé
El Mercat ja inclou circ en la programació regular.
Cada any programem una o dues companyies de circ mentre no hi ha el cicle. Això ara canviarà una mica gràcies al Pla d’impuls del circ. El Mercat serem cap de mesura del festival Explosió de circ, una acció de tres anys (2024-2026) que tacarà tot Catalunya amb circ contemporani. Hem fet una convocatòria pública en què s’han presentat unes 140 companyies i ara els equipaments culturals E3 i E2 podran aplicar per programar-les. La Generalitat pagarà el 50% del catxet i els municipis el 50% restant. El segell Explosió de circ vol acompanyar el circ de sala, carrer i carpa tant amb un format familiar com adult, sempre intentant que la mirada sigui contemporània. El 2024 la programació serà per tot l’any i ara, conjuntament amb els altres equipaments, estudiarem si pels propers anys es concentra en tres o quatre mesos per fer-hi un focus i tingui més impacte comunicatiu.
“D’ara mateix” té un doble significat: que es fa ara i que representa el temps actual.
Sí, obre la porta als creadors que estan pensant com és el circ d’avui en dia, més enllà de la imatge que tenim del risc físic. De manera més abstracta o narrativa, investiguen la seva relació amb l’objecte, l’aparell de circ, que té la seva pròpia dramatúrgia i molts cops és esclau de la tècnica. Busquen com aquesta tècnica pot explicar-se d’una altra manera i com els objectes poden explicar altres coses, ja sigui amb la relació amb el cos, una temàtica o una dramatúrgia que no té per què ser d’un número.
Com has fet la tria de la programació?
D’una manera romàntica i una altra de més conscient. Hi ha artistes dels quals t’enamores pel que fan. Treballen amb qualitat i una via clara de recerca, i és molt interessant compartir el resultat a nivell d’escenificació. I hi ha altres projectes per als quals ens arrisquem, ja que neixen d’una recerca i necessiten contactar amb el públic per continuar evolucionant. Ens agrada programar-los per anar avançant amb l’imaginari de circ que estem proposant.
Quasi tot serà a sala, però també hi haurà una carpa…
Tindrem una peça meravellosa: Bitbybit de Movedbymatter & Collectif Malunés. És fantàstica. És un duo en una carpa que ve a ser com una iurta i recuperen una tècnica molt antiga de circ, un cable de ferro que va amb un motllo a la boca. Fan uns equilibris damunt d’una taula molt prima en una relació personal entre els dos intèrprets que és realment molt maca i sensible. És una cosa que hauria de veure molta gent. Bé, tot ho hauria de veure molta gent!
El cicle també esdevé una oportunitat per a artistes emergents.
D’enguany penso que tenen un futur brillant la Vinka Delgado, de la companyia La Víspera, i Juan Carlos Panduro. També tenim la companyia Palimsesta, amb qui l’Antic Teatre està fent un acompanyament molt bonic. I qui no és tan emergent, però a la qual també estem acompanyant, és la Vivian Friedrich. Serà l’única coproducció real que farem i es veurà a l’octubre.
Com és aquest acompanyament?
Com a Mercat la nostra feina és trobar artistes, de dansa o circ, que són veus singulars i ajudar-los perquè puguin desenvolupar un llenguatge i un vocabulari propi. L’autoria és una de les característiques del cicle.
“Cal fer accessibles les propostes contextualitzant-les i creant espais d’intercanvi amb els artistes”
Marc Olivé
Quina recepció té el circ contemporani?
Per a mi, de públic sempre n’hi ha, i el públic pot veure-ho tot. Hi ha un tipus de circ que fa servir uns codis completament contemporanis que dialoguen perfectament amb la gent de 15 a 50 anys. Potser som els mateixos programadors els qui posem barreres pensant “això és molt estrany”, “això no s’entendrà”… Els prejudicis són nostres. Cal fer accessibles les propostes contextualitzant-les i creant espais d’intercanvi amb els artistes. No crec que tot sigui per a tothom, però tot el públic es mereix poder veure coses que li són d’interès. La nostra feina és buscar els espais de contaminació entre públics, i també estaria bé que la gent prengués el risc de veure un altre tipus de circ.
Com conviuen el circ “actual” i el tradicional?
Com tot, el circ és molt divers i hi ha d’haver espai per a tothom. Per qui continua fent circ tradicional, ja sigui a sala o carpa, infantil, etc. Intentar eliminar-ne un o altre seria un error. El diàleg entre contemporaneïtat i tradició l’únic que pot fer és enriquir les propostes al llenguatge de cada artista i només si l’artista creu que ha de passar per allà, com una eina, i a partir d’aquí el transforma, contamina, prostitueix, que faci el que vulgui.
A Barcelona, de la mateixa manera que busquem que les propostes més performatives o contemporànies tinguin espai a la ciutat, també la ciutat hauria d’oferir que els públics tinguin accés a tot tipus de propostes culturals i mirar els equilibris. El que passa és que la majoria d’equipaments no tenen espai per a tot i està bé l’especialització.
“Hi ha més carrer, però estaria bé que tot aquest potencial del circ pogués tenir espais de programació regular en teatres”
Marc Olivé
Com veus l’estat de la creació i el circuit de circ a Catalunya?
Hi ha creadors/es molt interessants amb un nivell de conceptualització, tècnica, propostes… cada cop més i més atraient. A nivell de programació potser no hi ha tants espais com hi hauria d’haver. Hi ha més carrer, però estaria bé que tot aquest potencial pogués tenir espais de programació regular en teatres. Estic molt animat, veig gent molt creativa amb un alt nivell de propostes. La gran responsabilitat és nostra, les companyies ja fan prou creant amb els mitjans que tenen. És més què fem els equipaments per donar visibilitat al circ, quins circuits som capaços de crear.
