Primeríssima actriu en temps de postguerra, estretament vinculada al Teatre Romea –on va arribar a tenir una llotja al seu nom– i amb papers escrits a mida per Josep Maria de Sagarra, Paquita Ferrándiz Castells va ser una de les grans. En l’any oficial del seu centenari recordem una de les intèrprets més importants de la història del teatre català que, no obstant això, actualment no ocupa encara el lloc que li pertoca.
Filla d’una família vinculada a l’art en el sentit més ampli (actors, dibuixants, maquilladors, músics…), va aprendre l’ofici de manera autodidàctica al costat d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Maria Morera i Maria Vila, entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria va interpretar a bastament Sagarra i Guimerà i va integrar diversos elencs espanyols fent nombroses gires, entre elles per les Amèriques amb un repertori clàssic que els va mantenir un mes sencer a la cartellera de Broadway. A més del teatre, va treballar en radionovel·les, doblatge i televisió, assolint molta popularitat. Malgrat la seva dilatada i reeixida carrera –iniciada de ben menuda, amb només set anys– i rebre reconeixements com els premis Ciutat de Barcelona (1981) i la Creu de Sant Jordi (1983) per la seva contribució a la recuperació i difusió del teatre català, actualment és força desconeguda pel gran públic, especialment per les noves generacions.
Enguany, amb motiu del centenari del seu naixement (Barcelona, 1921-1996), la Generalitat commemora la seva figura amb l’Any Paquita Ferrándiz, un focus més que necessari per divulgar la seva vida i obra i rescatar-la dins l’imaginari popular. Des del comissariat, la voluntat és que aquest “rescat” no sigui un acte isolat i caduc, sinó la metxa que la il·lumini tant a ella com, consecutivament, altres dames de la nostra escena. Per la seva filla i també actriu, Maife Gil, amb aquest homenatge se li fa “justícia”: “Suposa molta alegria, s’ho mereix molt. Ha estat sempre una treballadora. Ni una gran diva, ni una gran senyora… Una treballadora. Per a ella treballar era el millor. Si ho veiés estaria molt feliç i agraïda.”
Precoç i de gran prestigi
Veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, ben a prop del “seu” Romea, Paquita Ferrándiz va debutar com a actriu el 1928 de la mà de La glòria, de Ramon Garriga. Més tard interpretaria La volta al món en patinet (1932), de Jordi Canigó, al Teatre Romea, i Roser florit (1935), de Josep M. de Sagarra, al Teatre Novetats, estrenant el paper de Maria dels Àngels que Sagarra li va escriure expressament en copsar els seus dots a escena. Del 1931 al 1939 va formar part de la companyia Vila-Daví. Els primers anys de la postguerra, fins al 1946, i juntament amb el seu marit i també actor Pedro Gil (1905-1995), va actuar en algunes de les companyies estatals més prestigioses, com les de María Fernanda Ladrón de Guevara, Guadalupe Muñoz Sampedro, María Bassó-Nicolás Navarro, Enric Guitart o Ana Adamuz.
Ferrándiz va estrenar múltiples obres de Sagarra, com ara El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Sílvia (1947), L’hereu i la forastera (1949), Els comediants (1950), Les vinyes del Priorat (1950) i Soparem a casa (1960). També va interpretar obres de Carles Soldevila (Civilitzats tanmateix i Fuga i variacions, 1947), Àngel Guimerà (Mossèn Janot, 1947), Xavier Regàs (Tieta, 1947, i Tobruck, 1949), Ferran Soldevila (L’hostal de l’amor, 1949) i Lluís Elias (Bala perduda, 1951). Aquesta darrera es va mantenir vuit mesos a la cartellera.
Entre el 1952 i el 1955, sempre al costat de Pedro Gil, va ser la primera actriu de la companyia d’Alejandro Ulloa, amb la qual va fer gires per Amèrica (Cuba, Costa Rica, Nova York) interpretant clàssics com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Shakespeare o Zorrilla, i amb més de 30 obres en repertori. El 1955 va inaugurar el Teatre Alexis (en funcionament fins al 1963) amb l’obra Camarada Cupido, de Xavier Regàs. També va treballar sota la direcció d’Esteve Polls i de Ricard Salvat i, als anys seixanta, amb la Companyia Adrià Gual (Aquesta nit improvisem, de Pirandello, 1967).
L’any 1960 va guanyar el premi d’interpretació especial del Cicle de Teatre Llatí pel paper d’Antònia de La dida, de Frederic Soler. Altres muntatges remarcables en què va actuar són Joc de taula, d’Enric Ortenbach (1962); Fang, d’Eduard Criado (1963); Cara de plata, de Valle-Inclán (1968); Pedro de Urdemalas, de Cervantes (1968, en la inauguració del Teatre Calderón de la Barca de Barcelona); El malalt imaginari, de Molière (1969), i Los delfines, de Jaume Salom (1969). Ja als anys setanta va actuar a La filla del mar (1971), d’Àngel Guimerà; Las troyanas (1974), d’Eurípides/Sartre; Terra baixa (1976), també de Guimerà, i Les arrels, d’Arnold Wesker (1979). De la dècada dels vuitanta destaquen Pigmalió, de George Bernard Shaw (1981), i la reeixida reposició (1983) d’El Cafè de la Marina, de Sagarra.
La commemoració
Com no podia ser d’altra manera, el Teatre Romea –el teatre que va veure néixer i créixer Paquita Ferrándiz– serà l’epicentre de la commemoració. La jornada inaugural serà el dilluns 15 de novembre amb diverses activitats. Primer, una conferència d’obertura impartida per l’historiador i crític d’arts escèniques Enric Gallén que l’emmarcarà dins el teatre català del segle xx. A continuació, es projectarà un documental amb imatges inèdites de l’actriu fruit d’una exhaustiva cerca en l’arxiu familiar, així com d’entrevistes de l’època (com la que Terenci Moix li va fer a Terenci a la fresca el 1981 o la del programa informatiu Panorama de Actualidad, datada del 1968 i feta a les dues de la matinada al mateix escenari del Romea, després de la segona representació de la comèdia La nena ha perdut el nom) i testimonis actuals. Lidera el projecte el contrastat editor audiovisual Jaume García Gil, net de Paquita Ferrándiz. L’acte continuarà amb una lectura dramatitzada creada especialment per a l’ocasió amb fragments de dues de les obres més representatives de la seva carrera: L’hereu i la forastera i L’hostal de la Glòria, totes dues de Josep Maria de Sagarra. Aquest espectacle serà un dels plats forts de la celebració, amb Maife Gil reinterpretant alguns dels papers de la mare al costat de companys de professió com Rosa Renom, Pere Arquillué, Francesc Orella i Josep Maria Pou i amb la direcció del seu marit, Camilo García, també actor i director. La lectura comptarà, a més a més, amb una breu xerrada sobre el repertori i estil interpretatiu de Ferrándiz amb la participació de Joan de Sagarra, fill del poeta i dramaturg.
La segona jornada serà dos dies després, el 17 de novembre, amb una taula rodona amb actors i actrius que van treballar amb ella com Josep Maria Pou, Joan Pera, Marta Angelat o Maife Gil. La sessió permetrà conèixer de primera mà curiositats i anècdotes, transcendint la dimensió artística del personatge per arribar a la faceta més humana. Finalment també es podrà (re)descobrir aquesta gran actriu a través d’una exposició que s’instal·larà al vestíbul del Romea fins a finals de novembre i més endavant viatjarà a altres espais, com el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) -desembre i gener- i la Xarxa de Biblioteques -a partir de febrer.
L’Any Paquita Ferrándiz s’organitza des de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura, i compta amb la col·laboració d’un seguit d’entitats i institucions del sector, entre les quals l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). Més informació aquí. Tots els actes són gratuïts amb inscripció prèvia aquí.
